Adéu a en Néstor, lo pare d’en Bernat Corremón

// Carles Terès

Obituari. Aquest matí, amb el butlletí de Núvol, ens hem assabentat de la notícia de la mort d’en Néstor Macià i Fontanilles, ‘Néstor’, l’autor del magnífic Bernat Corremón al Matarranya. Recordo la impressió que em va fer descobrir, en una llibreria d’a prop del taller d’esmolet del carrer Sant Cristòfor, un àlbum de còmic on eixien moltes de les viles de la comarca. Em vaig quedar d’una peça. Naturalment vaig comprar-lo sense pensar-m’hi gens. Posteriorment l’amic Toni Llerda (també traspassat massa, massa aviat), ja em va informar de l’obra i de com havia informat l’autor en algunes coses referent a la nostra vila, Queretes, i la resta de poblacions. De fet, apareix als crèdits com a assessor històrico-lingüístic de l’obra.
L’any 2015, l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) va tindre la gran idea de reeditar l’obra, immersos com estàvem en el fang d’aquell LAPAO que havia eixit de les profunditats d’alguna caverna d’ignorància (o malvolença). De fet, el mateix Néstor, en va fer un esment en la breu introducció que va redactar per a la nova edició:

En els vint-i-sis anys que han passat des que es va publicar per primera vegada Bernat Corremón al Matarranya les coses han evolucionat molt en tots els sentits. No sempre per bé, precisament. Això sí, hi ha una cosa que m’ha deixat ben perplex. Sense cap mena d’esforç, sense ni adonar-me’n, com aquell qui no vol la cosa, tot i que –diuen que– a mesura que et fas gran et costa més aprendre, resulta que he après un idioma nou. He après LAPAO. I jo sense saber-ho. Quines coses, oi?

Vam contactar amb ell i es va mostrar entusiasmat, cedint-mos els dibuixos originals (en tinta xinesa i aquarel·la, preciosos) per a què els poguéssim digitalitzar i retocar. I sense demanar absolutament res a canvi. Com ha comentat una amiga de l’ASCUMA en assabentar-se’n, “un gran artista i a més molt generós”.

Vam poder presentar el llibre a la 25a Trobada Cultural celebrada a Aiguaviva de Bergantes. Ell s’hi va desplaçar per explicar-nos a tots els assistents les vicissituds d’en Bernat i la colla en aquell llunyà 1989, quan van veure la llum. El record que en tinc (que en tenim tots els que vam tenir la sort de compartir conversa amb ell) és d’una bellíssima persona, modest i pencaire, de conviccions fermes i, alhora, sempre disposat a escoltar l’interlocutor i a aprendre’n. L’antítesi de l’artista “divo” que a voltes estem avesats a trobar-mos.

Ara, gràcies a la semblança que n’han fet a Núvol, ens hem assabentat que dirigia el suplement El web negre, del mateix mitjà, entre moltes altres activitats creatives. Podeu revisar algunes de les seues col·laboracions en aquest enllaç. També podeu visitar el seu web, amb un nom tan creatiu com ell mateix, Disseny i rauxa, on ens saluda amb una frase que crec que el defineix: “Dissenyo, dibuixo, faig somriure i faig pensar”.

En fi, bon viatge, Néstor. Els matarranyencs sempre et tindrem entre natres gràcies a en Bernat i la seua colla d’enamorats i enamorades de la vida i de la comarca.

En la presentació del llibre, a la Trobada Cultural d’Aiguaviva de Bergantes, amb els preciosos originals del còmic. / J. M. Gràcia

La deliciosa vinyeta que ens va regalar després d’assistir a la Trobada. / Néstor

Coberta del Bernat Corremón al Matarranya

La darrera pàgina del còmic. Bon viatge, amic. / Néstor