Lo Calvari de Vall-de-roures

// C. S. M.

A Vall-de-roures, l’antic fossar de la vila rep el nom de Calvari, situat a la plaça de l’església parroquial. Al final del segle XIX, el cementeri municipal, com a la majoria de viles, va traslladar-se lluny de la població i el vell va quedar abandonat. Per això, cent anys més tard, en la dècada dels 90 del segle passat, va convertir-se en un espai enjardinat municipal. El lloc, amb alguns arbres de considerables dimensions —sobretot destaca un gran lledoner a l’entrada, però també amb pins, xiprers i oliveres— és un paratge tranquil i bonic per passejar i d’agradables i acollidores ombres a l’estiu quan escalfa el sol de valent.

Aquí hi tenim a més uns elements patrimonials de significativa rellevància. Unes esteles discoïdals, antics monuments funeraris, que representen el testimoni de l’antic fossar de la població, quatre col·locades verticalment al terra tal com apareixien en els enterraments. També em podem observar a les parets del cementiri, algunes senceres i d’altres de forma fragmentària. Fa uns anys encara es conservava la base i l’encaix de l’antiga creu de la plaça de l’església, ara restaurada amb una rèplica de la mateixa. Altres elements ornamentals del Calvari són obres artístiques de bons artesans de la comarca. Sobre la porta d’accés hi tenim una creu del picapedrer de Ràfels Cándido Roda Albesa, que actualment viu a Calaceit i que ha fet el conjunt escultòric dedicat a l’olivera de la Plaça de la Bassa de la capital cultural del Matarranya, i també la rèplica de la creu gòtica de la Plaça Nova o de Santiago Vidiella. Teresa Jassà (Calaceit 1928-1999) va fer la ceràmica policromada del Via Crucis que recorre l’antic fossar que culmina amb un mural de considerables dimensions del Crist a la Creu, situat en una antiga capelleta, que caldria protegir convenientment perquè des de fa temps té un impacte de pedra que pot arribar a malmetre la ceràmica que està datada i signada per Jassà el 1993. Quan es va inaugurar, un material transparent protegia el mural que algú va malmetre i ja no es va reparar convenientment. El Via Crucis va ser un dels últims treballs de l’artista calaceitana, que es va jubilar el 1994 i va morir cinc anys després. Francisco Ibáñez (Vall-de-roures 1923-2014), artesà de la forja també ja traspassat, va fer la creu de ferro de l’última estació i els números romans i creus que complementen les rajoles encaixades en grans lloses de pedra que formen part del Via Crucis. En una de les xerrades en la ferreria, lo tio Paco m’ensenyava el dibuix que guardava en paper de les creus que, de tant en tant, havia de reparar perquè algun poca-solta havia malmès. Recordem que d’este artesà tenim magnífics elements de forja seus a l’església, al castell o a la Unió Vall-de-rourense, que va crear després de la jubilació i cedir gratuïtament a la seua vila. Els jardins i el Via Crucis del Calvari és un dels llocs més singulars i un referent patrimonial on van confluir excel·lents artesans de la comarca a la vila de Vall-de-roures i es troba situat en un dels entorns més singulars, visitats i promocionats de la població, al costat del conjunt monumental format per l’església, el castell i el museu.

Teresa Jassà Casé va ser una ceramista i escriptora calaceitana que va participar activament en la vida cultural del seu poble i de la comarca del Matarranya. Regidora de l’ajuntament, membre fundadora de diverses associacions —Amics de Calaceit, ASCUMA i Associació de Dones i Consumidors Kalat-zeyd— i assídua col·laboradora en revistes locals i comarcals —Kalat-zeyd, Gaceta del Matarraña, Sorolla’t i La Comarca—. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Perpinyà i el 1961 es va establir a Calaceit on instal·là el seu forn i el taller de ceràmica en un antic molí que funcionà fins la seua jubilació el 1994. Podem veure els seus murals ceràmics a São Paulo (Brasil), Salses (Rosselló), Santanyí i Palma (Mallorca), la Ràpita, Alcoi, Gandesa, Saragossa, Belchite, Alcanyís i, a la nostra comarca, a Calaceit, Lledó, Pena-roja, la Portellada… Publicà un poemari, Eixam de poemes (1992) que ella mateixa il·lustrà i, després del seu traspàs, L’armariet i altres narracions (2001), edició a càrrec de Mercè Gimeno. A Calaceit es pot visitar l’exposició permanent «Homenatge a Goya» a l’Oficina de Turisme, que va cedir al municipi abans de la seua mort. Com a reconeixement de la seua obra, les Diputacions Provincials de Saragossa i Terol publicaren El mundo de Teresa Jassà (1928-1999) (2001). Per commemorar els vint anys de la seua mort, el 2019 l’Ajuntament de Calaceit va organitzar un emotiu homenatge. 

---

Publicat a Temps de Franja n. 155, gener 2023