En record de Joan Casimiro, insigne pontarrí

// Glòria Francino Pinasa

La tarda de diumenge 1 d’agost de 2021, vai anar a caminar a l’altre costat del pont de dalt, el romànic, i vai agafar el camí vell que porta a Vinyer i a Llastarri. En baixar unes escales, amb llistons i barana de fusta, vai veure un montó de pedres que algú va posar a una drecera, a mà esquerra. I aquella munió de pedres, igual que la magdalena de Proust, em va portar a la memòria Joan Casimiro Bernades, que ens va deixar el 8 de juliol de 2021.

Quants montons d’ixes pedres era posat ell, amb l’Enric de Rasso del Pont de Suert, pel camí vell que puia a Llastarri? N’era un bon coneixedor del camí de Llastarri, com d’altres indrets ribagorçans! A l’estiu hi puiava en quatre gambades, com qui diu. Tan aviat el veves passar pel Camp, com ja tornava de Llastarri amb les mans tacades del color morat de les mores de la morera. També li agradaven les serves, i a últims d’estiu, quan maduraven, anava a un bancal de Vinyer on hi quedava una servera antiga.

El Joan Casimiro era un gran estudiós i investigador de la comarca de l’Alta Ribagorça, el coneixedor i protector del monestir de Santa Maria de Lavaix, implicat en el Centre d’Estudis Ribagorçans, en la Confraria de Sant Sebastià, en les falles i en qualsevol tema cultural, impulsor de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça, un erudit, com el qualificà el seu amic d’infància, Jesús Alturo Perucho, però sobretot era una persona amable i humil com les violetes de febrer.

Quantes vegades ha trescat per estos roquissars i camins escarpats i plens de vegetació! Quantes alzines, boixos, romers, sabines i matolls l’han vist passar amb presses pels trossos erms, però que ell coneixeva?

Un home de Sopeira, Faustino de Marsolet, amb qui el Joan conversava sovint els dies de mercat al Pont de Suert, l’era donat un oliver dels de Sopeira, olives negres, grossals, i el cultivava a la terrassa de casa seua, juntament amb dos més, un procedent de Sirès, a tocar del Pont, i un altre, de classe arbequina, que un viatjant de Lleida l’hi va portar, quan els germans Casimirio tiniven la botiga d’ultramarins al Pont de Suert.

Doncs, bé, amb previsió, va donar els tres olivers a Pepe Seluy de Sopeira, amb qui eren estudiat a l’Acadèmia del Pont i, sabent que era bon pagès, li va dir: «Tu els cuidaràs. I sobretot recorda la classe de cadascun». Potser ell ja estava amatent al que era d’arribar ben aviat…