Curs per a cuidadors de persones dependents a Benavarri

Written by Enric Marquès on 5 de gener de 2020. Posted in Ribagorça

// Enric Marquès

El 22 i 29 de novembre de 2019 es va celebrar a la Casa de Cultura de Benavarri un curs de coneixements bàsics per a cuidadors de persones dependents, al que van assistir-hi 15 persones. El va impartir la Fundació San Ezequiel, i va tindre una durada de 8 hores.

Va ser organitzat pel Servei Social de Base de la Comarca de la Ribagorça, amb la col·laboració de la Diputació General d’Aragó i la Unió Europea.

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

Comments (1)

Curs per a cuidadors de persones dependents a Benavarri » Temps de Franja - La Franja

6 de gener de 2020 at 11:53 | #

[…] Source: Curs per a cuidadors de persones dependents a Benavarri » Temps de Franja […]

Reply

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

«L’agricultura ecològica és igual de productiva que la convencional, però més rendible»*

Víctor Vidal, agricultor ecològic i divulgador de la natura

// Lluís Rajadell

Víctor Vidal, de 49 anys, va ser pioner de l’agricultura ecològica al Matarranya. Porta prop de dues dècades cultivant a la Portellada aliments sense fertilitzants químics ni plaguicides. Recorda que va decidir canviar de model productiu al prendre consciència que al proporcionar aliments pel sistema convencional proporcionava també “petites dosis de verí” als consumidors. Vista l’experiència, afirma que l’agricultura ecològica és igual de productiva que la “química” però més rendible perquè les plagues desapareixen dels camps i els preus de venda són superiors. Sense comptar que és més saludable per al productor i el consumidor.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

En defensa pròpia

//Carles Terès

Aquest darrers mesos, Temps de Franja, les associacions que la sustenten, els seus socis i col·laboradors i les persones que defensen la nostra cultura, estem rebent atacs des de mitjans com ABC, El Español o El Mundo, als quals, al marge de la seua tendència política, se’ls suposa un mínim de professionalitat.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Uns ‘Espills trencats’que també són nostres*

// Josefina Motis

El llibre em feia dentetes des que va sortir la notícia de la seva publicació. Per fi el vaig aconseguir per Internet, a través de la llibreria Serret del Matarranya, i en llegir-lo no he pogut evitar veure la meva pròpia sensibilitat viscuda en cada tros d’aquells espills trencats.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat