Un interessant patrimoni que cal divulgar en la nostra comarca és la utilització i la tècnica de la pedra seca. Construccions tradicionals que tenim escampades per tot el territori a les quals no se’ls ha donat la importància que tenen, sobretot després de l’arribada de la mecanització agrícola i ramadera a partit de la dècada dels seixanta del segle passat. Aquell patrimoni que els nostres avantpassats van aixecar amb gran esforç per millorar la seua activitat econòmica, ara el veiem abandonat, modificat i notablement reduït per falta de manteniment, principalment perquè ha perdut una bona part de la seua funció per facilitar les activitats econòmiques dels seus propietaris.
Últimament hi ha hagut un fort moviment social arreu del país per reivindicar estes tècniques constructives i edificacions, per posar-les en valor com una part del nostre patrimoni. Recordem que el maig del 2015 va celebrar-se a Calaceit la VIII Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als territoris de parla catalana, organitzada per la Coordinadora d’Entitats per la pedra seca. En la convocatòria, on també hi col·laborava l’Associació Cultural del Matarranya, els participants van presentar diversos treballs sobre l’arquitectura rural a les viles de la comarca i del Mesquí. Una altra iniciativa va sortir del Departament de Patrimoni de la Comarca del Matarranya, el 2018, que va dur a terme el «Projecte d’inventari i documentació de la tècnica i construccions de la pedra seca» a càrrec de la historiadora Marta Puyol, amb la catalogació de 300 fitxes. Tallers pràctics se n’ha fet a Vall-de-roures i Pena-roja l’estiu passat organitzats per la Taula de la Sénia i enguany a Calaceit per la Comarca del Matarranya.
Ara la comarca ha volgut avançar un pas amb l’exposició «La pedra seca al Matarranya» que es pot visitar des del mes de maig a la seu del Consell Comarcal a Vall-de-roures. La mostra consta de 15 panells de text bilingüe, fotografies i dibuixos, i una reproducció d’un marge de pedra. Presenta la tècnica constructiva tradicional, els margeners o paredadors i els materials i ferramentes que utilitzaven —tascons, destrals, pics, perpals, malls i cabassos—. I es mostren les diferents tipologies i usos de la pedra seca: infraestructures de comunicació —camins empedrats, escales i pas de bestiar—, de delimitació —fites, murs i tancats—, hàbitat —refugi, caseta, maset i mas o masada—, infraestructures hidràuliques —basses, pous, fonts, aubellons, séquies i cocons—, activitats agrícoles i ramaderes —màrgens, reductes, valons o trones, corral, vergers o freginals, eres i pallisses— i l’arquitectura preindustrial —neveres, forns, teuleries i calcineres—. En visitar l’exposició ens venen a la memòria imatges d’aquelles construccions arreu del terme de les nostres viles que sempre hem observat des del camí i que van fer els nostres avantpassats per facilitar la seua precària economia de subsistència.
Una divulgativa i didàctica exposició que no us podeu perdre per conèixer una mica més a fons la nostra comarca, que sempre ens sorprèn, i per descobrir i identificar una part del patrimoni constructiu rural no massa conegut i que cada vegada és més valorat i atrau un interessant turisme cultural identificat amb la sostenibilitat del territori.
Publicat a Temps de Franja n.166, juliol-agost de 2025