L’Instituto de Estudios Turolenses i la llengua catalana*
// Carles Sancho Meix
Per iniciativa de la Diputación de Teruel, el 1948 es va crear l’Instituto de Estudios Turolenses, un organisme autònom depenent de dita institució, que comptava amb tres línies d’actuació: investigació a través d’ajuts, publicació de llibres, revistes i altres materials i celebració de congressos i jornades, cicles de conferències, exposicions i actes públics. Però fins el 1987 l’entitat res havia fet pel reconeixement, dignificació i promoció de la llengua pròpia i històrica de les vint-i-cinc viles terolenques que formem part del territori provincial, pertanyents a les comarques del Matarranya (18) i Baix Aragó (7). La nostra col·laboració amb l’IET s’inicia el 1988 quan Artur Quintana, portaveu d’un col·lectiu d’investigadors matarranyencs, va sol·licitar un ajut dels que concedia l’IET anualment per promoure una «Recollida de la literatura popular catalana al Baix Aragó», a la qual l’entitat provincial va contestar afirmativament. En els diferents contactes establerts entre Quintana i l’IET, es va arribar a l’acord que, una vegada acabada la recerca, l’entitat terolenca es comprometia a publicat els materials recollits. Era la primera vegada que recolzava una iniciativa d’unes poblacions de la província que tenen com a pròpia la llengua catalana. Un any després es constituïa l’Associació Cultural del Matarranya per a la defensa de la llengua pròpia i la cultura en el nostre territori. Agrupava gent que havia participat activament en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana i donaven suport al projecte de Quintana. Este mateix any torna a demanar l’ajut a l’IET presentant Memòria de les activitats realitzades en la recollida de la literatura catalana en el Baix Aragó i altra vegada li és concedit. Va ser una gran tasca de recerca en què ens vam implicar quasi una cinquantena de col·laboradors i uns 350 informadors de 33 poblacions de Terol, Saragossa i Castelló.
L’IET compleix la promesa i el 1995 es publica, amb la col·laboració d’ASCUMA i Carrutxa, Lo Molinar. Literatura popular catalana al Matarranya i Mequinensa, el volum 1. Teatre i narrativa a cura d’Artur Quintana i el 3. Gèneres menors de literatura popular a cura d’Hèctor Moret, editats en la col·lecció «Lo Trill» de l’ASCUMA. I, un any després, 2. Cançoner a cura de Lluís Borau i Carles Sancho. Amb el projecte d’investigació Lo Molinar havíem aconseguit recuperar uns 4.500 textos en català i més de 200 transcripcions musicals. La bona col·laboració d’ASCUMA amb l’IET en la recerca de la literatura popular portarà a la primera a la seua adscripció a l’entitat terolenca el 1998 i a partir d’aquell moment les publicacions de la nostra associació ho hauran de fer constar. Artur Quintana estava treballant en el projecte de recuperar la correspondència de Desideri Lombarte i demana un ajut el 1999 a l’IET per a dur a terme la recerca i també li es concedit i el 2002 es publica Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989) a cura de Artur Quintana, és el núm. 8 de la col·lecció «Lo Trill». El 2007, José Miguel Gràcia com a president d’ASCUMA i Carles Sancho formaran part del Consell Científic de l’IET, el primer fins el 2011 que cessarà com a president d’ASCUMA i el segon fins 2013.
En una reunió del Consejo Científico el 2008 Montserrat Martínez, presidenta de l’IET, presentà una iniciativa per crear una col·lecció de llibres en català que va ser molt ben rebuda, sense excepcions, per tots els membres del consell. «Lo Trinquet» serà el nom del projecte i Artur Quintana serà el director i el consell editor el formaran José Miguel Gràcia, Artur Quintana i Carles Sancho. La nova iniciativa editorial estava dedicada a publicar «obres en català d’autors de Terol o que hi estan vinculats, així com també de temàtica terolenca de qualsevol autor…i es donaran prioritat als treballs de creació literària, però no només de gèneres clàssics —narrativa, lírica i teatre— ans també de l’assaig en sentit ampli». L’any següent es van publicar els dos primers números de la col·lecció: Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies a cura d’Artur Quintana i Fora de temps, fora de lloc, una obra de teatre de Marta Momblant, barcelonina que visqué llargues temporades a Beseit. En la presentació de la col·lecció estableix que «tindrà un ritme de publicació de dues obres l’any» però va ser l’únic any que ho va complir. L’any següent es va publicar el tercer volum de «Lo Trinquet» Pasqual Andreu, lo Florit, un poemari sobre el llegendari bandoler de la Sorollera, de José Miguel Gràcia. Una novel·la històrica inèdita de Desideri Lombarte serà el següent títol de la col·lecció, Les aventures del sastre Roc d’Arça que es publicarà el 2011. Un any més tard el volum cinquè, un poemari de Cesc Gil Menú: la cuina al cor, l’autor català però de pares pena-rogins.
Una nova iniciativa sorgirà des de l’IET el 2013, la publicació d’una revista: Turolenses, portaveu de totes les entitats culturals constituïdes a la província, entre elles ASCUMA i Artur Quintana serà nomenat membre del Consell Assessor de la revista. Durant estos deu anys de trajectòria en les seues pàgines s’ha publicat articles, poemes. entrevistes i ressenyes de llibres en català de Juli Micolau, Hèctor Moret, Artur Quintana, Lluís Rajadell, Carles Sancho, Emili Samper i Carles Terès. Senderes de gebre, novel·la de la beseitana Susana Antolín, serà el sisè número de «lo Trinquet» publicada el 2015.
L’IET col·laborarà amb Onada Edicions en la publicació el 2018 de Maquis i masovers: entre la resistència, la supervivència i el terror, del professor castellonenc de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Raül González Devís i l’entitat terolenca editarà, en format digital el 2019, el Llibre dels testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic del professor de la Universitat de Saragossa i president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua Javier Giralt Latorre, treball que es pot baixar gratuïtament d’internet.
Una nova col·lecció de l’IET veurà la llum el 2021 «Biblioteca Turolense», «dedicada a l’obra completa d’autors de la província» que s’iniciarà amb Obra poètica completa de Desideri Lombarte, un volum de gran qualitat i acurat disseny. L’edició a cura d’Hèctor Moret, Artur Quintana i Carles Terès, el mateix Quintana, per encàrrec de l’IET, farà la seua presentació a Pena-roja, la vila del poeta, Tortosa, Castelló de la Plana i Tarragona. Després d’un llarg temps de set anys sense publicar cap títol a la col·lecció «Lo Trinquet», el 2022 sortirà al carrer un nou volum Aplec, un poemari del freixnedí Juli Micolau i tres més estant en preparació: D’arbres i progressies, un poemari de José Miguel Gràcia, Estampes de família (del 1789 ençà), llibre de memòries d’Artur Quintana i Sigrid Schmidt i Sadurija, novel·la del periodista de Bellmunt Ramón Mur. Artur Quintana, també per encàrrec de l’IET, ha col·laborat amb l’article «L’Estatut i les nostres llengües pròpies i històriques: l’aragonès i el català d’Aragó», en el volum en preparació 40 años de Estatuto de Autonomía de Aragón.
Estem d’enhorabona per este aniversari tan especial a tots els qui formem part de l’Instituto de Estudios Turolenses pels setanta-cinc anys de camí recorregut des de la seua constitució el 1948, fomentant la promoció de la investigació i divulgació cultural en el nostre territori tan ampli i divers, i estem especialment agraïts per la col·laboració en el nostre projecte associatiu —ASCUMA— durant estos últims trenta-cinc anys en què hem caminat plegats i esperem i desitgem que el trajecte i l’entesa es perllongui per molt de temps per bé de la nostra pròpia llengua i cultura.
*Versió extensa de l’article aparegut a Temps de Franja n. 157, abril de 2023
Tags: Matarranya
