Gran Recapte 2018

“Los jóvens també valem per a ocupar càrrecs”*

Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera i secretària d’educació del PSOE Aragó

// Lluís Rajadell

La socialista Susana Traver, de 26 anys, és l’alcaldessa més jove d’Espanya. Va ser elegida per a presidir l’Ajuntament de Valljunquera –350 habitants– l’any 2015, quan tenia 23 anys. Professora d’educació infantil de professió, és diplomada en Magisteri Infantil, llicenciada en Psicopedagogia i té un màster en psicologia infantil.

Vostè és l’alcaldessa més jove d’Espanya, diputada provincial i acaba d’entrar a l’Executiva del PSOE aragonès com a secretària d’Educació. Una carrera meteòrica.
Amb 19 anys me vaig afiliar a les Joventuts Socialistes i vaig entrar com a regidora a l’Ajuntament de Valljunquera. Va ser un gran pas per a mi, perquè va significar l’entrada en política. M’havia plantejat la possibilitat de ser alcaldessa, però no m’esperava que fore sent tan jove. Sempre ha sigut complicat que una persona jove encapçalo llistes electorals o assumisca càrrecs que repercutixen en la gent. Los jóvens hem estat considerats, massa vegades, persones menys capacitades que les persones de més edat per a liderar col·lectius de tota mena.

No l’aclaparen tants càrrecs i tan seguits?
Soc una persona activa i m’agrade donar el 100% de mi allí on estic. La política ocupe molt de temps. És utòpic pensar que te pots dedicar a la política i al mateix temps a la teua professió. Vaig intentar compatibilitzar los càrrecs polítics amb la meua professió però, a l’any, vaig haver de demanar una excedència a l’escola infantil on treballava. Portar l’alcaldia, la Diputació Provincial i la professió va ser impossible. Me superave.

I ara, a més, la Secretaria d’Educació de l’Executiva del PSOE aragonès.
Ser alcaldessa, diputada provincial i estar a l’Executiva del PSOE és un repte per a mi. Aprecio que lo partit hagi valorat lo meu treball. Va ser decisió meua ser alcaldessa, però ser diputada ha suposat que regidors de fora del poble m’hagin donat lo seu recolzament com a representant de la comarca. Lo partit vol demostrar que los jóvens no només estem per a omplir llistes sinó també per a ocupar càrrecs.

 



Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera. / Lluís Rajadell

D’on li ve la vocació política?
A casa, fins que vaig entrar de regidora amb 19 anys, no se parlave de política. Se pot dir que los meus pares eren apolítics. Però jo, en 17 anys, ja estava afiliada a UGT perquè pensava que naixem per a millorar el món. Me vaig plantejar ser alcaldessa de Valljunquera per a intentar canviar les coses des de dins de les institucions. Però és més complicat del que pensava. Als pobles n’hi ha moltes dificultats. Molts veïns no entenen les decisions que prenem los alcaldes i se centren en demanar solucions als seus problemes particulars. És complicat gestionar amb pocs diners per al bé general. A més, tenim l’obligació d’ajudar als que menys tenen.

Ser jove i dona són inconvenients per a la política municipal?
Al entrar d’alcaldessa, me vaig trobar en que a la gent li costave acceptar que una dona jove tinguere la radera paraula. Havia d’invertir el triple d’esforç que el que li caldrie a un home adult. No sé si lo que costave més d’assumir ere que governare una dona o un jove.

I ara, ¿ho tenen assumit?
Sí. A més, he donat peu a que moltes altres dones i jóvens de la comarca es veiguen capaços de donar un pas endavant en la política municipal. Per als veïns soc una persona oberta i accepto les crítiques i les propostes per a millorar lo poble.

Li agradarie repetir com alcaldessa o vol donar un pas endavant en la política aragonesa?
No ambiciono passar a una altra institució. Però la vida canvie molt en política. Quan me vaig presentar com a cap de llista, tenia clar, igual que los meus companys de candidatura, que anàvem de cap a la oposició. Volíem governar, però ere molt difícil que lo PSOE conseguire l’alcaldia amb una persona jove com a número u. Pensàvem que la meua joventut mos podie perjudicar. Ere molt difícil ser alcaldessa amb 23 anys. Va ser una sorpresa traure la majoria absoluta.

I després va vindre la Diputació Provincial.
No me podia imaginar ser diputada provincial, però vaig vore recolzament dels companys de la comarca. Tindre ara el càrrec de secretaria d’Educació regional suposa un canvi dràstic a la meua vida. Però cada canvi ha estat una oportunitat per a demostrar la meua capacitat. Me veig, en certa manera, com a representant de totes les dones jóvens que decidixen assumir responsabilitats polítiques. Com em sento representant d’este col·lectiu, m’autoexigisco al màxim. Si ho faig mal, dono peu a un fracàs col·lectiu.

Es planteja optar a un escó a les Corts aragoneses?
Avui per avui, penso presentar-me per a la reelecció com alcaldessa. Jo recolzo la institució comarcal perquè, per experiència, sé que aporte molt per a millorar la qualitat de vida de la població. M’agradarie estar a la Comarca del Matarranya, perquè és una administració molt propera. No descarto les Corts, però no son la meua ambició.

Què pot aportar des de la Secretaria d’Educació?
Com la consellera, Mayte Pérez, és socialista i de Terol la meua funció és recolzar les mesures que ella pren i crear un grup de treball amb companys del PSOE que volen millorar l’Educació per promoure el debat i llançar propostes.

Es coneix a Saragossa la realitat cultural de la Franja, o encara ha d’explicar que aquí parlem català?
Jo crec que el 80% dels aragonesos són conscients que dins d’Aragó existix la Franja, i que los seus habitants parlen català com a llengua materna. Són més conscients arran del conflicte de Catalunya, que està en boca de tothom. És un tema que mos ha visibilitzat dins d’Aragó.

Perquè la identitat de la llengua no admet discussió.
Jo parlo català com a llengua materna, però això no vol dir que siga catalana, com alguns defensen. Estic orgullosa de ser de Valljunquera, de Terol i d’Aragó, i de parlar català. los plens municipals se fan en català al poble, encara que les actes es transcriuen al castellà. No hem de perdre la nostra identitat.

Valljunquera està a la frontera de la llengua amb lo castellà. Quina vitalitat té el català al seu poble?
Cada generació que passe castellanitze una mica més lo vocabulari. Però tothom parle català, fins i tot n’hi ha parelles amb un integrant castellanoparlant i los fills parlen català, com los demés.

Haurie de tindre més presència social lo català per evitar esta erosió, fins i tot pensar en la cooficialitat?
Parlar de cooficialitat en estos moments ho veig precipitat. Los canvis han de ser més progressius per a arribar a la meta final, que podrie ser la cooficialitat. Jo estic contenta pel gest que va tindre el Govern d’Aragó de crear el premi Desideri Lombarte per a la dignificació del català. Alguns partits polítics se li van tirar al coll perquè dien que s’estave catalanitzant a la població. És un pas endavant per a que tothom sàpigue que estem aquí. En això no mos podem conformar, però avui per avui i amb el conflicte de Catalunya tan present, plantejar la cooficialitat a l’Aragó serie un error. Mos portarie lo rebuig de la societat aragonesa.

S’ensenye català a l’escola de Valljunquera?
Se done català com assignatura optativa.

Com impacte el moviment separatista de Catalunya a la Comarca del Matarranya, que està a la frontera?
Està creant fractura social entre els veïns de cada municipi. La qüestió ja no provoca debat sinó discussió en tots los àmbits. Té relleu per a tots los espanyols, però natres ho vivim més directament perquè los catalans són los nostres veïns. Costarà superar la fractura social que s’ha creat. Espero que no provoque també una fractura entre Aragó i Catalunya. Lo problema afecte als nostres veïns i a natres mateixos. Per exemple, lo 80% dels veïns de Valljunquera son agricultors i venen les armeles a una empresa de Lleida. Molts estan preocupats perquè pensen que si no funcione bé pot dixar de comprar-les. Juguem amb los recursos econòmics de la població.

I qui n’és responsable?
Hem arribat al punt al que estem perquè pels dos costats s’ha actuat malament. Ni el Govern d’Espanya ni la Generalitat han buscat solucions. N’hi ha molt rancor per les dues bandes i poc diàleg.

Les eleccions del 21-D seran la solució?
S’havie arribat a un punt on eren un pas obligat, però no son la recepta miraculosa que tothom espere.

Quina es la seua prioritat per a Valljunquera en los dos anys que li queden com alcaldessa?
Los dos primers anys no hem pogut materialitzar les nostres prioritats programàtiques perquè mos vam trobar a les tres setmanes de prendre possessió sense aigua al poble i vam haver d’afrontar un munt de problemes derivats del subministrament que eren inajornables. A més, consumíem tres vegades més d’aigua per persona que la mitjana aragonesa per les fugues. Encara invertim en la solució del tema. Lo cost ha sigut molt elevat.

I ara que el tema hidràulic està encarrilat?
L’escola municipal està obsoleta i li hem dedicat los recursos que mos sobraven de l’aigua. Hem construït un saló per als velatoris, que ere molt demanat pels veïns. Al pressupost de 2018 incluïm una fase del centre social, però lo principal és resoldre lo problema de l’aigua. També volem rehabilitar los edificis municipals i mantenir lo nivell dels serveis, que son suficients per a una població de 350 habitants.

Parla de la sala de vetlles com una demanda veïnal. ¿Li preocupa la pèrdua de població?
Sí. Valljunquera ha perdut 15 habitants en dos anys, una xifra que fa por, perquè si se manté acabarà convertint lo poble en un barri d’Alcanyís o en un despoblat. Tothom parle d’este problema, però ningú té la recepta màgica per afrontar-lo. La meua prioritat és mantenir la població i per això el principal es conservar los serveis, que donen qualitat de vida. Aquí mos coneixem tothom i formem una gran família. És un dels motius pels que vaig tornar a viure al poble.

 



Susana Traver davant la porta de la Diputació Provincial de Terol. / Lluís Rajadell

 


El president i la presentadora

Les passades festes patronals de Valljunquera, dedicades a Sant Miquel, van ser el marc d’un episodi que evidència la manca de consideració social entre els propis catalanoparlants aragonesos. Susana Traver, l’alcaldessa, recorda que mentre el president aragonès, Javier Lambán, que feia de pregoner, dedicava a l’auditori unes frases en català com a mostra de “sensibilitat” cap a la cultural local i per demostrar que l’accepta “tal com és”, la presentadora de l’acte, una veïna del poble, en una intervenció “poc afortunada i de mala educació”, li va respondre “que no intentare ser tan correcte, perquè a Valljunquera no es parle català sino xapurriau”. “Si mos entenem en una persona de Catalunya, de Balears o valenciana és que parlem la mateixa llengua, català” recorda Traver, que considera “incorrecta” la rèplica que se li va donar “una persona que se va mostrar sensible amb la nostra realitat” i mes quan és tracta del president d’Aragó, un càrrec “que mai abans havie vingut a Valljunquera”.

 


*Entrevista apareguda a Temps de Franja 136 (gener 2018)

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: