// Lluís Rajadell
Una olivera Bellmunt de Mesquí ha estat la primera a entrar en el Catàleg d’Arbres Singulars d’Aragó. La històrica vinculació del Baix Aragó amb l’olivar s’ha vist reconeguda amb la incorporació de l’olivera de Cervera de Bellmunt a l’exclusiu llistat dels arbres més excepcionals de la Comunitat. I la catalogació està més que justificada.
Es tracta d’un exemplar de entre 800 i 1.000 anys de vida d’unes dimensions imponents, amb un perímetre de soca de 5,45 metres mesurat a 1,3 metres de la terra. Però un dels aspectes més destacats d’este monument viu és que, mil anys després d’haver estat plantat, el seu estat vegetatiu és excel·lent i produeix bones collites amb un ramatge renovat.
Les dimensions d’esta monumental olivera inclouen un perímetre de 11 metres arran de terra, un diàmetre de capçada de 7,6 metres i una alçària de 5,4 metres.
El Govern d’Aragó va publicar al Butlletí Oficial d’Aragó el passat mes d’abril l’ordre firmada pel conseller d’Agricultura, Joaquín Olona, que inclou l’olivera de Cervera al Catàleg d’Arbres Singulars per les seues dimensiones excepcionals, l’edat i el seu «valor cultural».
L’alcalde, Alberto Bayod, considera que la catalogació ve a reconèixer la històrica relació del poble i de tot el Baix Aragó amb l’olivar, un cultiu fonamental per a la seua economia. Bayod comenta que quan es va plantar l’olivera de Cervera —cognom de l’actual propietari—, Bellmunt encara no existia.
L’olivera de Cervera pertany a una varietat, la reusenca, molt minoritària al Baix Aragó i anterior a l’arriba dels empelts, actualment majoritaris al Baix Aragó i al Matarranya.
Alberto Bayod comenta que tant el propietari com el llaurador que la cultiva es preocupen de mantenir l’olivera mil·lenària en bon estat sanitari i productiu.
La ‘medalla’ concedida a l’olivera de Cervera s’emmarca en el projecte «Terra de centenàries» de la Comarca del Baix Aragó, que vol donar a conèixer la tradició olivarera de la comarca, protegir-la i investigar-la. Entre les activitats incloses en esta iniciativa coordinada pel naturalista Fernando Zorrilla, destaca un catàleg d’oliveres singulars de tot el Baix Aragó.
L’inventari s’havia limitat fins ara als municipis de la Codonyera, Bellmunt, Torrecilla i Torrevilella —dins de l’àmbit de l’associació Omezyma, gestora del programa europeu Leader—, però ara s’estendrà a tota la comarca amb el criteri bàsic d’incorporar tots els exemplars que tinguen una soca que, a 1,3 metres d’alçada, mesure més de tres metres de perímetre. Zorrilla aclareix que la fórmula serà «flexible» i podran inventariar-se oliveres que no arriben a estes dimensions si tenen altres característiques excepcionals, com la vinculació a tradicions, la forma o la ubicació.
El catàleg complementarà el que va fer la Comarca del Matarranya, que va incloure 120 exemplars amb segles de vida. Amb vuit de les més singulars s’ha configurat la ruta «Oliveres centenàries», que passa per Lledó, Calaceit, Fórnols, Fondespatla, la Freixneda, la Portellada, Massalió i Arenys de Lledó. La més vella té més de 800 anys d’existència i la més jove, 422.
També es crearà un catàleg de les varietats d’olivera del Baix Aragó, on la diversitat queda amagada pel predomini numèric dels empelts. La resta de les varietats suposa, segons un primer càlcul, al voltant del 5% de tot l’olivar baixaragonès. A més, dins de «Terra de centenàries», s’ha posat en marxa un programa de rutes olivareres del Baix Aragó, la primera d’elles al voltant de la singular olivera de Cervera.
L’olivera mil.lenària de Cervera, amb el seu propietari. / Alberto Bayod
Publicat a Temps de Franja n.154, juliol 2022