Nou poemari d’Àngel Villalba*

// Arnau Timoneda

Més de cinquanta anys abraçat a la guitarra, llaüt, timple i guitarró. Component cançons de lluita, de gresca i també d’amor, per cantar la meva ràbia contra la injustícia obrera de polítics i patrons o per endolcir la festa a la vora del porró. Amorets que van i venen per ells la meva cançó.

Este és un fragment poètic de la introducció de L’adéu del cantautor II, un poemari i cançoner que ha publicat l’Àngel Villalba amb una seixantena llarga de textos. La major part d’ells escrits durant la llarga època de la pandèmia conseqüència de la COVID-19 que ens ha tancat a tots a casa molts mesos i limitat la nostra llibertat. A partir del març de l’any passat Villalba, amb el confinament, escriu i compon poemes i cançons sobre el coronavirus i la situació provocada i, més tard, fa volar la seua inspiració sobre temàtiques més generals que ja tenia l’experiència d’haver interpretat com a cantautor: amor, compromís social, festa, territori, ecologia, llengua, enyorança… En mig any de confinament, la seua creativitat musical i literària ha segut frenètica com es pot comprovar en el poemari ara publicat. Creativitat del favarol que hem pogut seguir a través de les xarxes socials que han servit de comunicació i estímul permanent amb els seus seguidors a través de les noves cançons pujades a YouTube, una dotzena, i els poemes publicats a Facebook. Amb L’adéu del cantautor II Villalba vol donar per acabada la seua activitat artística damunt els escenaris, trajectòria que ha perllongat durant més de mig segle. El poeta mostra enyorança i tristor pel temps passat i recorda els seus amics cantautors aragonesos que ens han deixat o que han abandonat definitivament el seu activisme cultural i artístic:

Ens ha deixat Labordeta i també el gran Carbonell, Tomàs Bosque ja no canta i l’Anton fa de pagès, jo mateix m’he fet vell. Que prompte tinguem relleu! Este món seria fosc si el poema fet cançó fora cant de defunció.

El poemari s’inicia amb una introducció de José Enrique Gargallo, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’IEC que escriu sobre la llengua de les composicions del favarol, «la llengua d’Àngel Villalba reflecteix la suma de vivències acumulades en els seus mons viscuts, des de l’entorn rural de Favara fins a la Catalunya urbana que l’acull com a fill de la immigració», l’investigador Artur Quintana fa referència a la poesia, «amb comptades excepcions els poemes segueixen sent en vers de romanç i amb l’obligada rima assonant», l’alcalde de la seua vila Paco Domènech descriu la vinculació i amistat amb el cantautor i l’autor del seu anterior volum Carles Sancho sobre el procés de creació de l’artista en una època difícil i complicada. El poemari està il·lustrat amb dibuixos molt originals d’Abril Morales i també amb fotografies personals del mateix autor.

A més dels poemes i cançons inèdites recollides a L’adéu del cantautor II ha inclòs, en la part final del llibre, una àmplia selecció de composicions del seu anterior volum publicat Àngel Villalba. Cançons i poemes (2018). El favarol ens comenta que la dotzena de cançons noves que va compondre, en el poemari només en recull la lletra, seran interpretades pel cantautor durant les presentacions del llibre que es portaran a terme quan les restriccions per la COVID ho permetin.

Coberta del llibre

*Publicat a Temps de Franja n.149, abril 2021