Temps de Franja

Cent anys del naixement de Salvador Benítez Griñó ‘Pajaritos’

//Carles Sancho Meix

Este mes de novembre ha fet cent anys del naixement a Vall-de-roures de Salvador Benítez Griñó, més conegut com ‘Pajaritos’, un personatge famós al Matarranya i a tota Espanya perquè cada hivern apareixia a les televisions per la seua presència destacada en la Porta del Sol per Cap d’Any i en el sorteig de la Loteria Nacional.

Una foto de 'Pajaritos' (Foto: Arxiu de Carles Sancho)

Salvador va nàixer a Vall-de-roures el 22 de novembre del 1917 en un mas ara inundat per les aigües del pantà del Pena. El seu pare, Joaquín Benítez, era originari de Los Palacios població a prop d’Utrera, feia d’ajudant de l’enginyer que treballava en la construcció de la presa. Al mas hi vivia la família de l’enginyer i del seu ajudant i encara es pot veure quan el nivell de l’aigua del pantà està molt baix. La mare de Salvador era Concepción Griñó Pitarque de Vall-de-roures que va tindre tres fills: Salvador, Joaquín i Elisa. En acabar les obres de la presa tant l’enginyer com la família Benítez-Griñó van marxar de Vall-de-roures.

Durant la Guerra Civil Salvador va ser reclutat forçós; pertanyia a la denominada lleva del biberó de l’any 1937. D’ideologia anarquista, va participar en la lluita en el bàndol de l’exèrcit republicà, així estigué present en la sagnant campanya de la batalla de Terol, durant el dur i llarg hivern del 38. A la capital de la província va exercir com a comissionat polític. Abans d’acabar el conflicte, com milers de republicans, passà la frontera francesa com a refugiat. Va estar durant un temps en el camp de refugiats de Le Barcarès, al costat de Perpinyà, més tard, al d’Argelès-sur-Mer. Al camp de Merinyac va ser apressat per distribuir propaganda de la resistència francesa contra l’ocupació de l’exèrcit alemany i va ingressar a la presó de Bordeus a l’agost del 1942. Després el porten a París, a la de Fresnes, fins que el traslladen definitivament al camp de concentració alemany de Mauthausen –Àustria- el maig del 1943. Dos anys estigué retingut en aquell infern fins el 5 de maig del 1945 en què, els que van tindre la sort de sobreviure aquella crueltat, van ser alliberats per l’exèrcit aliat nord-americà al final de la Segona Guerra Mundial. ‘De deu mil espanyols que hi vam entrar a Mauthausen, set de Vall-de-roures, només tres mil vam eixir vius, jo i un altre del nostre poble, encara que en moltes seqüeles a causa de les penalitats i de la fam que hi vam passar’, solia recordar. Finalitzada la Segona Guerra Mundial es va establir a París i va treballar com a mecànic i pintor de cotxes en un taller fins la seua jubilació. Més tard s’estableix a Céret a la comarca del Vallespir, a tocar de la frontera espanyola, enyorant la vila que el va veure nàixer. Després de la mort de Franco va tornar a Vall-de-roures on hi passava llargues temporades, sobretot durant l’estiu.

Les pensions que va rebre del govern alemany com a presoner a Mauthausen i del francès per haver format part de la resistència francesa van fer que visquera una jubilació molt folgada. Com en els seus tres matrimonis no tingué descendència, utilitzà el seu patrimoni en fer feliç als altres i transmetre les ganes de viure i la seua vitalitat, ell que havia patit a causa de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial que van fer malbé la seua joventut. Participava en les festes de Vall-de-roures repartint regals a la canalla, organitzant la pesca de monedes al Matarranya des del pont de pedra, vestint-se elegantment amb barret i paraigua adornat de botons de diferents colors i mides, acompanyant les cercaviles musicals… També es desplaçava a les viles del voltant animant els actes festius. I estava present amb els seus artístics vestits de botons cada any puntual en el sorteig de la Loteria i a la Puerta del Sol a Madrid per la nit de Cap d’any, les càmeres de televisió sempre buscaven el seu cridaner protagonisme per l’espectacularitat del seu vestuari i la seua permanent alegria. Participava en els actes que sovint celebrava l’entitat Amical de Mauthausen recordant els morts i la crueltat en els camps de concentració i extermini alemany, sempre vestit de presidiari i identificat amb el seu número: 29925. A part de ‘Pajaritos’, tal com el coneixien a Vall-de-roures, també es feia dir el ‘Loco del Matarranya’. Altres ‘lo senyor dels botons’ per la seua singular identificació.

El 1986 l’ajuntament de Vall-de-roures el va homenatjar amb la concessió d’una placa com el millor animador de les festes majors de la capital del Matarranya. En una foto del programa de festes d’este mateix any apareixen dos fotos de sis dels vestuaris de la seua col·lecció que van lluir pels carrers de la població amics i familiars, causant una gran admiració.

Va morir el 2 d’abril del 2004 en la seua residència a Céret. Per expressa voluntat de Salvador, va ser incinerat i les seues cendres van ser escampades per la seua família per les aigües del riu Matarranya. Volia seguir formant part i identificat amb el seu estimat territori. Enguany fa cent anys del seu naiximent a Vall-de-roures.

 

Salvador vestit de deportat i bandera republicana en un acte a Argelers (Foto: Web de Aragoneses: Exilio, resistencia y deportación)

Vols compartirShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Comentaris (1)

  • Cent anys del naixement de Salvador Benítez Griñó ‘Pajaritos’ » Temps de Franja - La Franja

    |

    […] Este mes de novembre ha fet cent anys del naixement a Vall-de-roures de Salvador Benítez Griñó, més conegut com ‘Pajaritos’, un personatge famós al Matarranya i a tota Espanya perquè cada hivern apareixia a les televisions per la seua presència destacada en la Porta del Sol per Cap d’Any i en el sorteig de la Loteria Nacional. Continuar llegint… Cent anys del naixement de Salvador Benítez Griñó ‘Pajaritos’ » Temps de Franja […]

    Respondre

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)