Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

En la mort de Jordi Estruga i Estruga*

// Hèctor Moret Coso

El dimarts 7 d’abril moria a Barcelona Jordi Estruga i Estruga als 85 anys víctima de la COVID-19; havia nascut el 1934 a l’exvila de Gràcia del Pla de Barcelona, plena llavors de mequinensans, com ara sos pares.

Als inicis de la Guerra Civil, en Jordi, amb dos anys, i la mare van anar a viure a Mequinensa, però el 1938 van haver de retornar a Gràcia. A partir dels darrers anys de la dècada de 1940 i en els primers de la de 1950, hi va estudiar peritatge i professorat mercantil. Amb catorze anys ja feia classes de matemàtiques als pàrvuls i als quinze va entrar a treballar en una empresa gràfica, on va iniciar-se en l’estimació pel món de l’edició i del llibre. D’allà va passar a treballar al Banc de Santander, primer com a administratiu i una mica més tard com a apoderat. El 1960 —any del casament amb Conchita Cuspinera Saltó—, amb vint-i-cinc anys, va entrar a treballar al Grup Farmacèutic Ferrer, on s’hi estarà durant 42 anys, primer com a cap d’exportacions i en el moment de jubilar-se com a director general del grup Ferrer Pharma Internacional.

A més d’una intensa implicació amb les tasques empresarials, sempre es va mostrar força interessat per la història (en especial, la de la Corona d’Aragó) i, gairebé de retruc, pel món del llibre antic, per l’estudi del gravat i per la cartografia (en especial, la de Catalunya). Dels primers fruits d’aquest interès cal destacar la publicació el 1993, en edició facsímil, del llibre de la vida de Santa Agatòclia —la Santa del Poble— del pare Miguel de Salas. En els darrers 30 anys, la vinculació i la passió de Jordi Estruga per la cultura, la història i el patrimoni de Mequinensa no ha deixat de créixer fins al punt que la seua persona ha esdevingut un referent constant, generós i honest per a la col·lectivitat mequinensana. Així es va ocupar, entre altres iniciatives, de coordinar la redacció i promoure la publicació de l’obra col·lectiva Mequinenza a través de la historia (2010), i de difondre la vida, personalitat i l’obra del compositor, músic i poeta mequinensà José Soler Casabón.

Com a membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des de 1979 —en fou president a partir de 1997— va col·laborar en la coordinació i difusió de nombroses publicacions i exposicions bibliòfiles i cartogràfiques; amb tot, l’actuació més ressenyable en aquest camp és la publicació en 2012 d’El tresor cartogràfic de Catalunya: els mapes més antics, segles XVII i XVIII.

En 2001 va ser investit acadèmic per Mequinensa de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. L’Ajuntament de Mequinensa el va nomenar Fill Adoptiu el 2017. També va col·laborar ocasionalment a les revistes d’àmbit aragonès Temps de Franja i Rolde i a l’anuari local L’Angorfa del Grup d’Investigació Coses del Poble, col·laboracions redactades sempre des d’una perspectiva mequinensana, des d’un amor apassionat pel Poble i la seua gent.

*Veeu també l’entrevista “Jordi Estruga i Estruga, economista i bibliòfil”, publicada al número 34 de Temps de Franja el febrer de 2004.

 

Jordi Estruga amb la Coxita, els fills, nets i l’alcaldessa Magda Godia. / Ajuntament de Mequinensa

 

Jordi Estruga. / Ajuntament de Mequinensa

*Publicat a Temps de Franja n. 146, juliol 2020

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: