Ha mort un savi: lo pare Massot

// Artur Quintana i Font

El 24 d’abril d’enguany ha mort en Josep Massot i Muntaner, monjo de l’Abadia de Montserrat. Havia nascut a Palma el 1941. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1962 i havia assistit de forma clandestina als Estudis Universitaris Catalans. A la Universitat los cursos se feien en castellà, als Estudis Universitaris Catalans en català. Ja abans d’acabar els estudis universitaris en Massot tenia fama d’erudit, fins a tal punt que se l’anomenava Massot i Pidal, jugant amb el Pidal de don Ramón. El 1963, just un any d’haver acabat los estudis, va entrar a la mongia de Montserrat on lo 1971 hi fou ordenat prevere, i aquell mateix any esdevindria director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, càrrec que ha mantingut tota la vida. Des del 1996 era director del mensual Serra d’Or.

. Treballador incansable, i sempre disposat a ajudar —tant de l’un com de l’altre aspecte en puc donar fe— la seua figura és de cabdal importància per a la llengua catalana i la cultura que conforma de tots los països on n’és pròpia. Com a editor en Massot acollia obres de tot arreu des de la més alta erudició a les de divulgació i als llibres per a jóvens i infants, de temàtica molt vària, amb cert predomini de la literatura, la història i la religió. Com a autor de quasi innombrables articles —passen llargament del miler— i molts llibres, se centrà en la literatura, i més encara en el cançoner popular, i en la història de la Sedició Franquista a Mallorca, però quasi no hi ha tema de literatura i d’història catalana, on no s’hi manifeste la seua petja. Els premis i reconeixements per a la seua faena han estat constants. Em limito a esmentar-ne tres dels més grans: fou escollit membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa de la Universitat de les Illes Balears i de la de València.

La seua relació amb nosaltres com a editor es manifestà en la publicació de nombrosos articles de temàtica franjatina a revistes com Serra d’Or o Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. El seu ajut fou decisiu en redactar els informes, que necessitàvem, sobre les nostres capacitats per a replegar la literatura popular catalana de la Franja, d’on eixirien els reculls Lo Molinar. Literatura Popular Catalana del Matarranya i Mequinensa i Bllat colrat! Literatura Popular Catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça. En Massot aconseguí de salvar els materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i els ha editat. Entre aquests materials n’hi ha uns quants de ribagorçans, especialment valuosos los que van recollir Palmira Jaquetti i Maria Carbó per l’Alta Ribagorça.