Recordo perfectament, quan encara era molt menut, que el primer dia de Pasqua anava a buscar la rosca a casa la tia Antònia i quan arribaven els Reis també em deixaven regals a la mateixa casa. Després vaig saber que els regals de Reis eren escollits per la seva filla la Teresa Jassà. Encara conservo alguns d’aquests regals. Per a la gent més gran, com per exemple els meus pares, la Teresa sempre va ser la “Teresita”.
La tia Antònia era cosina prima del meu iaio de Massalió i sempre van ser considerats com a família.
També recordo que un dia, al tard, perquè jo ja havia anat a dormir i la conversa la vaig sentir des del llit, va venir la Teresa a casa nostra per parlar amb el meu pare. La Teresa li va dir que havia sentit dir que quan el meu pare havia fet el servei militar a València, a més de treballar amb forns de pa també ho havia fet en forns de ceràmica. Entre altres coses, li va dir: “Tinc un forn elèctric, però els colors no ixen com jo voldria i no estic contenta, mira si em pots ajudar”. El meu pare li va contestar que farien una prova i si li podia ser útil tirarien endavant.
La prova va ser més que positiva i va ser el meu pare el qui li va coure les principals peces i obres d’art de ceràmica que la Teresa va produir, fins que va morir.
No fa gaires dies, l’actual alcalde de Calaceit, Juan Miguel Monclús, un contractista d’obres i un bon paleta, em va fer saber, amb tristesa, que li havia tocat desmuntar el famós forn. Aquest forn era famós, perquè el va construir el prestigiós ceramista Llorenç Artigas, que com és conegut, col·laborà en molts treballs de ceràmica amb el gran pintor i polifacètic del món de les arts en Joan Miró i Ferrà. La Teresa va conèixer personalment a Joan Miró. L’any 1982, quan la ceramista va exposar, a la galeria de Barcelona Foga 2, uns treballs que portaven el títol de Cosmografies, estaven inspirats en les Cosmogonies de Joan Miró.
Quan vaig complir els onze anys, la Teresa em va donar classes de francès. Durant tot un curs, dues vegades a la setmana, anava a classes de francès a la casa de la plaça, això va fer nàixer, entre els dos, una bona amistat.
A partir de 1984 vam estar un xic separats, malgrat que l’any 1986 vam col·laborar en moltes de les activitats que es van fer en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana, però va ser a partir de 1995 quan de nou vam reprendre l’amistat i fou, aleshores, quan m’explica algunes coses molt interessants de la seva vida.
La Teresa va quedar molt afectada per la Guerra Civil. La família del pare, com també la de la mare, va estar molt compromesa amb la causa republicana.
Al senyor Ignacio Jassà Girona, el pare de la Teresa, se li van obrir diligències per part del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Saragossa i d’Alcanyís. Durant uns anys va estar tancat a la presó d’Alcanyís, fins que va morir. La Teresa em va explicar que més d’una vegada havia anat a Alcanyís, per camins i dreceres, a peu. Els germans de la seva mare, Bautista, Cándido i Raimundo van ser tots militants del partit de Marcel·lí Domingo i després d’Izquierda Republicana, el partit d’Azaña. Raimundo, durant els anys de la República, va ser uns bons anys alcalde de Calaceit.
El Tribunal de Responsabilitats Polítiques també va imputar a la mare, al germà Fernando, que es va passar uns quants anys a la presó, a la germana Gregòria i a la Teresa, malgrat que aquesta encara ara una criatura.
Practicant, d’un cristianisme de pedra picada, però, seguint les ensenyances de la família, no va deixar de participar en la vida política i cultural del seu poble i també de la comarca. Va ser membre de l’Associació Cultural del Matarranya; de l’Associació de dones i consumidors Kalat-zeyd; de la dels Amics de Calaceit i tresorera de l’associació Fundació Noesis.
L’Associació Cultural del Matarranya li va editar, el 1992, el seu recull de poesia Eixam de Poemes, i més endavant el seu recull de narracions breus amb el títol de L’armariet.
L’any 1984, la Teresa va ser regidora de l’Ajuntament de Calaceit. Va ser l’única persona que va ajudar al conseller de Cultura de l’Aragó, José Bada Panillo, a tirar endavant la posada en marxa del museu Cabré. Sense ella, aquest museu no hauria estat mai possible.
No era una simple ceramista, com ho demostren les seves obres on darrere hi havia una gran artista plàstica. L’any 1961 va instal·lar el seu taller a Calaceit i, si consultem l’hemeroteca, veurem que en pocs anys va aconseguir un ampli reconeixement:
La artesanía turolense está de enhorabuena. Las alumnas de doña Teresa Jassá de Calaceite, obtienen un premio nacional en el Concurso del Ajedrez
El premio de honor a menores de 14 años, ha sido subdividido, correspondiendo a las alumnas del taller artesanal de doña Teresa Jassá, de Calaceite, y a las hermanas Aguadé, de Barcelona. El importe del premio es de 10.000 pesetas. (Diario de Teruel, 10/12/1967, pàg. 3)
Medalla de plata: Taller artesano de doña Teresa Jassá, de Calaceite. Obra: Un unicornio en cerámica. Diario de Teruel, 7/11/1968
Medalla de oro y 2.000 pesetas a la señorita Teresa Jassá, de Calaceite. Diario de Teruel, 28/9/1973, página 9
Durant els anys 1961 – 1980, va fer una bona col·lecció de medalles d’or i de plata, acompanyades quasi sempre d’una bona quantitat de diners.
Ara veurem el que deien els crítics d’art i els especialistes amb la matèria sobre la ceràmica i les pintures de la Teresa Jassà.
Como pocas veces ocurre, su obra plástica gozó a un tiempo del aprecio del gran público y del de los críticos de arte. No cultivó la cerámica tradicional, aunque conocía y apreciaba su técnica. Influenciada por Picasso, Miró o Llorens Artigas, practicó —junto a trabajos de corte más popular y comercial— una cerámica de aliento más abstracto, como puede verse, por ejemplo, en dos murales de Alcañiz: el altar mayor de la Colegiata de Santa María (1974), y el de la oficina principal de la Caja Rural de Teruel (1977).
José Ignacio Micolau Adell. Libro de las comarcas. Comarca del Matarraña. Zaragoza, 2003, pág. 277.
En la obra actual de Teresa Jassá se evidencia su concepto del valor de las dimensions en función de una concepción inteligente del espacio. Sus trabajos de hoy en torno a unos temas goyescos no son sino ensayos de sus extraordinarias posibilidades y evidencia de notables conocimientos técnicos. Estos se ponen de manifiesto con gran riqueza de matices, calidades táctiles, armonías de color y equilibrio de formas.
FERNANDO GUTIÉRREZ. La Vanguardia. Sábado, 20 de Mayo de 1972
Teresa Jassá, ceramista turolense, ha expuesto en Barcelona en la sala Foga II. Como siempre, sus coloridas cerámicas han entusiasmadó tanto por las formas como por la original interpretación artística. Teresa Jassá, que oficia en su taller de Calaceite, en el Bajo Aragón, ha conseguido con sus cerámicas la misma fuerza y expresividad que el escultor obtiene con la arcilla o el pintor con el óleo.
Giorgio della Rocca. La Vanguardia, 19/03/1982
Teresa Jassà nos brinda su arte hecho con el tacto fervoroso de la tierra , pero conjugado con el refinamiento y la sabiduría de la mejor tradición , ésta que se ha visto decantada por las experiencias y los años, por el legado de los grandes maestros del pasado y del presente. Es, por lo tanto, un arte modernísimo y arcaico, actual y perdurable.
Joan Perucho. Destino. Barcelona 1 de enero de 1966
Teresa Jassà Casé va nàixer el 5 de gener de 1928 i va morir el 24 de desembre de 1999. Poc abans de morir va regalar al poble de Calaceit, per ser exposada, la col·lecció d’escultures i ceràmiques en homenatge a Goya. Seria interessant que les institucions, principalment aragoneses, li dediquessin un bon llibre explicant detalladament tot el que va fer, perquè va ser molt. Aquestes institucions i el poble de Calaceit tenen un gran deute amb ella que haurien de saldar el més aviat possible.
*Publicat a Compromiso y Cultura, n. 121, gener 2025