«Tanco la llibreria però no me’n vaig»

Octavio Serret, llibreter i activista cultural

// Carles Sancho

Fa pocs dies la notícia es va estendre ràpidament pel nostre territori, la Llibreria Serret a Vall-de-roures, un referent cultural més enllà del Matarranya, tancarà el gener del 2020 i, Octavi, el seu propietari, explicava que el seu negoci canviava d’orientació i el seu local es convertia en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra Nostra, entitat que havia nascut al 2015 a Tortosa dirigida per Josep Miquel Martínez . Per això li hem fet una entrevista per a Temps de Franja a la seua llibreria, aprofitant l’estona entre client i client, per fer un balanç de les seues quatre dècades d’activitat dinamitzadora i per preguntar-li sobre el nou futur il·lusionant que té projectat i que ha anat madurant des del 2015 a conseqüència de la crisi que ha afectat a totes les llibreries del país.

L'Octavio envoltat de llibres a la seua mítica botiga. / Carles Sancho

Bon dia Octavio! Fem història. Quan vas obrir la llibreria?

La vaig obrir el 1981, es tractava d’una botigueta als baixos de la casa familiar, al carrer Belchite a l’Arraval, al costat una altra tenda de venda d’adobs i d’insecticides que tenia mon pare. I com que era molt jove quan vaig obrir, fins el 1983 no em vaig poder donar d’alta d’activitat econòmica. En un principi era més papereria que llibreria, encara que jo, de molt jovenet, ja era un apassionat del món del llibre.

Quan vas fer el canvi a la nova ubicació de la llibreria a l’avinguda de la Hispanitat, 21, al costat de la carretera?

Crec recordar que cap a l’any 89. La botiga de seguida va quedar menuda i necessitava més espai i millor ubicació perquè la primera estava situada a un carrer molt a desmà de la població i poc transitat. Així que vam comprar un gran edifici que té frontera a la carretera i al carrer que dóna al pont de pedra, on vam fer la nostra casa i, en la planta baixa, hi vam posar la llibreria.

El negoci ràpidament va progressar, el canvi d’ubicació i l’ampliació del local van ser determinants però tu hi vas posar molta voluntat i treball. Vas ser un pioner en aplicar internet en el teu negoci i en iniciar la venda de llibres online. Quan vas començar a veure les possibilitats dels nous mitjans de venda?

Cap al 1991, crec recordar. Ricard Solana, el propietari de Gràfiques del Matarranya de Calaceit, va ser qui em va animar a utilitzar internet per iniciar una web de la llibreria per l’exposició, promoció i venda de llibres. En poc temps, Pepa Nogués que col·laborava en la nostra novedosa aventura per les xarxes, va pujar fins a 11000 volums a la nostra web per oferir-los als nostres clients. A poc a poc vam anar ampliant la nostra presència a internet i vam saber trobar-li noves possibilitats per fer créixer la llibreria i l’activitat cultural cada vegada més important.

A poc a poc la teua dinàmica activitat va ser reconeguda arreu del territori per les diverses administracions i entitats i, en conseqüència, vas rebre premis per valorar el teu treball com a llibreter i com dinamitzador cultural.

Així va ser. El primer guardó va ser el Premi Nacional de Cultura del CoNCA -Consell Nacional de Cultura i de les Arts- el 2009, després, II Premi Franja, Cultura i territori 2009, Asociación Aragonesa del Libro 2014, Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2017, Premi Llibreter 2016 i, finalment, Premi CEPYME Aragón 2018.

Respecte a altres activitats al voltant del món del llibre també has fet de coeditor. Pots citar alguns exemples?

Sí, és un altra tasca que he fet amb molt entusiasme i que, a partir de l’any que ve, podré fer millor des de la meua gestió literària. He coeditat, entre altres, L’arbreda ebrenca (2010), El riu que parla (2008), La Dama del Matarraña (2009), Follets del Matarranya (2009), Poesia de frontera (2011), Lletres de casa (2009), Galeria ebrenca (2010), Matarraña secreta (2019), Els Ports de Beseit (2007), El tren de Val de Zafán (2011), Il·lusions i incerteses (2010)… com veus tots els volums relacionats amb el nostre territori, amb el que m’hi sento identificat.

L’entrevista està sent llarga i no em queda temps per preguntar-te més a fons del teu activisme cultural: presentació de llibres, trobades d’escriptors, concursos de premis literaris, tertúlies, recitals poètics… I parlem del que més ens interessa: del teu futur a partir de l’any que ve.

Després de quasi quatre dècades venent llibres i dinamitzar programes culturals canvies part de la teua activitat. Quins són els teus reptes professionals a partir d’ara?

Em va eixir una bona oferta de treball de dilluns a divendres i l’he agafada, veient la negativa evolució econòmica de la llibreria. La tanco però no me’n vaig. Aposto per convertir el local en la seu de l’Associació Cultural Ilercavònia, Terra nostra, una entitat que va iniciar-se a Tortosa en el 2015 i que té com a objectiu impulsar les activitats a tot el territori de les antigues tribus ibèriques ilercavones o de l’antiga Diòcesis de Tortosa. És tornar als nostres orígens, a la nostra història, establir un punt de trobada, de cruïlla, d’unes comarques i unes poblacions dividides, de manera molt artificial, per tres administracions: Aragó, Catalunya i País Valencià però que tenim molt en comú i per compartir. Des d’esta entitat, oberta a tothom, tenim la intenció de col·laborar amb altres associacions i col·lectius per a la programació i realització d’activitats culturals molt diverses. A més tinc, des de fa un temps, una altra marca, “Camí Serret”, on m’ofereixo com a gestor cultural i literari i representant d’autors. Una tasca que conec de primera mà després de quatre dècades relacionant-me amb els llibres, les distribuïdores, les editorials i els escriptors.

Quan estarà obert el nou espai Ilercavònia, Terra nostra a Vall-de-roures?

De moment tinc pensat que a partir del gener del 2020 només s’obrirà els dissabtes, i no totes les setmanes. El que sí tinc clar és que la presentació de llibres ja no serà una prioritat com fins ara, de tant en tant n’hi podrà haver. I el que també faré és especialitzar-me en els llibres, conservaré tots aquells que tinguen referències al territori de cruïlla que abans he descrit perquè sempre m’he posicionat de la mateixa manera respecte a la meua identitat i el meu compromís per la cultura.

Ens pots avançar quina activitat tens prevista després de tancar la llibreria?

Començo en “Aragón Negro” a la seu d’Ilercavònia, tot i que és una activitat de la marca “Camins Serret” —que és la que utilitzo per la gestió cultural—, i en este cas i en altres que no estiguen relacionats de manera directa en Ilercavònia, seguiré utilitzant per fer les meues actuacions literàries dins i fora de la seu d’Ilercavònia. “Aragón negro”, com deia, la tinc programada des de l’any passat. Se celebra a diverses poblacions de la nostra comunitat i que comença cap el 15 de gener de l’any que ve i que sempre hi he participat i hi seguiré participant, ja que tinc molt bona sintonia amb els responsables del festival.

Mai saps com anirà la nova proposta professional, per tant no tanco cap porta, totes les tinc obertes. M’ho he passat molt bé tot este temps que he estat a la llibreria i he fet un munt d’amics i coneguts, això ha sigut el millor balanç de la meua activitat professional que ara dóna un gir cap a un nou futur engrescador com a gestor cultural i literari.

Moltes gràcies per la teua gentilesa, Octavio.

A mig matí hem acabat l’entrevista i el llibreter continua venent diaris, prenent nota de llibres de text escolars, carregant mòbils, contestant pacientment les preguntes dels clients, organitzant prestatges… i, els que passen per la botiga, sorpresos, li pregunten pel canvi de negoci i li desitgen sort pel seu futur professional.

Costarà molt, a partir de l’any que ve, passar pel davant de la botiga i no veure a totes hores l’amic Serret per comentar les diferents activitats culturals que es programen en el territori. Vall-de-roures i el Matarranya que reben molts visitants durant tot l’any, necessiten una llibreria urgentment a partir de l’any que ve per a la gent que fa excursionisme i demana plànols i mapes del territori, pels que volen una guia per visitar la població i la comarca, pels qui admiren la nostra història, l’art, el paisatge… per als lectors, per als escriptors, per als curiosos, per als escolars… Llibreria Serret ha sigut la porta informativa i cultural indispensable d’entrada al territori, coneguda i valorada per tothom. Vall-de-roures perdrà la botiga de referència de la població, l’única llibreria de la capital de la comarca del Matarranya. Hi haurà relleu?

Llibre dedicat a Octavio Serret-2009. / Carles Sancho