Tres estudis sobre el favarol (el parlar català de Favara)

Escrit per Roberto Albiac a 3 de març de 2025

bookmark_fill [#1227] Created with Sketch. Publicat a

// Roberto Albiac

El passat mes d’octubre, el Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón-Caspe, adscrit a la Institución Fernando el Católico, va publicar la seua primera obra majoritàriament en català (tres parts en la nostra llengua i només un quart en castellà) i, a més, sobre la llengua catalana parlada a la vila de Favara. 

El volum és una aposta personal d’Amadeo Barceló (fill de favarola), el nou president del CECBAC, institució que torna a dedicar un llibre a esta localitat baixmatarranyenca transcorregudes ja dècades del Fabara: Memorias Incompletas (1986) de Víctor Cervera. En esta ocasió, la publicació reunix els treballs de fi de grau universitari de tres filòlegs d’este municipi: Roberto Albiac, Mireia Sànchez i Lucía Oliver. Amb tot això, inclou també els pròlegs de dos eminències en la matèria com són Pere Navarro (Universitat Rovira i Virgili), que ja va analitzar este parlar a la seua tesi doctoral, i el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt (Universidad de Zaragoza), expert en els parlars de la Franja.

Roberto Albiac (1984) va estudiar Filologia Francesa a la Universidad de Zaragoza i a la Université de Pau et des Pays de l’Adour i, també, Filologia Catalana a la Universitat de València. Des del 2018, és estudiant de doctorat de la Universidad de Zaragoza amb una tesi sobre «Els Parlars del Matarranya». El seu Treball de Fi de Grau en Filologia Catalana va ser tutoritzat pel Dr. Emili Casanova i va ser defensat l’any 2017. La seua recerca analitza els paral·lelismes entre l’aragonès i el català per a descobrir quant de lèxic aragonès es compartix amb el parlar de Favara, per què i si eixe fenomen li és exclusiu o apareix també en altres zones catalanoparlants.

Per la seua part, Mireia Sànchez (1991) va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. La tutora del seu treball va ser M. Àngels Massip i la defensa es va dur a terme l’any 2016. El seu estudi intenta ponderar la major o menor semblança dels parlars del Baix Matarranya amb la varietat nord-occidental, tortosina i valenciana.

Per la seua banda, Lucía Oliver (2002) va cursar Filologia Hispànica a la Universidad de Zaragoza, va defensar el seu TFG el passat mes de juny i la tutora va ser la Dra. María Luisa Arnal. El seu treball, en el marc del contacte de llengües entre català i castellà, se centra en l’estudi de la interferència lèxica del castellà en la parla catalana de la localitat en relació amb el factor extralingüístic edat. 

El dissabte 26 d’octubre, a les 17 hores, el Cine Municipal de Favara va acollir l’acte de presentació d’este volum inèdit. Els assistents, substancialment veïns del municipi, van completar tot l’aforament. El president del CECBAC, castellanoparlant de Casp, va inaugurar la conferència amb el seu primer discurs en el català local. Seguidament, va donar el torn de paraula als autors que, un darrere l’altre, van exposar els resultats de les seues investigacions (Roberto i Mireia en català, Lucía en castellà). La durada del col·loqui va ser d’aproximadament una hora i va concloure amb la posterior venda i signatura de llibres que va suposar l’exhauriment de tota esta primera edició: un èxit rotund considerant que era una cita en la nostra llengua i sobre la nostra llengua (desgraciadament, poc freqüent als nostres pobles).

Roberto Albiac, Mireia Sànchez i Lucía Oliver, en la presentació del llibre a Favara // Amadeo barceló


Publicat a Temps de Franja n. 164, gener 2025

Etiquetat a