Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

En la mort d’en Germà Colon i Domènech

// Artur Quintana i Font

Obituari. El dia 22 de març del 2020 ha mort en Germà Colon i Domènech a Barcelona als 91 anys victima del corona virus. Era un dels grans estudiosos de les llengües romàniques. Nascut el 1928 a Castelló de la Plana estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i ben aviat va passar a treballar a la de Lovaina, i el 1963 a la de Basilea on va treballar fins a la jubilació el 1997 com a catedràtic de Filologia Romànica. Poc després va fixar la residència a Barcelona on, en col·laboració amb la seva muller, Maria Pilar Perea, romanista com ell, ha continuat treballant en el camp de la romanística, en especial la catalanística i l’occitanistíca, amb repetides mirades a les restants llengües romàniques. Ha publicat una trentena de llibres, gairebé tres-cents articles i una quarantena llarga de ressenyes.

En Germà Colon es va iniciar en la dialectologia espacial contemporània, que mai no ha abandonat, si bé ben aviat hi va introduir el factor temporal: quan i on s’han registrat els mots de les llengües romàniques, i més concretament la catalana. Això ha portat a la parella Perea-Colon a publicar a la xarxa mapes de la llengua catalana, on es pot seguir, mot per mot, els canvis en l’extensió i el significat que han tingut segle per segle. Aquest gran projecte, que ells anomenen ‘Estratigrafia dialectal,’ no fa gaire que l’havien iniciat, i confiem que na Maria Pilar Perea podrà veure’l acabat. A darrera de tot plegat hi ha la immensa replega de dades de la història dels mots catalans de tots els temps i indrets que es troben a les publicacions i materials d’en Germà Colon, dipositats en gran part a la Universitat Jaume I.

Entre aquests materials n’hi ha molts del català de la Franja, com no podria ser altrament. I a les dues micel·lànies que han publicat les nostres associacions, Xandra i Batec a batec, tenen cada una un article seu: a Xandra sobre el mot del català codonyerenc casalici i a Batec a batec el mot aragonès antic ruenna i el català antic royna. Si bé, com ja he dit, l’interès investigador d’en Germà Colon ha estat centrat en el català i l’occità, l’aragonès hi té també un bon lloc: una desena d’articles van dedicats a aqueixa llengua, i s’hi troben freqüents referències en molts altres textos de l’autor. Els coneguts llibres d’en Germà Colon El léxico catalán en la Romania datat del juliol del 1973 i El español y el catalán, juntos y en contraste del 1989 tenen sengles capítols dedicats a l’aragonès, si bé quasi només a la llengua medieval. L’autor hi passa de puntetes a l’hora de tractar de l’aragonès actual —Hoy algunos pretenden reavivarlo so forma de “la fabla”, pero este es otro cantar que no voy a entonar aquí escriu el 1989. Tanmateix si el 1973 parlava de l’aragonès actual com a hablas en descomposición, el 1989 l’anomena decididament lengua aragonesa.

Quan el 1966 en Germà Colon va saber que jo me n’anava a treballar sobre el català de la Codonyera, em va aconsellar que mirés també als pobles veïns de llengua castellana, a la Torrocella i Castellseràs, on sempre podrien quedar recialles aragoneses. El seu consell, que vaig seguir, em va obrir el camí cap a l’estudi de la llengua aragonesa. Mai no li ho agrairé prou.

 

Germà Colon en la presentació de Queretes, la col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938) 

a la Universitat Central de Barcelona, amb els autors Encarnita i Renato Simoni i Artur Quintana (1.04.2014). / José-Miguel Gràcia

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: