«Les cançons de la quarentena de sant Roc» a la Vall del Tormo

// Carles Sancho Meix

Pilar Caldú i Maria S. Palanques, professores i vinculades familiarment a la Vall del Tormo, han publicat un treball d’investigació i divulgació sobre les composicions tradicionals religioses referides a la novena de sant Roc que cada any reunix els veïns al voltant de la capella del sant patró de la vila durant la segona quinzena d’agost, una vegada acabades les festes majors.

La introducció bilingüe, l’anàlisi dels textos i la recopilació ha anat a càrrec de Pilar Caldú i la transcripció de les melodies correspon a Maria S. Palanques. En l’edició del volum també hi ha participat l’Ajuntament i la Parròquia. Les mateixes investigadores han donat la publicació gratuïtament a tots els veïns de la Vall i a altres persones interessades en el tema. En la recollida s’han publicat un total de setze composicions que en estar ara impreses en el volum s’asseguraran la seua pervivència entre la població. Dedicades a San Roc, la Mare de Déu del Pilar, la Mare de Déu del Carme, Santa Llúcia, la Verge i Sant Josep, Sant Antoni, Sant Ramon, Santa Bàrbara, la Fugida d’Egipte…

Enguany a la capella de sant Roc, aixecada el 1766 i restaurada a la dècada dels vuitanta del segle passat, tothom va poder fer servir la recent publicació per cantar la tradicional novena. Abans de la restauració de la capelleta, al costat de la Bassa de sant Roc, la novena reunia els veïns per barris. A la Plaça de l’Ajuntament i a la Carretera van ser les últimes colles de devots que seguien la tradició en la dècada dels seixanta del segle passat.

Acabat de sopar els veïns baixaven de casa en la cadira i formaven un rogle per cantar la novena que sempre donaven el protagonisme a la gent de més edat que conservaven la versió més autèntica de les cançons. A partir del 1994, amb la restauració de la capella, es va reintroduir la novena amb notable acceptació entre el veïnat i acompanyats dels visitants estiuencs.

Com diu Pilar Caldú en la introducció: “com es propi de la tradició oral, estes cançons anònimes han patit canvis en les lletres i en les melodies… perquè són cançons del poble i per al poble, i és lo poble qui les manté en vida… i va envoltant, en la dorada pàtina del temps, un tresor de música, poesia i devoció”.