Vicent serraller, el Ribagorçà mes longeu

Written by Enric Marquès on 27 de desembre de 2019. Posted in Ribagorça

//Enric Marquès

El passat 28 de novembre, el nostre iaio Vicent de Casa Serraller, va complir 103 anys a la Residència de la 3a edat de Benavarri. Va néixer el 27 de novembre del 1916 a Estadella, durant la I Guerra mundial i després va pujar a Benavarri fins ara. Una persona molt amable i bona que encara ara té ganes de parlar i contar tota una història seua i de Benavarri. Fa uns anys que viu a la Residència del lloc.

Felicitats Vicent!!

  Residència Municipal 3a Edat IMSARTE

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

A l’ombra de “Nipho”

Ha mort Darío Vidal Llisterri, periodista i escriptor alcanyissà

// Mario Sasot

Obituari. La vida professional de Darío Vidal transcorre entre Barcelona, Saragossa i la seua Alcanyís natal, ciutat on va morir el passat 15 de maig i on va viure les seues últimes tres dècades desplegant una frenètica labor com a escriptor, dinamitzador i divulgador cultural.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Xenofòbia*

// Ramon Sistac

Mot compost d’origen grec, format per un prefix (xeno-, de ξένος, ‘estranger’), i un sufix (-fòbia, de φοβία, ‘aversió’). La paraula és prou lletja, en la forma i en el contingut. Convindrem que la xenofòbia és un dels vicis més abjectes de les societats, només superada pel racisme, que no deixa de ser un grau superior del mateix pecat. Per això racisme i xenofòbia solen anar de bracet.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Mequinensa acull l’acte central de la celebració del Dia de la Llengua Materna a Aragó

L’acte coincideix amb la celebració del 35è aniversari de la Declaració de Mequinensa

// Ajuntament de Mequinensa

Les activitats programades es desenvoluparan entre dissabte 23 de febrer, amb una presentació d’un dels treballs premiats en el I Premi d’Investigació Jesús Moncada, i diumenge 24 de febrer, amb l’acte oficial.

El passat 1 de febrer es va complia el 35è aniversari de la coneguda com a Declaració de Mequinensa signada per 17 alcaldes d’altres tants municipis catalanoparlants d’Aragó: Areny, Benavarri, Bonansa, Calaceit, la Codonyera, Favara, Fraga, Mequinensa, Montanui, Nonasp, el Pont de Montanyana, Tolba, Torrent de Cinca, Vall-de-roures, Valljunquera i Saidí, i en què va participar José Bada, qui va ser conseller de cultura de l’executiu aragonès.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat