Tot el mes de febrer, a l’Oficina de Turisme Municipal de Vall-de-roures, es va poder visitar l’exposició fotogràfica de Tomàs Saura Ramírez (1960-1980). Saura va nàixer a Barcelona el 1927 i va morir a Vall-de-roures el 2013. A la dècada dels 50 del segle passat es traslladà a viure a la capital del Matarranya, d’on era la seua esposa, per problemes de salut i per la seua afició a la caça i a la fotografia.
Li agradà la tranquil·la població i el seu entorn i començarà a retratar en unes càmeres fotogràfiques, una d’elles de fabricació pròpia en el seu taller i una altra que va dissenyar a la fàbrica on treballava a Barcelona. Les instantànies que es veuen en la sala eren revelades en el laboratori fotogràfic que havia instal·lat a casa seua.
Per a l’exposició a Vall-de-roures s’han triat dos temes en què va incidir la curiositat de l’artista: el palau-fortalesa de la població i els masos. Les imatges del conjunt monumental són de la dècada dels seixanta del segle passat i es pot observar l’edificació en estat de degradació pel pas del temps i sense cap intervenció de protecció, abans de la posterior restauració. Les instantànies dels masos, segurament, són de finals dels seixanta i dels setanta i, realitzades, amb una càmera de plaques, segons la informació recollida del cartell de l’exposició. A més, a la mostra s’exposa una vintena de càmeres que ell va utilitzar i que guardava amb molt d’interès per haver-lo acompanyat durant la seua etapa com a fotògraf.
En arribar a Vall-de-roures, Saura va muntar una armeria, donada la seua afició a la caça, on venia i reparava armes i, fins i tot, ell mateix fabricava escopetes en el seu taller, excepte els canons. Després va exercir com a fotògraf a Vall-de-roures i va ensenyar a Pablo Albesa l’ofici. Més tard Saura va posar en marxa una fàbrica familiar dedicada als plàstics i al material escolar.
La col·lecció de masos de l’exposició està composta per quasi un centenar de fotografies en blanc i negre d’excel·lent qualitat amb el nom popular de l’edificació que es presenten en la mostra en una gran pantalla per facilitar la seua visió a l’espectador. Les imatges tenen un gran valor perquè immortalitza un extraordinari patrimoni històric i etnogràfic que no va poder resistir la repressió de postguerra i el posterior canvi de l’agricultura i ramaderia tradicionals a la mecanitzada. Després de més cinquanta anys la majoria dels masos s’han abandonat, molts han caigut, s’hi han afegit noves construccions o s’han transformat completament per oferir altres usos diferents a l’economia de subsistència. Com passa al mas de Bunyol, les Tàpies, de Valentí, de Macaco o d’Ibanyes. En este conjunt d’edificacions disperses per tot el terme municipal hi trobem, segons la seua construcció, les torres —de la Maria, Baiod i Antolí—, les ventes —la Venteta, del Griso, la Venta, de Sarró—, les fàbriques de paper —la Fabriqueta—, les ermites —los Sants i Sant Miquel— els molins —de Barrancos— i els pròpiament masos.
La família Saura es planteja ara, vist l’interès que han demostrat els visitants per l’exposició a l’Oficina de Turisme Municipal, recuperar i ordenar el seu ampli arxiu fotogràfic. I amb els arxius de Pablo Albesa i Juan García Benítez, Vall-de-roures compta amb un material gràfic molt valuós, a través del qual, es pot explicar prou bé la història més recent de la vila, gràcies a l’esforç i dedicació d’estos tres grans fotògrafs.
