Les jotes entren a la Festa de la Llengua*

// Carles Sancho Meix

Les jotes tradicionals del Matarranya, un dels cants prioritaris en el nostre patrimoni cultural, va ser l’acte més destacat en la celebració de la Jornada de la Llengua Materna que l’Associació de Famílies del Matarranya per la Llengua ‘Clarió’ va organitzar a la Portellada diumenge 20 de març. Amb una gran actuació que va tindre lloc al Centre Cultural de la població i que va dirigir la cantant i professora de jota, la nonaspina Laura Satué, molt ben acompanyada pel també nonaspí Jesús Buisan a la guitarra i la ronda de corda i amb la presència a l’escenari de l’Escola de Jota de la Portellada. A l’actuació es van cantar jotes en la nostra llengua, algunes ben populars i tradicionals, altres d’improvisades i dedicades a la vila que va acollir la convocatòria.

Unes feen referència a llocs emblemàtics de la població: la bonica ermita de Sant Miquel, el molt conegut i visitat Salt del riu Tastavins, les fonts del terme, la cova de Sant Antoni… A continuació fem referència d’unes quantes que van ser interpretades al llarg de l’animada vetllada.

Podràs tindre el poble als peus
de l’ermita de Sant Miquel,
si toques bé la campana
estaràs més prop del cel.

És un salt extraordinari
lo Salt de la Portellada,
no sempre baixe aigua
i a camins ne porte massa.

Si vas a la Portellada
les hauràs de visitar:
canaleta Micolava
i la font del mas de Dalt.

Són dignes de visitar:
Lo Salt de la Portellà(da)
la cova de Sant Antoni
i la font dels Torredans.

Altres composicions parlen de les antigues tradicions populars de la Portellada que ja s’han perdut.

A minjar una bona rosca
coneguda tradició
a la font dels Casaments
dilluns de Resurecció.

Algunes jotes són populars a totes les poblacions de la comarca i també a les Terres de l’Ebre.

Ara que te tinc (bis)
ara que t’enganxo,
[a altres llocs: De Roquetes vinc
de Roquetes baixo]
agulles de cap (bis)
agulles de ganxo.

A ta mare l’hai vist
a la vall de l’Assut
en les garres a l’aire
ensenyant la poput.

Altres composicions van variant segons les viles de referència.

La Portellada en un racó
Valljunquera està en un pla
la Freixneda en una costa
i la Torre dellà enllà.

Predominen les composicions satíriques.

Les xiques del mas de Dalt
diuen que no beuen vi,
se’n van detràs la porta
i se’n beuen un topí.

Perquè un dia sigue rar
pa tindre la tripa plena,
no t’has de dixar la manta
tampoc te dixos la brena.

Mare meua, mare meua
Mare de Nostre Sinyor,
tot lo dia parant lloses
i no agarro cap moixó.

Baixant pel carrer Major
un relonge m’hai trobat,
no sabia l’hora que ere,
ere hora de cenar.

A casa tinc un armari
la mar de ben arreglat
en quatre escudelles
i quatre plats foradats.

Jo tenia una poput
a la gàbia la tenia
si no me s’haguere mort
encara estaria viva.

I l’actuació la va acabar l’amfitriona Escola de Jota de la Portellada.

És la nostra despedida
la que done Portellada
de l’ermita de Sant Miquel
a la Roca Foradada.

La convocatòria festiva estava dedicada a ‘Les nostres jotes’ en la nostra llengua catalana, com ha de ser. Diria que era la primera vegada que es feia un acte de promoció públic per part de gent del propi territori en el Matarranya. L’actuació va agradar i emocionar a un públic entusiasta que va omplir la sala del Centre Cultural de la vila. També es va poder seguir a través d’Instagram a clariomatarranya. A més del recital de jotes, durant la jornada reivindicativa de la llengua, hi va haver un taller-demostració de jota improvisada, xocolatada i presentació i repartiment de ‘Lo Bres, la panereta de la llengua’. Amb Clarió hi col·laboraren en la jornada cultural la Comarca del Matarranya, l’Ajuntament, l’AMPA i l’Escola de la Jota de la Portellada, l’Associació Cultural del Matarranya i el Govern d’Aragó. Bona iniciativa cultural per a la celebració del Dia de la Llengua Materna.

---

*Publicat a Temps de Franja n. 153, abril de 2022