Confirmacions a Benavarri

Written by Enric Marquès on 5 de gener de 2020. Posted in Ribagorça

// Enric Marquès

El passat pont de la Puríssima va tenir lloc a la Parròquia la visita del Monsenyor Àngel Pérez, Bisbe de la Diòcesi de Barbastre-Montsó, amb motiu de la confirmació d’un grup de jóvens de Benavarri.

Foto dels confirmats, amb el bisbe. / Bisbat Barbastre-Montsó

Twitter

Facebook

Tags: Ribagorça

Trackback from your site.

You must be logged in to post a comment.

SUBSCRIU-TE

Vinyetes al vent

Posted in Opinió, Vinyetes al vent

Twitter

Facebook

Veure la vinyeta

Esparpillant paraules

Coneixes la meua vila?*

Written by Roberto Albiac on 6 de maig de 2022

Lo primer camí

A les mestres*

Written by Redacció on 17 de desembre de 2021

A fons

Cent anys de la vaga de la Canadenca*

// Joaquim Montclús i Esteban*

El cinc de febrer de 1919 començava la vaga de la Canadenca, que es convertiria en una de les fites més rellevants del moviment obrer català. Sobre aquest important esdeveniment històric encara hi ha diversos aspectes per aclarir; potser, entre d’altres raons, perquè el relat no s’explica des d’un principi.

L’any 1905 l’empresa de Tramvies de Barcelona estava presidida i dirigida per Dannie Heineman. Un enginyer de nacionalitat americana i d’origen alemany. D’altra banda, l’enginyer en cap de la companyia era en Carles Emili Montañés i Criquillion, nascut a Barcelona, de pare català i mare nord-americana.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Columnes

El nen robot, la jaia i Mocedades

// Patrici Barquín

A l’edició en paper de “El Salto”, corresponent al mes d’abril de 2019 hi trobem la notícia: “La campaña más intoxicada”, que explica que des de 3.500 euros, un partit polític pot comprar un milió de robots socials o bots que treballaran incansablement, en fer pujar la popularitat del partit polític en qüestió.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Cultura

Calaceit, refugi d’artistes

// Carles Sancho

‘Calaceit, refugi d’artistes’ és la nova i interessant proposta per conèixer la capital cultural del Matarranya, recorrent els seus carrers i visitant les cases on hi havien viscut escriptors i artistes que van fer de la població un gran nucli cultural a finals del segle passat. Fins ara són set els habitatges que formen part d’este itinerari pel bonic nucli històric de Calaceit.

El passat 5 d’agost es va organitzar una passejada programada dins de la Setmana Cultural de la vila on hi vam participar una cinquantena de persones. La responsable de l’Oficina de Turisme local va ser l’encarregada de presentar la proposta, explicant, a part de les referències dels personatges que es poden llegir en els cartells informatius, anècdotes més informals que no apareixen en les seues biografies.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Opinió

Avança l’ocupació

// Artur Quintana i Font

La frontera lingüística de la llengua catalana al nostre país va ser establerta amb tot detall per en Joan Coromines en un article seu del 1959 sobre els noms dels municipis aragonesos de llengua catalana, i partint d’aquest estudi es va redactar l’avantprojecte de Llei de Llengües de 2001 —Aladrada n’ha difós el mapa, que també es pot consultar a la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó. Podria semblar que la qüestió era resolta. No ha estat així. Ja el 1997 en iniciar-se l’ensenyament optatiu de l’aragonès ho va ser no només a pobles de llengua aragonesa, ans també a pobles fronterers de llengua catalana, on corresponia ensenyar català i no pas aragonès. Les associacions d’estudi i foment de la llengua catalana al nostre país ho van denunciar i ho segueixen fent: debades. Cap reacció per part de l’administració, ni de la universitat, conselleria, la Direcció general de Política Lingüística, els inspectors, mestres, ajuntaments, partits polítics, etc., per a aturar aquest esguerro.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Es venia terreny*

// Vicent Pallarés Pascual

Passejava l’altre dia pel poble i veia les cicatrius que han quedat del que molts denominen l’època econòmica daurada. Caminava i els dubtes em venien, mentre observava els camps propers al nucli urbà, que s’han abandonat des que es van requalificar els terrenys per a construir i on, ens alguns casos, finalment, no es va edificar res. Em va venir al cap tots aquells anys enrere en què aquella obsessió per construir va arribar als nostres pobles i ciutats. Pensava en tots els canvis ocorreguts fins ara.

Un sector important de l’economia, com ha estat l’agricultura, des de la dècada dels 90 ha sofert una davallada. Les collites s’han pagat cada vegada menys, i moltes finques s’han deixat perdre en els darrers anys, ja que alguns eren minifundis dedicats generalment a la producció de fruita seca, poc rendibles, que es van anar abandonant.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Territoris

Unes mans gegants han aparegut a Estopanyà*

// Pep Espluga

Unes mans de grans dimensions van aparèixer dibuixades fa poc en un camp d’ordi d’Estopanyà, tot deixant bocabadades les persones que deambulaven per aquells paratges. La insòlita imatge és una iniciativa promoguda per la Fundació Crisálida, una molt activa ONG amb seu al municipi veí de Camporrells, coordinada per Jacinto Marqués, que fa més de deu anys que funciona com a Centre Especial d’Ocupació que ofereix oportunitats laborals i vitals a persones amb discapacitat intel·lectual, i que constitueix una de les principals entitats dinamitzadores de la zona.

Twitter

Facebook

llegir-ne més

Publicitat