La inauguració de la restauració de l’església del Mas de Llaurador

// Carles Sancho Meix

L’Associació d’Amics del Mas de Llaurador va programar el diumenge 28 d’agost, la celebració de la festivitat de Sant Joan Degollat patró de la població. Els veïns de Valljunquera i de la Vall del Tormo que formen l’associació, acompanyats per altres visitants de la comarca, tenien moltes ganes de trobar-se novament després de dos anys de pandèmia en què la convocatòria festiva no va poder celebrar-se. A més, enguany, hi havia una gran novetat que tothom tenia moltes ganes de veure: la restauració de la bonica església de la població, l’únic edifici dempeus de l’antic nucli urbà ara deshabitat. La gran cúpula i cimbori del creuer consolidats, els finestrals amb alabastre, la porta original restaurada, la teulada reparada…

 Per celebrar-ho tal com calia els Amics del Mas del Llaurador van preparar una llarga tarde-nit plena d’actes festius i emotius. Hem de dir que alguns socis de l’entitat són descendents de veïns que van viure a la població ara deshabitada. A les sis, inaugurava la jornada, la solemne missa major cantada en honor a Sant Joan Baptista amb una gran assistència de feligresos que ompliren el temple. Era la presentació al públic assistent de l’interior de la construcció religiosa del Mas recent pintat, del remodelat cor i del bonic campanal d’escala de cargol que corona el monumental i artístic edifici barroc. Davall de la capa de pintura han aparegut escenes i personatges dibuixats a les parets amb molt detall i expressivitat amb predomini de colors foscos. Sobretot destaquen les estacions del Via Crucis que apareixen en les pilastres de les parets laterals de la construcció. Acabada la missa, l’alcaldessa de Valljunquera i diputada provincial, Susana Traver presentà als veïns i visitants, formalment, les obres de la rehabilitació de l’església, situada dins del terme municipal de la seua vila, que s’han dut a terme durant el temps de pandèmia. Una professora de l’institut del Matarranya, en representació del claustre de professors, ha presentat unes maquetes amb diferents construccions realitzades pels alumnes de l’ESO com un dels projectes multidisciplinars més significatius del centre.

Ja a l’exterior de l’església hem recorregut la població, ara deshabitada, mostrant els diferents espais més significatius del nucli urbà. La desapareguda escola i residència de mossèn José Pellicer, de gran prestigi a tot el Baix Aragó que havia exercit la docència a principi del segle passat, el forn de la vila, el fossar, les restes de l’Ajuntament i la casa del capellà, les pedres del Cobert on hi va viure l’última família Serrano-Fuster fins el 1962, abans de quedar el poble totalment abandonat, el carrer de la Creu on encara es veu una part de les fronteres de les cases del tio Demètrio i Romaldo, el Piló de Sant Antoni on voltaven els participants a les corregudes dels pollastres a les festes, les eres i pallisses… El recorregut per l’antiga població se’ns ha fet massa llarg i per un altre dia ens ha quedat pendent les excursions per les fonts del Mas: la font Bona, la font del Molí i la font d’Agulla. Després un breu descans per berenar entrepans i xocolate, en colles escampades per l’àmplia explanada de l’antiga plaça de la població, va tindre lloc l’actuació musical, ja entrada la nit, a càrrec de l’Eva&Fer que van convocar uns 200 assistents a la festa. La guitarra, la veu, la fresca i la nit estrellada relaxaven un públic que estaven disposats a escoltar melodies fins la mitja nit, però la composició ‘Sorolla’t’ que va elevar el ritme de la música, amb lletra de Desideri Lombarte, va marcar la cloenda de l’actuació que se’ns va fer massa curta. Ara a esperar l’estiu que ve per repetir la propera convocatòria de la festa major de Sant Joan al Mas de Llaurador per donar nova vida a la restaurada església.