Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

En el centenari d’Edmon Vallès*

// Berenguer de Mussots

Edmon Vallès Perdrix naix a Mequinensa el 9 d’agost de 1920 —ara fa cent anys— i mor a Barcelona el 7 d’octubre de 1980. El 1929 la família Vallès-Perdrix, per motius laborals del pare, es trasllada a Tarragona, però conserven els lligams amb la vila. A Tarragona, Edmon Vallès continua la formació acadèmica fins que amb motiu de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) s’incorpora, sense haver complert els devuit anys, a la denominada Quinta del Biberó de l’Exercit Popular de la República. Amb la victòria de l’Exèrcit Nacional franquista s’exilia, durant un període d’uns sis mesos a Marsella, a casa d’uns parents. Retorna a Catalunya l’agost de 1939. Fruit d’aquest convuls període, és el breu text memorialístic Dietari de guerra (1938-1939), publicat el 1980, en què a les notes escrites com a jove soldat republicà E. Vallès hi afegeix, 40 anys més tard, breus comentaris redactats per l’historiador madur en què s’havia convertit.


La primavera de 1943 Edmon es trasllada a Barcelona on inicia estudis administratius i, posteriorment, de dret. A partir de finals de la dècada de 1940, Vallès es manifesta com un intel·lectual, historiador i escriptor inquiet que exerceix com a periodista, traductor, il·lustrador d’obres de gran format —té cura d’il·lustrar els tres extensos volums de la Historia de la Literatura Universal (Barcelona, 1968) de Martín de Riquer i José María Valverde; i els quatre volums —també prou extensos— de la Història de la Literatura Catalana (Barcelona, 1964) de Martí de Riquer i Antoni Comas—. En la dècada de 1970 publica sis gruixuts volums especialitzats en difondre a través d’imatges la Catalunya contemporània en el llarg període temporal que s’inicia amb l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i es clou el 1975 amb la mort del dictador espanyol Francisco Franco. Amb caracterítiques semblants, cal ressenyar també la publicació de la monografia profusament il·lustrada L’Hospital Clínic de Barcelona, ahir i avui (1980).

L’Edmon Vallès en plena feina, el setembre de 1963. / Arxiu Andreu Coso

 

El 1968 forma part de l’equip d’intel·lectuals, escriptors i historiadors que funden a Barcelona la revista de divulgació historiogràfica Historia y Vida i de la qual en Vallès en fou redactor en cap i col·laborador habitual al llarg de molts anys. També cal anotar que col·laborà —en català i en castellà— esporàdicament en revistes i periòdics catalans com ara La Vanguardia, Tele/Exprés, El Correo Catalán, Avui i Serra d’Or, així com també nombroses i extenses col·laboracions a la Gran Enciclopèdia Catalana.

Així mateix, Edmon Vallès és autor en català de nombrosos pròlegs, presentacions, col·laboracions, introduccions i prefacis en obres d’altri; i redactor en castellà de diferents volums monogràfics, en general profusament il·lustrats, com ara l’Atlas de historia universal (1963, amb nombroses reedicions i diverses traduccions), l’àmplia guia Ibiza (1947), etc.

Com a traductor, Edmon Vallès va ser autor —o coautor— de múltiples traduccions d’obres de difusió científica o periodística, originalment franceses, al castellà des dels inicis de la dècada de 1950 fins a la dècada de 1970. I sobretot, com a traductor, Vallès és autor de les traduccions al català de tres novel·les italianes redactades i publicades al bell mig del segle XX: Crist s’ha aturat a Èboli de Carlo Levi —editada en català el 1964—, El diable als turons de Cesare Pavese —en 1965—, i L’Escola dels Dictadors d’Ignazio Silone —editada en 1982.

 

/ Arxiu Andreu Coso

 


*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: