Unes mans gegants han aparegut a Estopanyà*
// Pep Espluga
Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.
Les fonts assenyalen que la imatge representa dues mans de pastar el pa. A la manera dels agroglifs o dels ‘crop circles’ britànics, van ser dibuixades al mig d’un sembrat utilitzant els materials del mateix terreny, bàsicament el verd del cereal en creixement, l’ocre de la terra llaurada i l’obscura torba tan freqüent (i fèrtil) a la zona. Les fonts indiquen també que és un homenatge al forn de pa de la Fundació Crisálida, on treballen les nou persones que han col·laborat en la realització del disseny sota la coordinació de l’artista cubà-americà Jorge Rodríguez de Gerada.
El resultat és una obra efímera titulada Nodrir l’estima, o l’Autoestima nutritiva, segons les versions, amb la intenció de fer un crit d’atenció per a reclamar el reconeixement i l’autoestima de les persones en situacions d’exclusió i/o amb discapacitat. Les mans tenen una gran força simbòlica, com a eines de creació que faciliten i mantenen la vida. Son dues mans que s’uneixen, i, segons les fonts, representen els vincles comunitaris i familiars, els sentiments d’autoestima i la força de les relacions socials, o potser l’equilibri entre donar i prendre.
El forn de pa és una de les activitats més conegudes de la Fundació Crisálida, a través del qual han recuperat fórmules tradicionals per a fer pa, pastissos i croissants que distribueixen per diferents punts de la comarca. Una iniciativa arrelada a la terra i amb moltes repercussions en diversos àmbits, ja que ha permès recuperar coneixements perduts o a punt de desaparèixer, ha generat un entorn integrador per a un grup de persones amb moltes inquietuds i diversitat, i contribueix a alimentar els vincles socials a nivell local, que bona falta fan a les despoblades terres situades entre la Llitera i la Ribagorça, víctimes sovent de processos extractivistes de tota mena.
La transformació agrària dels anys 60 i 70 del segle passat va reconvertir la nostra pagesia en una activitat d’emprenedoria individualista amb l’única finalitat d’obtenir beneficis econòmics, al mateix temps que va situar els agricultors en un context global de turbulències econòmiques i precarietat creixent, sobretot a partir de les desregulacions dels anys 90. D’esta manera, es van convertir en peces necessàries per a què altres sectors (corporacions d’agroquímics, bancs i caixes d’estalvi, fabricants de maquinària, grans empreses de distribució alimentària, etc.) es quedessin els guanys, mentre els pagesos n’assumien les pèrdues, en una ferotge competició de tots contra tots. Després de mig segle, encara estem igual, amb l’única diferència que el món agrari s’ha anat concentrant en empreses cada vegada més grans, on els petits productors són sotmesos a tota mena de maltractes que amenacen la seua supervivència.
L’única manera de revertir aquest escenari passa per prendre consciència de la necessitat de reactivar les xarxes comunitàries locals i reivindicar l’autoestima i el valor de les feines agràries i alimentàries en general, el principal valor del territori. Si es té en compte que l’alimentació no és només una mercaderia, sinó també un dret humà, la pagesia hauria de ser capaç de reivindicar el seu paper com a productors d’un bé bàsic, respectuosos amb l’entorn i amb la cultura local (sempre en transformació). I aquí és on hi juguen un paper les mans aparegudes a Estopanyà.
La ‘Comissió d’Art i Cultura en el Medi Rural’ de la Plataforma Rural Estatal va establir en un manifest ara fa uns anys (2009) que: «l’art és qualsevol maniobra quotidiana organitzada no únicament per la seva utilitat, sinó per la seva emoció». Iniciatives com la promoguda per Crisálida de la mà de l’artista Jorge Rodríguez-Gerada són l’indici d’un procés que va molt més enllà de la pròpia obra i dels seus promotors, que permet encetar un diàleg amb la societat del voltant, generar una sensació de pertinença indispensable per a reactivar aquells vincles socials. És un procés que interpel·la tota la societat local per anar més enllà de les meres activitats econòmiques o productives, per a compartir experiències i apostar per un territori on l’individualisme endèmic quedi arraconat per l’empenta d’accions col·lectives més desinteressades, que redundaran en benefici de tothom.
Les fonts mos informen que Jorge Rodríguez-Gerada va crear el land-art juntament amb Iris, Aleix, Martí, Cristina, Álex, David, Jacinto, Carina, Caroline, Jennifer, Esmeralda, Ana, Milla, Alén i altres persones locals per crear aquesta obra. Està previst que facin més intervencions en un futur proper. Tant de bo es contagiés a més pobles de la comarca.
Jorge Rodriguez-Gerada. Nourishing Self-Esteem, Estopanyà. / Ana Álvarez-Errecalde
*Publicat a Temps de Franja n. 150, abril de 2021
