Les fàbriques de paper del Matarranya, entre la ruïna i l’aprofitament turístic*

Este focus industrial va aglutinar fa dos segles 13 indústries entre Beseit i Vall-de-roures, però la majoria dels edificis estan en ruïnes.

// Lluís Rajadell

Matarranya i Pena, entre Beseit i Vall-de-roures, poden ser molt més que un destacat element paisatgístic que recorda la història recent de la comarca per convertir-se en un motor turístic i cultural. A les quatre fàbriques de Beseit reconvertides per a l’activitat turística i residencial s’afegirà ben prompte l’antiga fàbrica Gaudó de Vall-de-roures, que serà rehabilitada com a hotel de quatre estrels.
El turisme és, ara per ara, l’única alternativa per salvar estos voluminosos edificis que van proliferar per les vores dels rius de l’alt Matarranya entre les darreries del segle XVIII i el segle XIX, per declinar a la primera meitat del segle XX i desaparèixer completament als anys setanta. Durant esta llarga trajectòria, les empreses van haver d’adaptar la producció, que inicialment es centrava en el paper, a d’altres productes amb millors expectatives comercials, como la cartolina, les faixes o el cuir artificial. L’allunyament del principals mercats i l’endarreriment tecnològic van provocar el tancament d’un sector industrial exòtic per la seua ubicació i precocitat i que va donar treball a més de tres-cents obrers a ple rendiment.

La Fàbrica Bonica. / Hispania Nostra

Detall de la Fàbrica Bonica. / H. N.

Testimoni d’aquell focus industrial precoç són els seus imponents edificis repartits per les vores del riu Matarranya i el seu afluent el Pena —nou en el cas de Beseit i quatre a Vall-de-roures—. Uns pocs s’han salvat de la ruïna per la reconversió en hotels, restaurants o apartaments, però la majoria està en perill de desaparèixer o ja resten assolats. Una d’aquelles fàbriques, la Noguera —la darrera en tancar—, va ser adaptada com a centre cultural per la pintora Gemma Noguera, desapareguda l’any 2008.
Una estació intermèdia en l’aprofitament postindustrial va estar l’adaptació, afavorida per les seues àmplies sales i bona ventilació, com a granges de pollastres, però també aquella experiència va passar.
Entre les fàbriques en perill pel seu abandonament, figura la Fàbrica Bonica de Vall-de-roures, situada a la vora del riu Pena, aigües avall del pantà del mateix nom i dins la serra de la Caixa. Destaca per la insòlita presència d’unes espectaculars pintures murals de temàtica exòtica —igual es pot veure a un torero en plena faena que a un hipopòtam— que decoren les façanes de l’edifici. Després de tancar com a molí paperer, el van desteular per aprofitar-ne la teula i les bigues —a la fàbrica de cervesa Damm de Barcelona—, una espoliació que va afavorir-ne el deteriorament, que ha arribat a un punt tan extrem, que l’associació Hispania Nostra ha alertat, recentment, que si no s’intervé immediatament, perillen les restes de l’edifici, incloent-hi les seues singulars pintures murals.
Només queden dretes les quatre parets perimetrals i l’interior està ple de runes i de pins que creixen entre les restes del teulat i dels pisos assolats. La seua propietat privada i la dificultat de l’accés compliquen qualsevol intervenció. Hispania Nostra l’acaba d’incloure a la ‘llista roja’ del patrimoni espanyol amenaçat.
La fàbrica millor conservada entre les que són al terme de Vall-de-roures és la de Gaudó, que va tindre utilitat fins fa poques dècades com a granja de pollastres. Paper produït a este molí el va utilitzar Francisco de Goya per compondre el seu Quadern C, el més extens dels que va omplir de dibuixos durant la seua carrera i també el millor conservat. Es guarda al Museu del Prado de Madrid i, gràcies a les marques d’aigua del seu fabricant, ‘Gaudó e hijo’, s’acaba de revisar la datació de l’àlbum. Es pensava que havia estat confeccionat entre 1908 i 1914 i ara la seua factura es fixa entre 1914 i 1923.
La investigació de dos estudiosos locals, Enrique Puch i Manuel Siurana, ha estat decisiva per «modernitzar» els dibuixos del Quadern C, que incloïa 126 treballs de Goya, dels que se’n conserven 120 al Prado.
I no és l’única vinculació «goyesca» de les fàbriques de paper del Matarranya. La primera tirada de la sèrie de gravats de Goya de ‘La Tauromàquia’ es va confeccionar amb paper d’un dels principals industrials paperers de Beseit, Antonio Morató. Este empresari també va ser subministrador del fabricant de cartes Heraclio Fournier, de la marca de vermut Cinzano i de la cervesa El Águila.
El projecte per rehabilitar la fàbrica Gaudó —o la Fàbrica simplement, com és coneguda a Vall-de-roures— està pendent de rebre la llicència d’obres de l’Ajuntament després de rebre l’aprovació de l’Institut de Gestió Ambiental (Inaga) del Govern d’Aragó. El promotor, Jordi Boronat, planeja un hotel de 14 habitacions dobles més una ‘suite’ de 86 metres quadrats amb una inversió que volta els dos milions d’euros. Adverteix que la intervenció corre pressa perquè l’edifici està ple de gotelleres.

La Fàbrica Gaudó. / Jordi Boronat

Cinc molins, a ‘llista roja’ del patrimoni industrial

La ‘llista roja’ del patrimoni industrial de la província de Terol que ha elaborat l’associació Recartografías després d’un extens treball de camp que ha durat tres anys, inclou 32 elements, cinc d’ells de la comarca del Matarranya. Dos són antigues fàbriques de paper, la del Batà de Beseit i la Bonica de Vall-de-roures.
El llistat d’antigues instal·lacions industrials amb valor patrimonial que estan en perill es completa amb tres molins: els molins Vell i d’Arnau de Calaceit i el molí Nou de la Freixneda. Les fàbriques de paper i els molins d’oli, que acaparen la ‘llista roja’ del Matarranya, són indicadors de l’activitat econòmica tradicional a la comarca.
El Matarranya és una de las comarques més representades a l’inventari d’edificis en perill d’ensorrament, només superada per Gúdar-Javalambre i Maestrat. Els molins de farina són les instal·lacions més representades al llistat provincial

*Publicat a Temps de Franja n. 148, gener de 2021