«S’ha de trencar aquesta idea de “ets de ciències o de lletres?”»

Dani Jiménez Albiac, divulgador científic

// Laia Solé Navarro

Dani Jiménez va néixer el juliol de 1977. És defineix com una persona molt curiosa; li encanta donar resposta a les preguntes. Des de ben jove estiuejava a Nonasp. És molt conegut pel programa Dinàmiks de l’antic K3. Ha escrit quatre llibres: Ciència a un euro, Per què alguns pebrots piquen i altres no, Ciència a dos euros i el llibre de Dinàmiks. A partir d’aquí també va crear els Science Camps de Creaciència l’any 2005.

Fa molt de temps que et dediques a la ciència. Què és el que et va motivar?

Em segueix motivant la curiositat. De vegades la ciència respon a moltes preguntes que ens fem tots. Com per exemple: per què t’agrada la música que t’agrada.

Quan tenies 12 anys ja sabies que volies dedicar-t’hi?

Sí. Potser no tenia clar que estudiaria física ni que després em dedicaria a la divulgació de la ciència, però sí que tenia aquella curiositat. Igual que hi ha gent que té ganes de fer teatre, música o aprendre idiomes, a mi m’agradava molt trobar-li resposta a les preguntes.

Ets tot un emprenedor; l’empresa Creaciència t’ha servit per arribar a escoles, museus etc. En una escala de l’1 al 10: com de divertit és acompanyar fent experiments a grups?

Et diria un 10! En realitat, fer experiments a grups és, potser, la darrera part d’un viatge molt llarg. La divulgació de la ciència és una feina que demana molta preparació: plantejar el tema, preparar l’experiment, conèixer el grup, avaluar l’activitat, etc. Per tant, això és com preguntar-li a l’actor de teatre: on gaudeixes més? La part a preparar és la complicada.

La ciència és per a totes?

Sí! S’ha de trencar aquesta idea de «ets de ciènces o de lletres?». Fa 30 anys, un editor va anomenar un concepte com «la tercera cultura» i consisteix en això mateix que preguntes. No és si som de ciències o de lletres, la tercera cultura ho uneix tot i el fet d’unir-ho tot és el que els divulgadors volem explicar. M’agrada mirar la ciència en quadres, m’agrada buscar la ciència a la música.

Què vols dir amb «ciència a la música»?

Doncs hi ha la part de l’acústica que seria la part física que hi ha darrere, hi ha la part de la biologia que ens indica com funciona el nostre timpà per transformar una ona sonora en un senyal, hi ha la part cultural que ens mostra com hem evolucionat. Hi ha una frase molt bonica que diu: «No som humans perquè ens agradi la música sinó que com ens agrada la música, som humans». Si no hi hagués al nostre cervell la part musical i de llenguatge musical, l’espècie humana no seria complerta. El nostre cervell és musical. Abans del primer Homo sapiens, ja hi havien homínids que feien instruments, feien flautes, picaven pedres. I el nostre cervell ha evolucionat a partir d’aquest llenguatge compositiu i d’aquesta música que fa que ens estimuli i ens fa diferents de les especies animals.

Aleshores podem dir que la ciència és cultura general, oi?

I tant! Igual que tu pots anar a un museu d’art i gaudir-ho encara que no siguis artista o no n’entenguis, t’estimula. Si tornem a referir-nos a la música: no tothom entén què volia dir Vivaldi amb les Quatre Estacions però emociona. Amb la ciència passa el mateix. Pots anar al Cosmocaixa, entendre un 5% de les coses i gaudir molt.

Explica’ns bona anècdota de l’experiment més curiós

No sé si és curiós o no, però a mi em passa el que li passa a la gent: em sorprenc. Hi ha experiments que he vist abans de fer-los però d’altres surten sols, són com invents. Ara hi ha molts experiments a Internet però quan vaig començar fa 20 anys no eren tan fàcils de trobar. Em van dir que si ajuntaves pàgina a pàgina dos llibres, després costava molt de separar. Ho vaig fer i era cert. Així que vaig voler anar més enllà. Vaig pensar: i si això ho portem al format XXL? Alguns lectors potser no sabran què és una guia de telèfon (amb tots els telèfons del municipi o ciutat; Pàgines Grogues). Jo tenia dues guies a casa i les vaig creuar, pàgina a pàgina. Vaig dedicar-hi una hora i ni amb 5 persones per cada costat no vam poder separar les guies perquè la pròpia fricció multiplicada evita que les pàgines se separin. Si bufes sí que es separen, però no estirant!

Un científic o científica que admiris

M’agrada molt Michael Faraday, un dels primers científics que va divulgar, com Galileu. No és gaire famós. És un dels pares de l’electricitat. A diferència de Curie, Einstein que van anar a la universitat, Faraday amb 12-13 anys va deixar d’estudiar i es va posar a treballar a una empresa d’enquadernació de llibres. Mentre treballava estudiava al laboratori on enquadernava i a partir d’aquí es va convertir en un dels científics més importants, amb influència d’altres inventors coneguts de l’època com en Humphry Davy, a qui li va fer de majordom; Faraday treballava i aprenia d’ell. Quan Davy va tindre un accident i es va quedar cec, Faraday va passar a ser el seu ajudant i finalment el va substituir.

L’any 2012 va néixer Dinàmiks . Quin va ser el detonant d’aquest programa?

De petit havia vist programes de ciència i de gran sempre vaig pensar que calia fer arribar la ciència a la gent jove i als nens d’alguna manera que els entusiasmés. Feia anys que volia fer un programa així i ho vaig proposar moltes vegades però sempre m’ho denegaven. Un dia vaig parlar amb en Dani López, el director del K3 en aquella època, i va apostar pel programa.

Quins projectes tens per enguany?

Ara s’està preparant programa de TVE que es diu Curiosity i hi estem col·laborant. Consisteix en anar a una construcció d’Espanya (el Guggenheim de Bilbao, la Sagrada Família…) i analitzar-la des del punt de vista científic i tecnològic. Per exemple, explicarem que quan es van construir els murs de l’Alhambra, es van fer amb un tipus de pedra orientada per a que a l’estiu no fes massa calor, donarem la raó del color de l’edifici del Guggenheim, etc.! Demostrarem que els arquitectes que han creat aquests edificis també tenien la visió científica i la tecnològica, a més a més de l’arquitectònica.