«Lo Saber dels Majors de Valljunquera»

// Georgina Belles i Cuella

Si bé és cert que vaig néixer a El Masnou (Barcelona), tota la meua família materna és de Valljunquera, i des que era molt menuda hi anàvem a passar les vacances i alguns caps de setmana. Quan arribava al poble, era com aterrar en un univers especial, un món que funcionava de manera molt diferent de totes les capitals on havia estat. Quan era xicoteta no ho entenia (imagino que ho intuïa), però ja de més major vaig comprendre que l’estil de vida rural amagava una saviesa menyspreada i ignorada per gran part de la població. El dia d’avui, he conegut poques persones més intel·ligents que els meus avis (A.C.S.), i això que no van poder rebre una bona educació acadèmica, com per exemple mon germà i jo sí que hem tingut.

A inicis d’aquest estiu vaig començar a pensar que era molt injust que la gent major de l’entorn rural pràcticament no tinguera representació als mitjans de comunicació, i també vaig recordar que gràcies als telèfons mòbils i internet tenim ferramentes molt poderoses a les nostres mans. L’objectiu del meu documental fou recollir la saviesa empírica d’alguns matrimonis de l’entorn rural, donar-los veu i entendre que existeixen certs valors de la nostra tradició que les noves generacions no hem de perdre. A més a més, també ha estat una gran oportunitat per enregistrar un document lingüístic, car és possible que d’aquí a cent anys lo nostre bell parlar ja no s’escolto més entre les oliveres del Matarranya (espero equivocar-me). En definitiva, aquest reportatge és un homenatge a tota la gent major de la Franja, i una crida al fet que sàpiguen que la gent jove no els hem oblidat.

Desitjo de tot cor que gaudiu del documental tant com jo he gaudit fent-lo, que tos emocioneu i recordeu els vostres majors. Però sobretot, espero que els escolteu, els cuideu i replegueu la seua flama perquè aquesta no s’apago mai.