Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

Ha mort l’activista cultural i dibuixant massalionenc Pasqual Vidal Fígols

// Carles Sancho

A casa seua, a Massalió, va morir el passat 1 d’abril amb 75 anys el nostre amic Pasqual Vidal Fígols. La seua salut havia empitjorat els últims anys i es preveia un fatal desenllaç com així ha estat. Llaurador de professió i de vocació folklorista, investigador i dibuixant, va treballar intensament per la cultura i per la defensa i promoció de la nostra llengua. En les seues il·lustracions etnològiques en color intercala breus textos explicatius per fer-les més didàctiques i aconseguir facilitar la seua difusió. Formà part de la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya en la seua primera època, del 1991 al 1994, i moltes de les seues publicacions van ser editades per l’entitat amb seu a Calaceit. Participà en les Trobades Culturals de Matarranya amb xerrades, presentacions, exposicions, il·lustracions… Va ser un extraordinari enquestador i recopilador de materials de la seua vila que va cedir al projecte d’investigació Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa (1995-1996) és per això que Massalió està molt ben representada en l’obra. Apareixen col·laboracions seues a moltes revistes i publicacions: Sorolla’t, Kalat-zeyd, L’eixam, Plana Rasa, La Comarca, Temps de Franja, Cinga, Anuari de la Societat d’Onomàstica, Rolde… i molt especialment a la Revista de la Asociación de Gaiteros de Aragón on va publicar cançons populars de la seua vila. Col·laboracions que van merèixer l’atorgament del premi de l’entitat el 1999.

 

Pasqual Vidal Fígols. / Cèlia Badet

 

Publicà Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió (1998) on inclou dibuixos i text per explicar els quatre cicles festius de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern. A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió (2005) recull de textos que complementa amb dibuixos. I La cuina senzilla. Massalió (El Matarranya) (2011) treball que ell mateix il·lustra. Col·laborà amb la musicòloga vall-de-rourana Margarita Celma en la publicació de Fa un munt d’anys al Matarranya (2009), Vidal hi va posar els dibuixos i la investigació i Celma escollí els continguts i aconseguí l’adaptació didàctica dels materials presentats. Treball que va rebre la distinció del Premi Pau Vila de la Universitat de Barcelona 2006 pel seu caràcter cultural, divulgador i didàctic, dirigit als alumnes.

De la seua amistat amb l’escriptor, editor i filòsof cinctorrà Joan Josep Rovira ha fet que s’incloguen dibuixos de Vidal a Rutes carlistes (1998), Pa blader (2013) i Terra màtria (2003) publicats a Llibres Cinctorres Club. Il·lustrà els llibres Literatura oral de la Freixneda (Matarranya) (1992) de Rafael Ferrer, A la taula… al primer crit (2004) de l’Asociación de Mujeres i Consumidores Kalat-Zeyd i participà com a dibuixant en el projecte del CD Qüento va, qüento vingue. 10 contes populars del Matarranya (1998) interpretats per les veus d’Antoni Bengochea i Teresa Lombarte.

El Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja va incorporar els dibuixos i els textos de Vidal per explicar i divulgar els materials exposats al públic visitant. Els seus dibuixos i textos complementen també la secció del museu Etnològic de Nonasp (Amics de Nonasp) dedicada a les ferramentes del camp. Va muntar diverses exposicions etnològiques per mostrar i divulgar les seues investigacions: Festes i tradicions a Massalió (1990), Indumentària tradicional (1992) i Utillatge de llaurança (1993), esta última promoguda per ASCUMA amb la col·laboració de Mercè Gimeno i Ricard Solana, exposicions que van recórrer diferents viles del Matarranya per difondre la nostra cultura i llengua. El Parc Natural dels Ports va publicar una unitat didàctica «La vida dels masos» amb dibuixos i textos seus. A l’escola de Massalió va fer diversos tallers sobre les tradicions del poble que Vidal coneixia prou bé. També va fer de guia de la seua població. L’existència de l’Arxiu Municipal va representar per a Vidal una font de documentació i una motivació important per accedir a l’estudi de la història de la vila.

Tota una vida dedicada a la investigació etnològica i a la promoció de la llengua pròpia del territori que queda degudament publicada per a la seua divulgació a les generacions més joves i que, gràcies al seu treball, amplia notablement el nostre patrimoni immaterial. Perquè encara que l’autor indaga en la seua vila, Massalió, la recerca forma part de totes les poblacions del Matarranya que tenen característiques culturals molt semblants.

 

 

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Avatar

    Glòria Francino Pinasa

    |

    Molt agraiment a la persona de Pasqual Vidal Fígols, ACS, per la feina feta. Les obres queden.

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: