Gran Recapte 2018
Menús temàtics dela Fàbrica de Solfa

La borrasca Glòria deixa Vall-de-roures i el Matarranya sense molts serveis bàsics

// Redacció

Han passat dues setmanes des que la borrasca Glòria va descarregar la seva força sobre la Península i els seus efectes són encara visibles en moltes de les poblacions afectades. És el cas de Vall-de-roures, a la comarca del Matarranya, que tracta de recuperar-se d’un temporal que ha deixat, de moment, danys per valor de més de quatre milions d’euros.

Els veïns d’aquest poble de més de 2.400 habitants han començat a fer recompte dels desperfectes i s’han acostat fins a l’Ajuntament per a deixar-ne constància. Hores d’ara, segons fonts municipals, les destrosses sofertes pels particulars freguen els tres milions d’euros, encara que el recompte encara és lluny de finalitzar. Als carrers, alguns vidres trencats encara recorden tot allò viscut els tristos dies de finals de gener. La vegetació encara esclafada a la zona de la ribera és una mostra de la virulència del temporal.

El pes de la neu, la força del vent i la pluja va provocar la caiguda de nombrosos arbres sobre teulades, així com enfonsaments en habitatges i celoberts. Els cotxes estacionats al carrer tampoc van tenir gaire sort, i molts van sofrir danys a les llunes. A més, més d’una vintena d’estructures, garatges, ràfecs i naus van col·lapsar, algunes amb vehicles i fins i tot animals en el seu interior. I aquests són només alguns dels prop de 150 incidents registrats en el consistori fins ara.

El pas de Glòria també ha deixat a Vall-de-roures sense un dels seus espais més vius: el poliesportiu. La seva estructura va cedir gairebé per complet sota el pes de la neu i només va deixar drets els seus vestuaris i un magatzem. Com sol passar en moltes localitats petites, el pavelló és el centre neuràlgic de qualsevol celebració, i el de Vall-de-roures acollia nombrosos actes per carnestoltes, les festes patronals o el Nadal. També era utilitzat pels alumnes de les escoles i l’institut per a donar les seves classes d’educació física i extraescolars. “Tot el que s’hi feia ha estat derivat a d’altres locals o, directament, s’ha suspès”, expliquen des del consistori.

A més, davant la manca de locals d’oci nocturn, solia acollir nombroses festes socials i actes culturals. “Ara només hi ha dos pubs al poble, i l’Ajuntament va veure la necessitat de fer les celebracions més concorregudes en el pavelló”, afegeixen. Per a poder tornar a gaudir-ne caldrà un desemborsament de més de 700.000 euros, encara que el consistori assegura que actuarà “d’urgència” per a alçar-lo de nou.

No obstant això, el pavelló no és l’única instal·lació pública que va sucumbir a Glòria. També les pistes de pàdel i un magatzem municipal es van ensorrar, i reconstruir-los costarà 96.000 i 176.000 euros, respectivament.

 

Estat del pavelló poliesportiu després del 'Glòria'. / Ajuntament de Vall-de-roures

 

Magatzem municipal ensorrat per la neu. / A. de V.

 

El 70% de l’olivar, arrasat

L’altra cara de la catàstrofe és la que es viu al camp. Les intenses nevades, de fins a 70 centímetres de gruix en les zones de cultiu, van arrasar el 70% de l’olivar del poble i es calcula que els sòls afectats trigaran fins a dos anys a recuperar-se.

El sector ramader també ha estat un dels més afectats pels efectes de la borrasca i trigarà a recobrar la normalitat. Alguns ho han perdut tot d’un dia per l’altre i fins a una dotzena d’instal·lacions, entre granges, petites explotacions i magatzems agrícoles del poble, s’han vist afectades. Una xifra que augmenta fins a la trentena en el conjunt de la comarca.

Un panorama que resulta desolador tenint en compte que l’agricultura i la ramaderia són els principals motors econòmics d’aquesta cap de comarca, que en els últims anys havia realitzat un important esforç per a fixar població i evitar l’èxode rural.

 

Temor davant la despoblació

I és que, malgrat que l’Ajuntament ha aprovat exempcions fiscals per a tots aquells que hagin d’emprendre obres de reconstrucció, temen que el temporal pugui tenir efectes negatius sobre la demografia de la zona. “Pot passar que hi hagi gent que no pugui tornar a refer la seva vida aquí i es vegi obligada a anar-se’n. Alguns hauran de començar de zero” —lamenten des del consistori, que continua treballant sense descans per a retornar a Vall-de-roures el seu dia a dia.

Vall-de-roures, capital administrativa del Matarranya, havia crescut des del canvi de mil·lenni, passant dels 1.845 habitants a més de 2.400, segons les darreres dades del padró. Un dels factors d’aquest increment de població a la vila i també a la resta de la comarca, ha estat la puixança del grup cooperatiu agropecuari ArcoIris.

Ara, la nova situació fa témer que el poble sofreixi la pèrdua d’habitants i, sobretot, no n’atregui de nous. Per aquesta raó, el seu alcalde, Carlos Boné, apel·la a la sensibilitat dels ciutadans de fora. “Si algú llegeix aquestes ratlles i vol ajudar-nos, el millor és que vinguin a visitar-nos. Així contribuiran a que els comerciants i, sobretot, les generacions més joves continuïn veient que és possible un futur per al poble”.

 

Magatzem particular amb vehicles a l'interior, totalment destruït. / A. de V.

 

Danys a una granja de corders. / A. de V.

 

 

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: