Curs de seguretat a les xarxes socials i Internet

Written by Enric Marquès on 27 de desembre de 2019. Posted in Ribagorça

// Enric Marquès

El passat 11 de Desembre a la Casa de Cultura, de 10 a 14 h, va tenir lloc un curs per a tots aquells que són usuaris actius o no tan actius de les xarxes socials i internet. Va ser organitzat per la Comarca de la Ribagorça, amb la col·laboració del Ministeri, DGA i l’Ajuntament de Benavarri.

Amb este ja són dos els cursos que s’han fet a Benavarri amb la mateixa temàtica. L’anterior, impartit per Bantierra, s’havia celebrat uns dies abans i va tenir també un gran èxit de públic.

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Montanui i Pau Donés

// Carles Sancho Meix

Montanui, la població franjolina a la comarca de la Ribagorça, ha sigut estos últims dies protagonista en tota la premsa nacional. La mort de Pau Donés el passat 9 de juny, líder del grup Jarabe de Palo, originari del lloc, va posar la petita població de només una cinquantena d’habitants en el mapa.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

Avantpassats*

// Artur Quintana

El culte als avantpassats és una constant de les cultures humanes, i pot anar, posem, des d’un nom mig il·legible en un fossar embardissat a la magnificència de les piràmides egípcies. Xina va fer del culte als avantpassats durant segles un succedani de religió al costat d’un budisme molt aigualit i dels elitismes confucians i taoistes. En les nostres cultures peregrinem a les tombes dels grans noms de les arts i de la política a corrua feta: a la tomba de n’Antonio Machado, o a la d’en Pompeu Fabra, ambdues a la Catalunya Nord —a la primera, com potser recordareu, no fa pas gaire hi va anar el Cap del Govern Espanyol, en Pedro Sánchez; a la segona no, és clar.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

‘D’arbres i progressies’ de J. M. Gràcia

// Carles Sancho Meix

M’acaba d’arribar el 8è volum de la col·lecció en català «Lo Trinquet» que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, que enguany compleix 75 anys. Es tracta D’arbres i progressies, un poemari de l’amic Josep Miquel Gràcia Zapater amb qui comparteixo el Consell d’Edició de la col·lecció amb l’Artur Quintana que, a més n’és el director. «Lo Trinquet» és un ambiciós projecte editorial, que s’inicià el 2009 amb Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Font, dedicada a editar obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor. En esta mateixa col·lecció Gràcia ja havia publicat el tercer volum en vers Pasqual Andreu, lo Florit, sobre el famós bandoler de la Sorollera que va portar de corcoll les autoritats i la guàrdia civil a finals del segle XIX i principi del XX del nostre territori.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

L’home i el medi ambient*

// José Miguel Gràcia

L’actualitat és per a mi una font de temes per escriure aquestes línies i amb qualsevol d’ells ho podria fer, tot i que en tinc un sempre present per la preocupació que em produeix a mesura que passa el temps. Segurament el lector haurà pogut llegir recentment algun petit article meu, relacionat amb aquest mateix assumpte i del que ara parlaré, i ho faré aprofitant el major espai que ara tinc. També ho vaig fer en aquesta revista [Compromiso y Cultura] l’any passat amb un llarg article. Pot pensar el lector que és una fixació meua la idea de les energies renovables, així com l’escalfament global del nostre planeta i les seues conseqüències. Tant se val, el lector té el dret a opinar el que vulgui i encertarà si pensa que realment és una dèria meua. Tot i així, considero el tema de tanta importància que per més que s’escrigui mai en serà suficient. Any rere any el problema és més greu i una gran part de la ciutadania roman tranquil·la sense adonar-se, crec, de la magnitud del problema, ni de les seues conseqüències actuals i futures.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Debat sobre violència de gènere a Fraga*

// Maria Abadia

Lo passat 28 de desembre, Fraga va acollir la Taula Rodona “Tècniques d’intervenció per fer front a la violència de gènere” organitzada pel col·lectiu feminista Lo Perkal de les Faldetes. L’acte va comptar amb la participació de tres dones que treballen en la intervenció de la violència de gènere en diferents àmbits, la qual cosa va permetre dibuixar l’ampli ventall d’eines que existeixen per aquests casos de violència.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat