Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Els diables de Sant Antoni al Matarranya

// Carles Sancho Meix

A mitjan de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abad, al Matarranya tornen a aparèixer els diables a moltes viles de la comarca. Estos entranyables personatges són elements imprescindibles en la nostra cultura popular i que s’ha recuperat els últims quaranta anys per integrar-los a la festivitat d’hivern per exel·lència i que durant uns anys van estat a punt de desaparèixer d’algunes viles. La foguera ci els diables són dos elements que anaven lligats a l’antiga representació de la vida de Sant Antoni que han sobreviscut a la festa i han recobrat el seu protagonisme fora de la dramatització religiosa. Tenim testimonis a les nostres viles d’esta representació a Beseit des del segle XIV al 1884, segons el capellà Pedro Tejedor a Apuntes para la historia de Beceite, i a la Portellada, on l’última teatralització es va fer el 1993. D’esta vila Antonio Beltrán va escriure Las tentaciones de San Antonio Abad (1997) on recull el text de l’obra representada pels veïns de la població. I també fotografies de l’obra del 1984, 1953 i 1950 a La Portellada 1884-1984. Cien años de historia en retratos (2018). José Antonio Carrégalo, Pasqual Vidal, Jesús Borrull i Artur Quintana recullen testimonis de l’obra a Mont-roig, Massalió, Arnes i la Ginebrosa respectivament.

Ara les fogueres i els diables apareixen desvinculats de l’antiga representació i adquireixen vida pròpia com a elements principals de la festa. Les primeres provenen de la crema de la barraca on vivia Sant Antoni i els segons dels personatges que el temptaven a pecar. El foc està present a totes les viles del Matarranya, excepte Fórnols que l’encenen per Sant Blas, és el lloc on es convoca tota la població per degustar els productes tradicionals del porc rostits a les mateixes brases de la foguera. Els diables, durant la dècada dels 70, ja havien desaparegut totalment de la festivitat i va ser a partir de la segona meitat dels 80 quan es va començar a recuperar este singular patrimoni.

Diablet de la Freixneda. / Carles Sancho

Els vestits més antics es conservaven a la Freixneda i van ser introduïts a la festa popular pocs anys abans en què també ho van fer a la veïna població de la Torre del Comte. La indumentària està feta de tela de sac on destaquen uns grans botons al davant, uns dibuixos de diables, esfardatxos i serps, unes banyes a la caputxa i cua. Sabres duen els diablets a la Torre i bímecs a la Freixneda per espantar els xiquets. Els primers són els encarregats d’anar per les cases a fer la plega de productes per, posteriorment, fer la subhasta. El 1993 es van recuperar estos mateixos personatges festius de Sant Antoni a Ràfels amb una vestimenta pareguda a les viles anteriors. Són els que demanen llenya per a la foguera i fan la plega.

Diable de la Potellada. / C. S.

Els diables de la Portellada són diferents i provenen de l’obra de la vida de sant Antoni que van representar el 1984. La indumentària és de tela negra amb detalls rojos, capa curta decorada amb siluetes de rates empanades, esfardatxos, arreclaus, aranyes o serps i dos banyes. Durant uns quants anys van ser els protagonistes del correfoc local que acompanyaven amb el terrorífic llangosto de foc i que van recórrer moltes viles del voltant amb la música dels gaiters de la Galdrufa de Mont-roig. Enguany han tornat a eixir per encendre la foguera de Sant Antoni a la població i per animar el ball, al voltant de la foguera, del ‘Lo moixó de Montpeller’. També són diferents les diableres de Vall-de-roures que van recuperar la indumentària ara fa uns deu anys; vestit roig amb careta de rostre terrorífic al davant, dos banyes i dibuix del cap d’un dimoni al darrere.

Diable de Vall-de-roures. / C. S.

L’última vila que ha introduït els diables ha sigut Pena-roja fa un parell d’anys, amb vestimenta de sac pareguda a la de la Freixneda, la Torre i Ràfels. S’han recuperat dos cançonetes que els xiquets dedicaven als diables per provocar-los: ‘Diable cornut/ que te cagues a l’almud!’ o ‘Diablera coixa,/ diable cornut/ anaven a festes/ a Calatayud’. La Comarca del Matarranya ha recollit tota la festa i els seus elements tradicionals -entre ells els diables- en una magnífica exposició itinerant per divulgar este interessant patrimoni cultural immaterial que es mostra cada 17 de gener a les viles de la comarca. Potser seria una bona idea el convocar una trobada de diables matarranyencs en alguna de les nostres viles coincidint amb la celebració de Sant Antoni. El Govern d’Aragó el 2009 va valorar l’esforç de la nostra població per conservar la tradició amb l’atorgament de Festa d’Interès Turístic a l’Aragó.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: