Sant Antoni al Matarranya: les lloes o ‘ditxos’

// Carles Sancho

El Matarranya enguany ha celebrat la festivitat de Sant Antoni sense cap restricció a causa de la pandèmia, només la presència de fort del vent en alguna vila ha afectat l’encesa o a prendre les màximes precaucions en alguna foguera. La festa s’ha perllongat a la comarca durant deu dies perquè les viles aprofiten, a més del dia del sant, els caps de setmana anterior i posterior a la celebració per arreplegar més població i fer més animada la convocatòria que conté una gran quantitat de d’elements tradicionals. Els veïns no tenen intenció de suprimir, per falta de participants, les activitats festives programades pels majordoms o bé per la comissió organitzadora de la festa. L’àmplia i divulgativa exposició de Sant Antoni que va muntar la comarca del Matarranya l’any passat i que ja ha recorregut diverses viles, de ben segur, que haurà ajudat a la població i als visitants a conèixer millor les tradicions de la convocatòria festiva a tot el territori i a valorar-les com a part essencial irrenunciable del nostre patrimoni que durant la dècada dels setanta del segle passat va estar a punt de desaparèixer. Los diables, la plega, la missa, la benedicció dels animals, la subhasta, les lloes, la foguera, la rostida, les casquetes, lo calmant, lo pamboli, los majordoms, lo panistre, lo cantell, los tres tombs al sant apareixen com a elements populars en les festes d’hivern que trenquen la monotonia de les viles menudes del nostre territori.

Un dels components més singulars dels actes populars, vinculats a la celebració religiosa, són els ditxos o lloes, peticions que fan els fidels al sant protector dels animals domèstics i que també fan referència a l’actualitat de la població, acte que es fa davant la imatge o l’altaret de Sant Antoni després de la benedicció dels animals. En el llibre Apuntes para la historia de Beceite —1935— de Pedro Tejedor argumenta que l’última celebració de la festa del sant, amb el detallat ritual que ell descriu en l’obra, es va fer a la seua població el 1884. En els actes que organitzaven a Beseit, Tejedor descriu la loa o dichada que els majordoms reciten en castellà i el graciós en català. Estes lloes o ditxos al sant s’han conservat a Vall-de-roures que recitades per Miguel Puch, lo tio Càndil, a mitjans de segle passat, alternava el castellà i el català però que actualment José Serrat, lo Bitxo, fa ja tot el seu parlament en castellà. Només a Queretes, que s’ha revitalitzat els últims anys la tradició de recitar les lloes (que anomenen ‘lobes’) o ditxos, es fa majoritàriament en la nostra llengua. Recollim, de la informació que ens fa arribar Juan Luis Camps, una mostra de la descripció de l’actualitat d’enguany de la seua vila fent referència al sant patró, seguint la tradició.

Sant Antoni, Sant Antoni,
Sant Antoni de gener,
al Juanito i a l’Era
i al Cultural també.
Demanarem una cervesa fresca
i esmorzarem molt requetebé.

Sant Antoni, Sant Antoni,
Sant Antoni de gener,
de rovellons i babosos
pocs se n’han trobat, 
ara de bolets de bestiar
tots los dies  me n’he fartat.

Sant Antoni, Sant Antoni,
Sant Antoni de gener,
este capellà que tenim
poc a poc mos va coneixent,
ja fa les misses curtes
i mos té a tots contents.

Sant Antoni, Sant Antoni,
Sant Antoni de gener,
esta llengua que parlem
en paraules és molt rica, 
en ella vaig enamorar
a la xica més bonica.

Sant Antoni, Sant Antoni,
Sant Antoni de gener,
per guardar l’aigua hem fet una bassa
que és l’enveja de tots los pobles,
no mos caldrà fer restriccions
encara que a l’estiu no plogue