Una llengua viva*
// Aitor Clemente Guillén, alcalde d’Aiguaviva de Bergantes i Conseller Comarcal al Baix Aragó
Quan me van proposar poder escriurer en esta esta edició especial de Temps de Franja, ho vaig acceptar sin pensar, ja que crec que els representants públics ham de ser especialment actius a l’hora d’agrair la faena de les associacions i moviments que fan un treball important al nostre territori però que a voltes és menos valorat del que haurie de ser.
En este cas ixe treball té a veurer en lo patrimoni immaterial que supose la nostra diversidat lingüística, que aporte un valor cultural i social incalculable, i per a lo que és vital comptar en una ferramenta com esta revista.
Sempre m’agrada dir que «lo Parlar d’Aiguaïva» és un dels tres símbols identitaris per a tots los que sem o mos sentim part d’este lloc, juntament en lo riu Bergantes i les «Alfombres de Serrín» del Santíssim Mistiari. Estes tres coses mos definixen i mos identifiquen a nivell col·lectiu, de manera que la llengua és una part molt important de la nostra manera de ser i de sentir.
Crec que les llengües són, i així haurien de continuar sent-ho, vies de comunicació per apropar a les diferents persones, i en cap cas un motiu de confrontació. Per ixo sempre intento evitar les lluites sobre la denominació de la nostra llengua, un debat que haurie d’atendrer tant als aspectes acadèmics com al sentiment dels seus parlants. En cap context millor que en este haurie d’aplicar ixa expressió de «parlant, la gent s’entén».
Penso que és més important centrar los esforços en conseguir la protecció i la conservació de la nostra llengua i les seues variedats dialectals, i en treballar per a la seua promoció i difusió, especialment entre els més jóvens, perquè seguixque sent este element patrimonial, identitari i cultural que mos van dixar los nostres avantpassats.
Aixís que, també per ells, vos desitjo que puguem disfrutar de molts números més, ja que serà un senyal que la nostra llengua continue estant tan viva com ara, o més!
Aitor Clemente vora el pont de Cananilles, al riu Bergantes. / A. C.
*Publicat a Temps de Franja n. 147, novembre 2020
Tags: Matarranya
Trackback from your site.
