El poeta Juli Micolau i Burgués*
// Joaquim Montclús i Esteban
Es diu que les comarques de la Terra Alta, el Matarranya i els Ports tenen moltes coses en comú; per què? No li donem més voltes, són la mateixa terra.
Dit això, seguin amb la secció «Retrats per a qualsevol document» inspirada amb els homenots d’en Josep Pla i en els seus retrats de passaport, avui, intentarem fer un retrat del poeta Juli Micolau de la Fresneda o Freixneda. Els dos topònims són correctes. He dit fer un retrat, perquè fotografiar a un poeta sempre és difícil.
En Juli va nàixer a la Fresneda l’any 1971. Des del punt de vista físic és d’una estatura més baixa que alta, però, això sí, és un home ben plantat i amb un rostre encara jovenívol, malgrat que bru i bronzejat pels treballs dedicats a la terra.
De molt jove va començar a escriure poesia publicant els poemes allà on podia, entre d’altres, a les revistes editades pels pobles de la comarca del Matarranya, Sorolla’t, Kalat-Zeyt, Boletín del CESBA, l’Eixam, Plana Rasa… Sempre amb català normatiu, malgrat que sovint emprà també formes dialectals d’aquestes terres.
Recordo perfectament, el mes d’agost de 1995, fer una excursió amb la meva dona i la parella formada pel poeta, escriptor, traductor i professor Ángel Crespo i per l’escriptora i professora Pilar Gómez Bedate pels indrets de Cantavella, Mirambell i Villarluengo. De tornada, el poeta Ángel Crespo portava entre les mans una revista on hi havia publicada una poesia d’en Juli Micolau. L’Ángel em va preguntar si coneixia l’autor d’aquells versos, al mateix temps que comentava que pel que reflectia l’escrit es tractava d’una persona jove i que al seu entendre prometia. Les prediccions del poeta s’han complert. Avui en Juli porta publicats sis poemaris (cinc llibres) i un bon grapat de versos i poesies per diverses publicacions, ha guanyat uns quants premis de poesia, entre d’altres, el Pedro Saputo, el Guillem Nicolau (1997 i 2008) i la Gran Medalla dels Jocs Florals del Rosselló i ja és un poeta reconegut.
Darrerament, la Diputació de Terol a través de l’Instituto de Estudios Turolenses li ha publicat un nou llibre de poesia que porta per títol Aplec. El pròleg és del senyor Artur Quintana, un home docte en aquestes matèries, principalment, amb referència a les nostres terres.
En el pròleg, entre altres coses, podem llegir:
«…, mostrà una decidida vocació poètica ja de molt jove, i això que des del primer moment sabia que com a escriptor en català a l’Aragó no ho tindria gens fàcil.»
«El 1997 al pròleg de Manoll, el primer poemari publicat, en Juli Micolau havia escrit: – Des de l’inici vaig tindre clar en no voler vendrem a formes orientals»
«En Juli Micolau escriu en versos lliures, amb una certa tendència al cal·ligrama, una mica per tot arreu»
«Amb tot aquest ric material de llengua en Micolau desplega a Aplec un gran fris fortament impregnat d’epicureisme, ben amerat del condigne vitalisme i goig, de viure, amb tots els clàssics»
«… Més amunt ja he esmentat la defensa apassionada de la llengua catalana, la seua, que trobem de pertot, però no és la sola temàtica de caire cívic. Vegeu especialment el poema de la pàgina 41 on denuncia amb cruesa la manera indecent com els autoproclamats europeus tractem als refugiats de Síria.»
Com a mostra d’aquest Aplec, hem seleccionat els següents versos:
Una plaça plàcida
Puc assumir els misteris del vent i de la llum,
sentir novament el gest d’un somni viscut
com en clam suau entre un fil de temps
que s’esmuny com un crit que fuig
a veure a l’espill el trasbals d’un cant.
L’estudi
Parla’m de la parla
-ara més que mai-
i me n’informes
constantment
del seu estat de salut.
Parla’m de la parla
i d’eixe excels exemple:
la conveniència de l’estudi
simbòlic
dels colells i la gabulosa
assegura un gest
reverent i dòcil.
*Article que pertany a la sèrie « Retrats per a qualsevol document», publicada a Comarques Nord de Morella, 17 de juny de 2022
Tags: Personatges
