Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

La fira del Pilar d’Estopanyà*

// Josep Espluga

El cap de setmana del 12-13 d’octubre es va celebrar a Estopanyà una nova edició de la Fira del Pilar, un esdeveniment que històricament havia tingut una gran importància com a fira ramadera comarcal, que va decaure durant els anys 70 del segle passat, i que es va recuperar l’any 2008 amb un disseny renovat. Des d’aleshores, es celebra cada any amb un notable èxit de públic.

En l’edició d’enguany els actes van començar ben d’hora el dissabte 12 d’octubre, a les 8 del matí, amb una eixida al bosc a buscar fongs, una excursió guiada per Miquel de Casa Visentó. Mentrestant, es va fer una missa en honor a la verge del Pilar i a les 11:30h es va organitzar un ball de swing a la plaça major. A la tarda es van classificar tots els fongs trobats amb la finalitat de fer-ne una exposició pública al Saló de la Tercera Edat, acompanyada per una explicació molt didàctica per part de Miquel Terès. Cal dir que la dura sequera que patim no va permetre trobar tots els tipus de bolets existents a la zona, motiu pel qual per a completar l’exposició es va haver de tirar de fongs del Pirineu i de la serra de Prades. Aquella mateixa tarda, a les 18:30h, hi va haver també un concert a l’església a càrrec del grup “Gaià Gòspel”.

El diumenge 13 es va fer el mercat tradicional al carrer major, acompanyat de tota una sèrie d’activitats paral·leles per a tots els públics, com un taller d’oficis artesans a la Plaça del Pastisser o la realització de jocs tradicionals a les places del Rosari i de Madri. En el mercat es podia comprar artesania feta amb ‘aerinita’, el mineral singular de la zona d’Estopanyà (que, de fet, es va descobrir allà a finals del segle XIX). A les 10:30h es va fer un esmorzar popular amb productes de la ramaderia de la zona, amb acompanyament de la banda de Tambors d’Estopanyà. I a les 11:30h es va tornar a obrir l’exposició de fongs amb la xerrada de Miquel Terès.

S’havia previst fer també una exposició de ramaderia de la zona per part de l’Eugassada Deltoro i també d’altres granges locals, però finalment no es va poder celebrar perquè se’ls exigia una quantitat de permisos desmesurada. Com d’habitual, les normatives relacionades amb les activitats agràries pareixen estar fetes a mida de les grans corporacions.

Per contextualitzar-ho, cal dir que la fira d’Estopanyà històricament era un esdeveniment cabdal de la comarca, espai de trobada per a la compra i venda de bestiar i un punt clau de la dinamització econòmica de la zona. La seua centralitat venia donada per la situació d’Estopanyà en l’itinerari de la Cabanera de Bonansa, que recull dos ramals: un que puja de Lleida per Almacelles, Alfarràs, Castellonroi, etc., i un altre que puja des de Bellver de Cinca, Altorricó, Tamarit, Alcampell, etc. Des de Bonansa es dividia de nou en diferents ramals en direcció a diferents valls pirinenques (Castanesa, Aneto i Vall d’Aran). Encara durant els anys 90 del segle passat, era la Cabanera amb més trànsit del Pirineu (27 mil ovelles comptabilitzades en el tram Saganta-Estopanyà l’any 1991). La fira es feia el 12 d’octubre perquè era el temps del retorn dels ramats transhumants que baixaven del Pirineu. L’altra fira es feia el 8 de maig, moment de la pujada. Malgrat la seva importància històrica, ara mateix és difícil fer una fira ramadera amb presència de bestiar.

 











Diversos moments de la fira. /  Sebastià Agudo

 


*Publicat a Temps de Franja n. 143, novembre 2019

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: