“He construït un pont de cultura entre Aragó i Catalunya”

//Luís Rajadell

Octavio Serret, llibreter i Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2017

Octavio Serret, naixcut a Vall-de-roures fa 51 anys, va aprendre a llegir i estimar els llibres amb la biblioteca familiar.El primer llibre d’adults en que es va fixar –i va llegir– va ser un exemplar de Arde París, de Dominique Lapierre i Larry Collins, un dels molts que omplien les lleixes que envoltaven l’habitació on dormie. Quan va llegir la biblioteca familiar, va pensar que una bona manera d’aconseguir una oferta inesgotable de llibres serie muntant una llibreria. “Em pago els impostos d’autònom des dels16 anys”, recorda. Tenie esta edat quan va muntar la primera llibreria, al carrer Belchite, a la planta baixa de la casa familiar. L’any 1986, va traslladar-se a l’actual establiment del carrer Cortes de Aragón, un punt clau de Vall-de-roures, a un encreuament de carreteres i a les portes del monumental casc antic. Els primers proveïdors de Serret van estar les editorials de la seua joventut: Molino, Juventud, Planeta o Alfaguara. Després en vidrien altres i ara a la seua llibreria estan la majoria de les empreses que editen en castellà i català. Entre d’altres reconeixements per la seua tasca cultural, ha rebut la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Catalunya i el premi Buho, de l’Associació Aragonesa ‘Amigos del Libro’.

L’ha sorprès rebre la Creu de Sant Jordi, sent un llibreter de fora de Catalunya?

Clar. És la primera vegada que li donen la Creu de Sant Jordi a un llibreter de fora de Catalunya. I n’hi ha molts pocs casos de llibreters, en general, premiats. Estic molt agraït per que la Creu la rebi la meua llibreria. Em done forces per a tirar per avant. És un reconeixement que em done gasolina.

Per què creu que la Generalitat se n’ha fixat, en la seua llibreria?

Ho diu clarament en la seua resolució. Per l’esforç i la meua tossuderia en reivindicar la llengua catalana a l’Aragó.

Com ha contribuït des de la llibreria a la promoció de la llengua catalana.

És una aportació del dia a dia, de fer una tasca pedagògica per a mostrar que parlem català, encara que alguns encara no la reconeguen com la seua llengua. La meua tasca entre dins de la normalitat. Si la gent la parle, també la pot llegir.

Els conflictes institucionals permanents entre Catalunya i Aragó afecten a la seua tasca professional?

A nivell social no n’hi ha cap conflicte. Fa quatre dies la gran majoria dels alcaldes de la comarca, inclosos els de PP i PAR, van declarar que la llengua pròpia de la comarca és el català. La situació, respecte del català, està mes suau que en altres moments. Els conflictes polítics no m’afecten ni m’han afectat mai. Jo vaig muntat en un vehicle, que és la cultura, que no es veu afectat per estes incidències. Puc treballar molt a gust.

Es considera un pont entre Aragó i Catalunya?

Sempre he fet de pont, per mig de la cultura, entre els pobles aragonès i català, i ho faig cada dia. He organitzat trobades de gent excepcional vinguda d’Aragó, de Catalunya i del País Valencià. A la meua manera, reivindico l’antiga Corona d’Aragó.

A què es deu la seua aposta per treballar amb libres i publicacions indistintament en castellà i català?

Molta culpa d’això en té Carles Sancho. Quan van aparèixer els primers títols de la col·lecció ‘Pa de Casa’, editada en català des d’Aragó, Sancho va vindre a la llibreria i me va preguntar per aquells llibres. Llavors vaig anar a buscar-los perquè els tenia empaquetats, encara sense desembolicar. “I com és que els tens així, guardats?”, em va dir. Li vaig contestar que ere la primera vegada que veia llibres publicats en català pel Govern d’Aragó. Me va parèixer estranyíssim. Ell me va animar a posar-los a la venda i a promocionar-los. Llavors vaig comprendre que el català ere la nostra llengua i que s’havie de fer un esforç per promocionar-la, perquè, si no, estave condemnada.

I el lector en català també és un mercat potencial per al seu negoci.

Sí, però el mercat te l’has de crear tu mateix. Que un llibreter d’Aragó vengue més llibres en català que moltes llibreries de Catalunya pareixie impensable. Però és el meu cas, i és així perquè he potenciat este mercat. També he entès que estic en una terra de frontera i aprofito esta circumstància per a ser un altaveu de la literatura en català, no sols a l’Aragó sinó en general. A poques llibreries catalanes es troben tants llibres en català com a la meua.

Com ha estat el procés d’introduir la literatura en català al mercat local i comarcal?

Ha costat que la gent de la comarca prengue consciència que la nostra llengua s’escriu i és la catalana. La millor manera ha estat amb llibres escrits per gent d’aquí, com Desideri Lombarte, la nostra referència més important. Quan la gent s’identifique en les històries que llegeix, ja estan guanyats per a la lectura en català.

També té clientela de fora de la comarca?

Vivim a una comarca amb molt poca població i, a més, només una part molt menuda llegeix habitualment. O t’espaviles per ampliar el mercat o mors. M’he aprofitat d’internet i de les xarxes socials, dos mitjans que m’han convertit en una referència en la venda de llibres en català.

I com funciona el llibre en català a l’Aragó?

Fa vint anys, ere difícil que les distribuïdores de Saragossa comprengueren que volia vendre llibres en català. Ara, en canvi, ja m’envien les edicions castellana i catalana dels llibres sense preguntar-m’ho. Però tampoc les primeres distribuïdores catalanes amb les que vaig contactar entenien que els demanara llibres en català. He aconseguit que ho entengueren. Al començament, me servien llibres en català a través de les delegacions que tenien a Saragossa, però ara m’envien directament les novetats en català.

Però vostè no s’aconforme en vendre llibres, com a qualsevol llibreter, i desenvolupa una intensa activitat cultural paral·lela, de presentacions, trobades, coedicions, premis…

La meua primera finalitat és vendre llibres, però també vull promocionar la llengua catalana. A més, jo necessito estes activitats. Jo tinc dos tipus de setmana: de dilluns a divendres, i de dissabte a diumenge, quan preparo presentacions, jornades…

És un estímul personal?

Si no fore per això, serie difícil aguantar dins de la llibreria tota la setmana. Necessito trobar-me amb gent. Tinc la llibreria a una comarca aïllada, on a l’hivern no n’hi ha ningú pels carrers. El meu cervell em demane activitat per relacionar-me amb gent del món del llibre. Aprofito este activisme per a crear unió. Puc convocar molta gent i, a més, cohesionar-la, tot i les seues diferències. Vaig promoure un homenatge a Jesús Moncada el 2012 que va reunir gent d’Aragó i Catalunya. I no es fàcil, perquè quan es parle de Moncada i se’l vincule amb la literatura catalana des d’Aragó apareixen recels.

Però l’activisme cultural el desenvolupa tant en castellà com en català.

Per descomptat. La Trobada ‘Poesia a la Frontera’ de 2011 va ser en castellà, català i aragonès. Van ser-hi 250 persones i vull preparar una trobada encara més ambiciosa amb unes 300 persones per enguany. Al final de juliol, preparo un aplec amb Pere Mauri al voltant dels càtars i que vull obrir a poetes i narradors des d’Occitània fins València i Aragó. També aprofitaré per a celebrar la Creu de Sant Jordi. Per a la fira de maig, organitzo una trobada de poetes en castellà al voltant del poemari d’Olifante Amantes, en el que participen 90 autors aragonesos.

Li van donar un premi nacional de Catalunya i ara li han atorgat la Creu de Sant Jordi. Però no ha rebut cap reconeixement des de les institucions aragoneses. Se sent més valorat des de Catalunya que des d’Aragó?

A nivell institucional, sí. Encara que estic molt agraït al premi Buho que em van donar l’Associació Aragonesa ‘Amigos del Libro’.

Diu que es ferm partidari d’internet. Però internet és un aliat o un enemic per a un llibreter, tenint en compte les còpies pirates, les descàrregues gratuïtes, etc.?

Per a mi, és una ferramenta de treball. Me val per a promocionar totes les meues activitats i per a posicionar-me com a llibreter. A la meua web tinc 150.000 referències. Los editors descataloguen molt ràpid i jo ofereixo 30.000 títols descatalogats. M’he situat en este camp com un referent. El llibre usat i descatalogat es busque moltíssim. És una manera de donar a conèixer la meua llibreria. Jo, a raders de l’any passat, vaig fer una crida per rellançar la llibreria i una via per a remuntar va ser a través de la tenda virtual, amb una política de fidelitzar als clients-socis. També inclou un blog de recomanacions molt visitat. Busco la màxima visibilitat des de la web.

El llibre digital es el futur?

El llibre de paper quedarà per a les edicions acurades, diferenciades, que apeteix rellegir. El llibre de butxaca i les novetats seran digitals. Però el problema és que no es llegeix, ni en paper ni digital. L’inconvenient és l’oferta pirata i gratuïta per internet. Però, també s’ha de dir que a Espanya, el llibre digital és massa car. Crec que, amb el temps, el llibre de paper quedarà per a les edicions especials i ben il·lustrades.

Però, tindran sentit el llibreter i la llibreria en un mercat de llibres digitals?

Si es una llibreria especialitzada, sí. Però el llibre digital està encara molt verd, i no tinc clar com serà el negoci del llibreter en un món digital, per això aposto pel paper i pel llibre descatalogat.

En quins gèneres s’ha especialitzat?

Llibres de la Guerra Civil, carlisme, cartografia, guies de natura, comarca del Matarranya, temes aragonesos, història contemporània. I, dins d’estos camps, en títols descatalogats. En estos camps, es pot trobar a la meua llibreria el que no es trobe en altres llocs. El dia a dia és per a la clientela més propera, però és molt important que vinguen clients de fora.

Des d’on li arriben clients?

Per Sant Jordi, vaig tindre gent que va fer cinc hores de viatge per a comprar-me llibres, en concret de la Cerdanya. I encara en vindran més amb la Creu de Sant Jordi. Soc una referència en determinada oferta. És una situació igual a quan algú fa un viatge per a menjar a determinat restaurant.

Les presentacions de llibres li han donat molt de prestigi. Quins autors li han dixat millor record?

Va ser una sort poder tindre aquí a Ana María Matute o a Rosa Regàs, amb la que tinc una gran amistat. Este tràfic de gent m’aporte moltes coses, perquè és molt interessant. També recordo a Javier Sierra o a Alicia Giménez Bartlet, que va vendre més de dos-cents llibres en un matí. Va vindre a la meua llibreria a fer la primera firma de llibres del Premi Nadal que acabave de guanyar. També va ser la primera firma quan va guanyar el Planeta, només per darrera de la presentació a Madrid.

Són paraules majors de la literatura actual.

Quan vénen aquí són gent molt normal i respectuosa amb el públic. Estimen el seu ofici.

Fotos: ©Rubén Moreno / Generalitat de Catalunya