Èxit de convocatòria de la primera caminada en defensa del paisatge
// Redacció
Diumenge 6 de febrer, la plaça del Mas de Llaurador, poble deshabitat des de la dècada dels 60, es va tornar a omplir de gent, d’il·lusió i alegria. Unes 300 persones, moltes vestides de verd, van arribar des dels diferents punts del recorregut. La meitat van eixir de Valljunquera i l’altra meitat de la Vall del Tormo. El punt de trobada va ser lo Mas de Llaurador, nexe d’unió entre diversos pobles, triat com a símbol de la lluita que ara els uneix. Lo camí va discórrer entre camps d’oliveres i ametlers, antics molins i barrancs, avui marcat com a PR.
Al crit de “Renovables Sí però No així”, es va posar de manifest una vegada més que la gent del Matarranya i del Baix Aragó no vol que s’implanten los macroprojectes eòlics de les empreses privades Forestalia i Capital Energy. «Amb los seus aerogeneradors de 200 metres que impactaran sobre el paisatge, l’economia, l’agricultura i la manera de vida triada pels habitants d’estos pobles», explicaren des de l’organització de l’acte.
La jornada va transcórrer en un to festiu i reivindicatiu. A la plaça s’hi van fer tallers per a famílies, los més menuts es van fer molinets de vent, «los únics molins que volem aquí són estos», van dir en un crit a l’esperança. També es van escenificar dos fotos aèries. La primera amb una cadena humana de 200 metres per veure l’envergadura real d’un dels aerogeneradors i la segona un missatge escrit amb els cossos agrupats que deia «molins no».
Des de l’organització van agrair les gràcies a totes aquelles persones voluntàries que van ajudar a les taules informatives, que posaren l’equip de so, que replegaren al·legacions, que van portar cadires per la gent gran, que enregistraren amb lo dron o el cotxe granera: «Als que han vingut a caminar i els que han anat a la plaça, als que venien dels nostres pobles i de zones més llunyanes. Entre tots, una volta més, hem posat de manifest que la societat civil unida té molt de poder, lo que dona la dignitat i l’orgull de lluitar pel que un creu», reclamaren des de la Vall del Tormo pels paisatges, Valljunquera pels paisatges i Gent del Matarranya.
«Nosaltres creiem en lo nostre paisatge, en la nostra forma de vida, i en el respecte. Per tot això, no ens cansem de dir, renovables Sí, però No així», conclogueren.
Llengua i paisatge
Segons ha pogut constatar este mitjà entre lectors i col·laboradors, la majoria de les persones i associacions que defensen la cultura pròpia del Matarranya, donen suport total a estes accions, i esperen que es faça normal l’ús de la llengua del territori en les reivindicacions futures, ja que el paisatge humà, és a dir, les persones, i la cultura que han creat al llarg dels segles, son tan importants com el paisatge natural, també modelat pels habitants de les nostres viles i masos. L’un no s’entén sense l’altre.
Tags: Matarranya