Els panistres Bé d’Interès Cultural

// Carles Sancho Meix

El Govern d’Aragó acaba de declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la processó de la pujada del pa-beneit de l’ajuntament a l’església parroquial de Massalió. Les encarregades de fer-ho són les xiques mosses vestides amb indumentària típica tradicional i que al cap duen els populars panistres, artístics cistells on porten el pa-beneit que es reparteix a tots els veïns durant la celebració de la festa. Esta típica processó a Massalió, acompanyada per l’ajuntament de la vila, es repeteix durant les festivitats de Sant Sebastià —20 i 21 de gener, patró de la població—, Sant Antoni, Sant Blai i Santa Àgueda, segons Pasqual Vidal. L’elaboració artesanal dels panistres és una tradició molt antiga a la vila del Matarranya que cal conservar perquè queden poques dones coneixedores d’esta típica tècnica artística. Processó i celebració que també es fa a Escatrón. Segons explica el Govern d’Aragó, la tradició que es conserva a estes dos poblacions baix aragoneses, ve de l’antiga cultura grega i romana, concretament de les canèfores, noies verges atenenques de famílies riques que participaven en processons religioses que acabaven als temples, portant fins allà cistells amb ofrenes als seus déus.

/ F. J. Sáenz.

El nostre amic Pasqual Vidal Fígols que va morir fa escassament un mes no ha pogut veure el reconeixement institucional que s’ha fet des del Govern d’Aragó de la tradició de la processó dels panistres a la seua vila. Una escenografia de la festa popular ben singular que tantes vegades havia dibuixat, explicat i divulgat, amb molt d’orgull com a veí massalionenc. Apareixen les seues làmines il·lustrades de la processó a Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió (1998) i Fa un munt d’anys al Matarranya (2009).