// Carles Sancho Meix
El museu Juan Cabré de Calaceit, propietat del Govern d’Aragó, és l’únic situat fora de les tres capitals aragoneses i està des de fa uns anys en una situació d’abandó lamentable. Va ser inaugurat amb gran il·lusió el 1987 pel Conseller de Cultura i Esports favarol José R. Bada per homenatjar l’arqueòleg calaceità. Abans del 2020 comptava amb un equip humà format per una directora —Carmen Portolés—, una tècnica —Loli Pintado—, un guia i un responsable de seguretat. Actualment tot l’equipament museístic i les exposicions només estan custodiades per un vigilant. Podeu preveure la situació on ha arribat. Em ve a la memòria, l’anècdota de fa un parells d’anys, en la visita a una exposició la il·luminació en un parell d’obres era insuficient, ho vaig comunicar al vigilant i em va contestar que no comptaven amb prou pressupost per canviar els punts de llum fosos.
A les últimes eleccions autonòmiques es va posar el tema sobre la taula dels diferents grups polítics, i els partits asseguraven que dinamitzarien l’entitat. Més d’un any després dels comicis segueix la mateixa situació. El passat mes de maig, en un intent de remuntar l’activitat al museu, la Comarca del Matarranya i l’Ajuntament de Calaceit van inaugurar una exposició temporal, la setmana del 16 al 19, sobre el Concurs Fotogràfic Comarca del Matarranya que convoca anualment l’entitat, amb una mostra d’un centenar de fotografies escollides per a l’ocasió del seu arxiu que ha anat recopilant des de l’inici del concurs. Fa unes setmanes una nova iniciativa presentada pel grup socialista a les Corts d’Aragó. Una proposició no de llei per instar a l’Executiu Aragonès a realitzar una planificació de continguts al Museu Juan Cabré al llarg dels pròxims dos anys en col·laboració amb l’Ajuntament de Calaceit. Veurem si és efectiva esta proposta i aporta una mica de llum per solucionar el problema.
Recordem, amb gran nostàlgia, altres temps més favorables i il·lusionants per a l’entitat. Aquell magnífic catàleg recopilatori publicat amb una edició de luxe que titulava Museo Juan Cabré, 25 años, 1987-2012, on es recull la història de l’entitat i una mostra de les 87 exposicions temporals d’art contemporani programades des del 1991. Gravats, escultures, pintures, ceràmiques, fotografies, caricatures, vídeos, collages, instal·lacions… Amb un protagonisme especial per als artistes vinculats a Calaceit: Teresa Jassà, Romà Vallès, Ferran Blanco, Christian Sorg, Fernando Navarro, Lluís Ribalta, Francesca Calaf, Yves Zimmermann… Però també al Matarranya: Gema Noguera, Dominique Goffard, Esther Galdon, Marian Tijm, Laia Vaquer, Luís Grañena… Exposicions que generalment es feien correspondre en cada estació de l’any i de cadascuna l’edició del catàleg corresponent. ‘Collages II’ de Gema Noguera 2011, ‘Romà Vallès amb Calaceit’ 2016, ‘Féminas’ de Victòria Rovira 2016 o ‘El caos y el logos’ d’Álvaro Lombarte 2017 són alguns dels magnífics catàlegs que tinc a mà. Per fer una adequada programació d’exposicions i d’activitats per dinamitzar el museu és imprescindible comptar amb una direcció i un tècnic per donar-li vida. Si Calaceit és la capital cultural del Matarranya cal donar sentit a eixa titularitat i el museu, si s’integra a la població, pot ser un element essencial.
A part de les mostres d’art contemporani temporals tenim també les exposicions permanents dedicades a l’arqueòleg calaceità Joan Cabré, amb materials que va cedir la seua família i que tants esforços s’hi van dedicar per aconseguir-los, la secció etnològica calaceitana amb materials aportats pels veïns, i, durant un temps, també hi va estar allotjada l’exposició de la ceramista calaceitana Teresa Jassà ‘Barajando los temas de Goya’, actualment traslladada a l’edifici municipal de la Baixada de la Plaça.
El museu, a més, compta amb una sala d’actes on s’hi han fet presentacions. Recordo la que va organitzar l’Ajuntament i l’Associació Cultural del Matarranya del llibre Eixam de poemes de Teresa Jassà el 1992 o el passat estiu la presentació de l’exposició de ‘Romà Vallès, en movimiento’ que alguns vam haver de seguir des de fora la sala, totalment insuficient, per la massiva convocatòria de públic a l’acte.
Si la comarca del Matarranya és pionera i de les més pròsperes a l’Aragó en atracció turística, hem de vigilar i oferir als nostres visitants tota una sèrie d’ofertes culturals i donar valor al nostre patrimoni natural i monumental. No poc ser una excusa afirmar que pel museu no hi passa gent perquè Calaceit és una vila de gran potencialitat turística. Deixarà de passar-hi si no hi ha vida, si no hi han exposicions temporals i si no hi ha activitat cultual. La població matarranyenca ha estat i està vinculada a una potent activitat artística —Teresa Jassà, Ferran Blanco, Lluís Ribalta, Romà Vallès, Albert Ràfols Casamada, Maria Girona, Ives Zimmermann, Christian Sorg…— i és necessari donar-li suport i valorar-la a través d’un espai museístic que ja existeix
La iniciativa d’aconseguir un museu dedicat a l’arqueòleg Joan Cabré a Calaceit va sorgir el 1985 de l’activa associació local ‘Amigos de Calaceite’, presidida per la ceramista i escriptora Teresa Jassà, després s’hi va adherir l’alcalde de la vila d’aquella legislatura Fernando de Latorre. El procés de creació museístic va ser relativament ràpid i dos anys més tard quedava oficialment inaugurat.
Catàleg commemoratiu dels primers 25 anys del museu // C. S.
Publicat a Temps de Franja n. 162, juliol 2024