Xerrades informatives a Valljunquera i la Freixneda sobre els parcs eòlics

Written by Redacció on 17 de febrer de 2020. Posted in Matarranya

// Redacció

Publiquem un resum de les xerrades fetes a Valljunquera i la Freixneda.

Xerrada de Sergi Saladié

Professor i doctor en geografia per la Universitat Rovira i Virgili, postgrau en Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya, i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics.

Fonamenta la seva xerrada en la seva tesi doctoral i en els seus dos llibres publicats Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica i Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals de Catalunya.

Les aportacions de les companyies eòliques als municipis suposen anualment un 15% dels ingressos dels pressupostos.
Del total dels beneficis que generen les companyies eòliques, només un 3,4% és el que destinen a les poblacions on tenen ubicades les seves centrals.
Els llocs de treball que generen en una població les companyies eòliques representen un 0,7% de la població activa. En el cas del Matarranya, s’estima que generarien 150 llocs de treball només durant la construcció de les 4 centrals eòliques. Després generarien uns 10-12 llocs de treball per a tasques de manteniment.
El 77% de les centrals eòliques se situen en pobles de menys de 1.000 habitants, especialment per dues causes: l’oposició que puguin dur a terme els veïns és minúscula, i el baix preu de lloguer de les finques, expropiacions, etc. Si aquestes centrals s’ubicaren en els llocs on es consumirà aquesta energia produïda, els preus serien sensiblement més alts.
El 80% dels pobles on hi ha centrals eòliques han perdut una mitjana d’un 7% de població. I es dóna el factor que a més aerogeneradors, més despoblació. Per tant, no és capaç de fixar població, més aviat al contrari. En el cas de la Terra Alta, el poble de Caseres és el que té més aerogeneradors i més ingressos per això, però és el poble que més població perd, amb un 20%. Durant l’any 2019 ja no hi va haver cap naixement.
Les alternatives existeixen: alguns municipis han apostat per un model d’autogestió energètica, i va oferir dos exemples:
La Llacuna (Barcelona): un municipi d’uns 875 habitants, va decidir instal·lar el seu propi i únic aerogenerador, i amb aquest dóna llum al 100% dels usos municipals, de manera que s’han eliminat despeses en factures elèctriques.
Illa de Samsø (Dinamarca): una illa d’uns 4.000 habitants, van decidir per motius purament econòmics fer-se autosuficients energèticament, i amb 11 aerogeneradors són capaços de cobrir totes les necessitats dels habitants de l’illa, i poden vendre la sobrant. Els va suposar una inversió de 49 milions d’euros.
Pel cobrir les necessitats de tota la comarca del Matarranya, serien necessaris uns 24 aerogeneradors, i la inversió serien d’uns 108 milions d’euros.
Les empreses conviden a signar una sèrie de convenis amb els ajuntaments, que són manifestament il·legals, o en el millor dels casos, alegals. I sabent-, ho segueixen fent, per pressionar les corporacions, i en cas d’incompliment, reclamen les quantitats que hagin pogut avançar als ajuntaments.
En moltes ocasions han vist que l’empresa que executa el projecte, l’acaba venent a altres empreses, que al seu torn ho tornen a vendre. Va succeir amb COPCISA, que va vendre el seu projecte a Energies de Portugal per 30 milions d’euros abans d’instal·lar ni un sol aerogenerador.

La xerrada de la Freixneda, molt concorreguda. / Juanjo Pérez

Xerrada de Joan Arrufí

President de la Denominació d’Origen Terra Alta i empresari viticultor.

Les empreses no han complert cap de les seves promeses: no han generat llocs de treball, no han dinamitzat l’economia de la zona, no assenten població.
Els ingressos que reben els ajuntaments els han invertit en guarderies, poliesportius, etc., però no hi ha nens, perquè la despoblació segueix ferm.
Als pobles on no hi ha centrals eòliques es manté la població. Són Horta de Sant Joan, Arnes, Prat de Comte i Pinell de Brai.
El 30% de la població dels municipis de la Terra Alta amb centrals eòliques supera els 65 anys d’edat.
A la Terra Alta les 9 centrals eòliques van generar uns 10 llocs de treball, per a tasques de manteniment.
La renda per càpita dels veïns de la Terra Alta s’ha reduït en un 12%.

Xerrada de Xavier Fortuño i Marta Martínez

Membres de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i Ateneu la Pastora

L’empresa Capital Power només té 10.000 euros de capital social, xifra molt eloqüent per l’envergadura de el projecte.
Diversos ajuntaments de la Terra Alta no han cobrat els suposats ingressos per part de les centrals eòliques, i han hagut de contractar bufets d’advocats de manera conjunta per poder reclamar aquests pagaments.
Els pobles que no van acceptar la instal·lació de molins han pogut mantenir població, i aconseguir una economia multisectorial, per exemple Horta de Sant Joan disposa de 600 places hoteleres i 15 restaurants.
La resta de municipis no han generat cap alternativa econòmica.
La pèrdua de paisatge ha generat un efecte molt negatiu en l’ànim de les persones que viuen als pobles amb implantació de centrals, ja que a tota hora pateixen els seus efectes: pel dia amb el moviment i el soroll de les aspes, i per la nit amb els flaixos de les llums de les torres.
La majoria de les persones que en el seu dia van donar suport a la implantació de les centrals, hores d’ara hi són completament en contra, perquè no han complert cap de les expectatives generades. A canvi, els ha restat oportunitats de desenvolupament, i això ho observen en comparació als pobles que van optar per rebutjar-les, que segueixen disposant d’iniciatives de turisme de qualitat.
L’any 2008, quan es van començar a dur a terme els diferents projectes eòlics a la Terra Alta, només es va produir certa oposició des dels veïns i alguns sectors econòmics. Des de 2018, l’oposició ja afecta una gran majoria social, tots els sectors econòmics, i la majoria de representants polítics, ajuntaments i consell comarcal.
Quant als propietaris de finques afectades, aquests comencen a constar per Hisenda com a productors d’energia, i han de tributar com a tals. Han de fer les declaracions trimestrals d’IVA, i no poden disposar de les finques durant 30 anys. Al capdavall, el balanç econòmic els és clarament deficitari, ja que no s’acaben assolint les expectatives generades, i han d’acabar contractant serveis de gestories per fer les declaracions i tramitacions oportunes. Aquestes finques no les poden fer constar per a la PAC.