Herois del món rural a cop de gambada*

Escrit per Lluís Rajadell al 14 de juliol de 2021. Publicat a Matarranya

// Lluís Rajadell

Tres esportistes recorren a peu els 210 kilòmetres que separen Beseit de Terol per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles.

“Sou tres guerrers que heu protagonitzat una heroïcitat”. Així va definir el president de Terol Empresaris Turístics, Roche Murciano, als tres esportistes del Matarranya que van recórrer a peu 240 kilòmetres, des de Beseit a la capital provincial —els darrers 30, els van fer en bicicleta—, entre el 8 i l’11 de febrer per reivindicar més atenció de l’Administració per als pobles i els seus habitants.

Javier Moragrega, de Beseit; Carlos Javega, de Vall-de-roures; i Àngel Antolín, de Mont-roig, els tres membres del club Matarranya Team protagonistes de la Ruta per la Dignitat Rural, van arribar esgotats i al límit de les seues forces a la meta de la plaça de la Catedral de Terol, tot i que satisfets pel repte acomplit i pel recolzament calorós dels veïns dels pobles pels que van passar —en ocasions, també de les autoritats locals— a través de la senda de llarga distància GR8.

Durant cada una de les quatre etapes de la Ruta, van llegir manifestos relatius a reivindicacions provincials: la importància de les empreses turístiques per al futur de Terol, el paper de la dona per combatre la despoblació, la defensa del paisatge enfront de l’onada de projectes de plantes eòliques, la dignitat dels habitants de l’Espanya Buidada i la producció alimentària sostenible.

A més de la patronal hostalera (Terol Empresaris Turístics), van recolzar la cursa reivindicativa, les associacions turístiques de totes les comarques, la plataforma Gent del Matarranya i la Plataforma en Defensa del Paisatge de Terol. La plataforma ciutadana Terol Existeix va donar suport en tot moment a la marató de Moragrega, Antolín i Javega, sobretot a la darrera etapa, la de l’arribada a la capital provincial, on va rebre als tres esportistes amb un passadís humà pel Viaducte Vell. Allí hi eren els portaveus de la plataforma veïnal i els seus senadors, Joaquín Egea i Bea Martín.

Els tres atletes del Matarranya van explicar que l’objectiu de la seua iniciativa esportiva i reivindicativa va ser sostovar consciències dins de l’Administració per a que tinga més presents les necessitats del medi rural a l’hora de prendre decisions. Van afegir en declaracions a l’arribada que la resposta dels diferents governs per afrontar la pandèmia de la COVID-19 ha estat el desencadenant per a posar en marxa la Ruta per la Dignitat al considerar que les mesures adoptades no han tingut en consideració la situació dels pobles.

Roche Murciano, que va llegir a la meta un manifest en defensa del sector turístic, va lamentar que els governants “legislen des de les ciutats sense tindre en compte les peculiaritats dels pobles”. Es va comprometre a presentar tots els manifestos defensats pels tres atletes matarranyencs a la DGA, la Subdelegació del Govern i a la Diputació Provincial amb l’esperança que esta vegada les demandes “siguen escoltades”.

El darrer tram de la Ruta, entre La Puebla de Valverde i Terol, es va fer en bicicleta i els tres protagonistes van estar acompanyats per ciclistes del Club Ciclista Turolense i d’un grapat de simpatitzants, entre els que estava el propi Roche Murciano i el director provincial d’Ordenació del Territori i exprofessor de l’Institut de Vall-de-roures, Iñaki Belanche.

Javier Moragrega va admetre a l’arribada que estava “baldat”. “Sense el recolzament dels dos companys no haguera arribat a Terol”, va dir. També el va ajudar a avançar, la “passió pel nostre paisatge i per la nostra terra”.

Algunes etapes van ser especialment dures, com la que va travessar el Maestrat, on, durant molts kilòmetres, no es van topetar amb ningú, com va contar Carlos Javega. Ángel Antolín va ressaltar que, després de tants kilòmetres recorreguts sense més presència humana que els seus dos companys va ser “una passada” l’animada rebuda a Terol, encara que amb les limitacions imposades per la pandèmia.

Els continus desnivells van ser un important factor de desgast físic. En els 240 kilòmetres de recorregut van superar un desnivell positiu —pujades— de 9.000 metres. Entre altres nuclis habitats, van passar per Valdelinares, el poble més alt d’Espanya amb 1.692 metres sobre el nivell del mar, on van tindre una emotiva acollida per l’Ajuntament, que els va nomenar “ambaixadors” del municipi.