«La cosmètica biològica és tan eficaç com la convencional i més respectuosa amb l’entorn»*
Evelyn Celma, fundadora de l’empresa de cosmètica biològica Matarrània
// Lluís Rajadell
Evelyn Celma, nascuda i criada a Barcelona, va mantenir sempre vives les seues arrels a la Freixneda fins que l’any 2007 es va traslladar al Matarranya i va posar en marxa a Pena-roja l’empresa de cosmètica biològica Matarrània. Este negoci dona treball a vuit dones de la comarca. A més de produir i distribuir cosmètics basats en l’oli d’oliva i les plantes de la zona, ha obert espais demostratius del cultiu ecològic de plantes aromàtiques i per a fer tallers d’elaboració de cosmètics naturals.
Evelyn Celma ha posat en marxa una empresa de cosmètica natural que aprofita els recursos del Matarranya. / David Dilla
Què és Matarrània?
Som un laboratori de fabricació de cosmètica ecològica que utilitze oli d’oliva i altres ingredients naturals, la majoria dels quals provenen del territori del voltant amb el criteri de ‘quilòmetre zero’. Mos basem en extractes vegetals elaborats en oli d’oliva verge extra de la denominació d’origen Baix Aragó i en plantes silvestres que natres mateixes recollim a finques de Pena-roja certificades per a la producció ecològica. Ajuntem les plantes del territori, l’oli d’oliva i la cultura popular sobre tractaments per a la pell i oferim una gama de cosmètics per a tota la família i per a diverses funcions.
Per què va triar Pena-roja per muntar el seu negoci?
Per vincles personals. Jo soc filla de la Freixneda, però em vaig criar a Barcelona. Mos pares son fills de l’emigració. Mos iaios eren de la Freixneda, però van emigrar a França i, al tornar, van anar a Barcelona. Allí me vaig criar jo, però el vincle en lo Matarranya sempre l’he mantingut. Sempre li he tingut molt apreci a la comarca i hi he estat molt vinculada. Després d’acabar la carrera i viure quatre anys a Catalunya treballant com a consultora ambiental, vaig decidir tornar cap al Matarranya. A Pena-roja em vaig casar i aquí he criat als meus fills.
Per què basa la seua producció en l’oli d’oliva?
L’oli d’oliva conté diferents ingredients molt afins als de la pell humana. Té àcids grassos insaturats i polifenols, i la seua composició química és similar als àcids grassos de la pell. Això fa que els cosmètics siguen més efectius. Ajude a la recuperació i protecció de la pell. Sobre tot, té una funció hidratant molt efectiva i, a més, reparadora. És perfecte.
Quins altres ingredients autòctons utilitza?
Tenim quasi 300 hectàrees de monte certificades per a la producció ecològica i mitja hectàrea dedicada al cultiu ecològic de calèndula, coneguda aquí com a esbarranòvios, i hipèric, conegut com a herba de Sant Joan. Tamé cultivo espígol o picaesquenes. En total, aprofitem 13 plantes distintes.
Aprofita també la tradició popular per elaborar cosmètics?
Antigament, no ere comú l’elaboració casolana de cosmètica però sí que se preparaven productes per a curar la pell. També n’hi ha tradició de macerar picaesquenes amb oli d’oliva per a l’us cosmètic. N’hi havie alguns remeis casolans. Hem aprofitat la tradició popular relacionada en la regeneració de la pell i l’hem adaptat per a usos cosmètics. Plantes com la sàlvia, que s’usave per a fer bàlsams i regenerar les mans, la incorporem a la nostra crema reparadora de mans i ungles. Plantes que s’usaven per a recuperar la pell les hem adaptat a usos cosmètics.
En plena collita de plantes per al seu laboratori a Pena-roja. / Nebulosa Gràfica
Ha pogut utilitzar per als seus productes formulacions antigues?
Sí, però les formulacions eren bastant senzilles. Per exemple, el bàlsam de l’hipèric se preparave dixant macerar la flor d’esta herba amb oli durant 40 díes al sol i a la serena. L’oli resultant s’usave per a curar cops, cremades o picadures d’insectes. Son fórmules antigues de treballar, però a Matarrània introduïm ingredients de fora, com l’oli de jojova, que complementen els d’origen local.
Quin percentatge de les matèries primeres és local i quin procedeix de fora?
Los ingredients de ‘quilòmetre zero’, lo que vol dir que arriben de menys de 150 quilòmetres a la redona, oscil·len entre un 10% y un 70% del producte final, depenent de les fórmules. L’oli d’oliva és d’aquí i tamé utilitzo oli d’avellanes de Reus, però l’oli de gira-sol, en canvi, arribe de Burgos i no és ‘quilòmetre zero’. Dono molta importància als ingredients locals.
Però la seua empresa no és limita a produir i comercialitzar cosmètics.
No, l’any passat vam inaugurar un espai per a la divulgació de l’us cosmètic de les plantes i del cultiu ecològic. És un jardí botànic amb presència de les espècies pròpies dels Ports i tamé una demostració d’hort ecològic en rotació de cultius. Al costat, n’hi ha un edifici central per a fer activitats, tallers i demostracions de productes, com fer un xarop de ceba o un producte de llimpiesa a base de vinagre i cítrics. És un espai pensat per al públic familiar i en vocació demostrativa. Per exemple, si preparem pasta dental anem al jardí a buscar salvia i menta. Volem fer una demostració pràctica de l’us de les plantes per a la cura de la nostra salut.
Com convenç al consumidor per a que utilitze cosmètica natural en lloc de la convencional?
Té dos avantatges bàsicament: la primera és que l’eficàcia és igual o més gran en la cosmètica natural perquè utilitza molts principis actius. Un cosmètic convencional pot tenir més d’un 80% d’aigua i la resta és una barreja d’olis que poden ser minerals o vegetals i principis actius. Per altre cantó, la biològica assegura que en el procés de producció s’ha respectat la salut de les persones i del medi ambient. Qui compre un cosmètic ecològic té la seguretat que este producte no ha perjudicat l’ecosistema ni a les persones implicades en l’elaboració.
Com ven els seus productes?
El 15% directament a través de la nostra web i la resta a través de distribuïdors i tendes nacionals, que en part també venen on-line.
Matarrània té tenda oberta?
No, encara que al jardí botànic n’hi ha un espai de venta, però no està obert contínuament al públic.
Al dedicar-se a la venda on-line patirà els inconvenients de la precària cobertura d’internet a la província.
No em suposa grans problemes, però patim interrupcions del servei que van des de 10 minuts a dos hores. Son molèsties per a natres i el servei està molt lluny de ser perfecte en quan a velocitat i fiabilitat. Totes les setmanes n’hi ha alguna incidència.
On estan els seus principals mercats?
A l’estranger només tenim un 3% de la venta i a Espanya els principals clients estan a Madrid, Catalunya, País Valencià i nord d’Espanya, zones que tenen més cultura de consum ecològic. Però el comerç electrònic me permet arribar a qualsevol racó. La clientela on-line és molt dispersa.
A més de biològica, la seua producció és vegana —sense cap ingredient d’origen animal—?
Tamé. Usàem cera d’abella, però és difícil d’aconseguir i mos hem passat a la producció vegana. Tot los ingredients son vegetals.
És més cara la cosmètica biològica que la convencional?
No, depèn dels diners que s’invertisquen en màrqueting. No té per què. N’hi ha marques convencionals que s’autoimposen un ‘catxé’ alt i son cares i marques biològiques, com la nostra, de preus reduïts.
Fa la sensació que a la cosmètica ecològica li manque el ‘glamour’ de la convencional. Per què?
Estem davant d’un canvi de paradigma. La cosmètica convencional ha utilitzat sempre un model de dona amb un criteri de bellesa estàndard i perfecte, mentre que la cosmètica ecològica fugix d’això i considera que la bellesa està a qualsevol dona i té més en compte la salut i l’autoestima personal. No use com a reclam comercial la bellesa física. A més, les empreses menudes no tenen capacitat d’invertir tant en màrqueting com les grans i s’orienten més per criteris i principis de cura, salut i respecte al planeta. Busca ressaltar estos aspectes no només la bellesa física.
Quina plantilla té Matarrània?
Està formada per vuit dones. Totes treballen a mitja jornada. La filosofia de l’empresa és compatibilitzar la faena en la família i la vida personal. Busquem la conciliació com a principi de la empresa. Només treballem pel de matí, encara que n’hi ha alguna companya que allarga la jornada. Les treballadores son de la comarca, menys dues que teletreballen des de Madrid i Barcelona.
*Publicat a Temps de Franja n. 145, abril 2020
Tags: Entrevista
Trackback from your site.