Inoblidable jornada a Pena-roja la tarda del 15 de juny que es va iniciar al Museu Etnològic Lo Masmut amb una visita acompanyada per Patrícia Roda, actual presidenta de l’Associació Cultural del Tastavins. A la sala dedicada als masos, que sorprèn per l’enorme i detallada maqueta d’un del centenar que hi ha escampats pel terme municipal, es va presentar el projecte «Los sonidos de las masadas» amb el suport per Omezyma. Intervengueren en l’exposició Joaquín Lorenzo, gerent de l’entitat, i Belén Ceperuelo, de Valmuel, impulsora del projecte al Baix Aragó, que es vol estendre també a les viles del Matarranya per intentar recuperar el patrimoni etnològic de la població rural dispersa, que s’està perdent per la falta de rendibilitat econòmica de les antigues construccions.
Li va seguir un emotiu i necessari homenatge a Desideri Lombarte. Del museu baixàrem a la replaceta de l’antiga casa on van viure l’escriptor matarranyenc i, anteriorment, l’historiador Maties Pallarés i ara una filla del poeta. Un artístic mural ceràmic de la calaceitana Teresa Jassà ens ho recorda. Per l’escenari de les actuacions, presidit per la bonica i guarnida frontera de la casa, hi va passar primer Tomàs Bosque interpretant sis dels temes del seu últim treball musical enregistrat i dedicat a l’escriptor pena-rogí que aquí s’estrenava. Carles Sancho, entre cançó i cançó, donà unes breus notes de l’especial connexió entre el poeta i el cantautor de la Codonyera. Unes gotes van fer perillar l’homenatge per un moment però, afortunadament, tot va quedar en un ensurt. Acabada la primera actuació va seguir la lectura espontània de poemes per part del públic assistent a l’acte, una setantena de persones. «Som gent del Matarranya», «La xica que va a la font», «L’emigrant pena-rogí», «Pena-roja i Vallibona», «Jo no òbrigo el balcó»…
Per finalitzar, l’actuació de l’Eva López i Fernando Mallén que van interpretar el seu repertori de temes amb textos de l’homenatjat, acabant la vetllada amb l’animat «Sorolla’t». Entre el públic la vídua, Rosalia Gil, i la filla, Núria, a qui els intèrprets els van dedicar la cançó «Elles». Una tarda en què van baixar les temperatures del dia anterior va facilitar l’assistència del públic a l’entranyable trobada poètica pena-rogina.
La magnífica edició de l’Obra Poètica Completa de Desideri Lombarte publicada fa quatre anys per l’Instituto de Estudios Turolenses va satisfer una demanda que portàvem molts anys reivindicant per veure en un sol volum la importància de la seua poesia, que han recreat —i continuen recreant— musicalment molts i variats intèrprets. Després de més de tres dècades de la seua mort el seu llegat literari en la nostra llengua està ben present.
Publicat a Temps de Franja n.166, juliol-agost de 2025