José Antonio Carrégalo, avant amic!*

// Carles Sancho Meix

Avui 20 de març, al matí, ens ha deixat l’amic i company José Antonio Carrégalo, ens ha comunicat la Pili, la seua esposa i lluitadora fins l’últim moment de vida, «ha mort tranquil, sense patir, estave molt malament». La primera notícia l’havíem tingut una hora abans gràcies a Javier Arrufat, mont-rogí, ‘ascumaire’ i amic de la família. A través del whatsapp ha escrit: «Bon dia… M’acaben de comunicar… que ha faltat José Antonio Carrégalo. Una gran pèrdua per a tots».

J. A. Carrégalo a les Jornades Culturals de Torredarques de 2012. / Paco Climent

Des que va deixar de publicar la columna de “Viles i gents” a La Comarca el 2015, per motius de salut, ell continuava la seua activitat creadora. I encara va tindre forces per publicar una última columna per celebrar els 25 anys de “Viles i gents”, el juny del 2020, on argumentava: «Ara porto temps sense publicar. La meua naturalesa demane atenció. Però, comptant amb totes les vènies que convinguen, lo dia menos pensat tornaré». A poc a poc, les seues limitacions van anar frenant el seu caràcter vitalista mont-rogí. Ell, positiu per naturalesa, estimava i s’aferrava a la vida i lluitava il·lusionat per vèncer la malaltia: «hem de seguir els consells dels metges, no hi ha d’altra» —deia conformat. Era molt racional i veia amb claredat el final d’un túnel sense retorn. Ja, al final de la passada primavera, vam tindre una llarga i emotiva xerrada sobre l’evolució de la seua malaltia, el valor de l’amistat i parlàrem de l’ampli llegat que ens deixava com a escriptor i investigador. Em recordava molt a Desideri Lombarte que, com deia sovint, es lamentava de no haver tingut l’oportunitat de conèixer-se’l personalment sent de la vila veïna, encara que havia llegit i après de tota la seua obra. A la tardor vam coincidir al mateix temps a l’hospital, ell a Reus i jo a Barcelona, i vam parlar telefònicament alguns matins que era quan es trobava millor «al final de la tarda estic molt cansat» —em comentava. Com que ja no podia escriure per l’avanç de la malaltia, m’explicava amb molta satisfacció que una noia, crec recordar que amiga de la família, anava escrivint a l’ordinador allò que li explicava José Antonio que era un excel·lent transmissor d’històries i contalles i tenia una memòria privilegiada. Fa pocs dies vaig trobar un vídeo del 1992, gravat a casa seua de Mont-roig, en una trobada que vam organitzar per recollir materials per al Molinar, on Ramon Saura, lo Cego de Mont-roig, acompanyat de la guitarra, cantava composicions de música popular. Carrégalo inclouria anys més tard el repertori de Ramón Saura en el seu excel·lent treball d’investigació Mont-roig: patrimoni immaterial (2007).
Gràcies per la teua amistat José Antonio!

*Publicat a Temps de Franja n. 149, abril de 2021