Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate

Descartada la presa del Bergantes

// Redacció

Lo Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha fet públic recentment lo document d’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EsIA) que se redactarà dins del projecte de «Millora de la seguretat hidrològica de la presa de Calanda», en el qual s’han establert les diferents opcions que finalment s’hauran de contemplar.

De les nau alternatives viables plantejades en l’Estudi Informatiu impulsat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i que se va donar a conèixer lo mes de maig passat, entre les quals figurave l’opció de la presa d’Aiguaviva sobre el riu Bergantes, MITECO ha decidit que únicament s’hauran de considerar les següents quatre possibilitats: sobreeixidor addicional a cial obiart 1.000 anys, sobreeixidor addicional a cial obiart 10.000 anys, sobreeixidor addicional en un túnel, i Presa de Calanda-Formigó. Estes quatre alternatives són les que resultaven més adequades per tindrer menor impacte sobre el medi ambient. Aixís mateix, lo Ministeri recorde tot allò que ha de conformar i constar en el futur Estudi d’Impacte Ambiental.

D’esta manera s’atenen les al·legacions presentades sobre este tema per l’Ajuntament d’Aiguaviva, consensuades en la Plataforma El Bergantes no se toca, dintre del període de consultes que va obrir l’òrgan ambiental del Ministeri, en les quals el Consistori va sol·licitar l’exclusió definitiva de la proposta per a la construcció de la presa de laminació en el riu Bergantes. Cal dir que també van realitzar aportacions durant este procés altres entitats com lo Departament de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Saragossa, l’Il·lustre Col·legi de Geòlegs d’Aragó, l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) o la Direcció General d’Interior i Protecció Civil del Goviarn d’Aragó.

Les quatre alternatives establertes com a vàlides proposen actuar sobre l’origen de la problemàtica de seguretat existent, és a dir, damunt la pròpia presa de Calanda. Tres d’elles consisteixen en la construcció de nous sobreeixidors per a incrementar la capacitat de desembassament, mentres que la restant opció comportarie la substitució de la presa existent per una nova de formigó situada just davall la tancada actual.

Pont de l’Arenal. La presa s’anava a fer a només 100 m aigües avall. / Pietro Cucalón

Sobre la base d’estes alternatives s’haurà d’estudiar la possibilitat de clavar altres actuacions que redueixen encara més los possibles impactes detectats. Entre elles, caldrà nomenar mesures no estructurals, com la proposta de permetre la mobilitat completament natural del riu Bergantes que podrie suposar recuperar amplària en el seu llit i, en conseqüència, una major laminació natural de cabals de crescuda. Aixís mateix, l’EsIA també estudiarà com a alternatives addicionals la modificació dels sobreeixidors actuals per a rebaixar la seua cota de desguàs de manera que pugue disminuir considerablement el risc de desbordament de la presa actual, o l’establiment d’una nova cota màxima d’ompliment del pantà per davall de l’actual que augmento adequadament el resguard enfront d’una gran avinguda.

El Ministeri assevere igualment que haurà de quedar garantit que totes les accions que se fagen en relació en este projecte de millora de la seguretat de la presa de Calanda, no afécton ni a la zona corresponent al LIC/ZEC riu Bergantes ni a l’àmplia plana d’inundació que se desarrotlle entre Aiguaviva i la confluència Bergantes-Guadalop, de manera que esta zona ha de quedar fora de tots los treballs de construcció o de reforma fets i no ha de patir la més mínima alteració de les seues característiques naturals.

D’esta manera se reafirmen les tesis defensades per El Bergantes no se toca des de l’inici del conflicte perquè ha quedat demostrat que no era possible realitzar un projecte de pantà en el llit del riu Bergantes per les seues importants afeccions, i que existien altres alternatives més viables i sostenibles des de tots los punts de vista per a poder donar solució a la problemàtica existent. Aixís, i encara que de moment no s’ha descartat definitivament de manera explícita, per a la Plataforma la claredat i rotundidat dels arguments esgrimits pel Ministeri supose tancar les possibilitats de tornar a plantejar la construcció de la presa d’Aiguaviva, per tant se sol·licite a la CHE que se pronuncio sobre este tema emetent públicament que esta opció queda descarta.

Tags:

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

 


Membre de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal

Logo ACPC blanc 150 px

 

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Sagrat Cor, 33. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: