20 anys del ball del Poll a Torredarques

//Carles Terès

El ball del Poll és una dansa molt antiga que es ballava, que nosaltres sapiguem, en molts pobles de les comarques aragoneses, valencianes i catalanes de la zona dels Ports-Matarranya-Maestrat. L’origen és boirós, com tantes tradicions que venen d’antic. El pena-rogí Maties Pallarès en parla a l’article “Costums que es perden”, publicat al Butlletí del Centre excursionista de Catalunya, vol. 24 (Barcelona, 1914)*. Especula que, per la seua naturalesa de dansa individual,  potser cal cercar l’origen en temps ‘protohistòrics’ dels ibers, «de més de tres o quatre segles abans de Jesucrist».

En el cas de Torredarques, enguany ha fet 20 anys que es va provar de recuperar. Aquell 1997 la comissió de festes va aprofitar que s’havia contractat el grup de música tradicional aragonesa La Birolla per a investigar entre la gent gran que encara podia recordar-ne la tonada i la manera de ballar-lo. La Birolla, a més dels músics, duia un parell de persones que ensenyaven la gent a ballar, i el seu repertori era format principalment de músiques i danses recollides per tot el país. Va ser tot un èxit, de tal manera que la joventut de Torredarques va decidir mantenir el ball cada any. Com que cada comissió de festes tenia una manera de fer, i no a totes les hi encaixava aquesta dansa tradicional i genuïna, es va acordar modificar una mica la tradició de la festa Major i traslladar-ho a finals d’octubre, on s’esdevenia el dia de la independència de Torredarques respecte a Mont-roig, l’any 1791.

I des d’aleshores s’ha mantingut la cita anual. La Rondalla dels Ports ha revifat l’entusiasme des de 2014, complementant el ball amb un taller per a grans i menuts i un bureo final on tothom s’ho passa d’allò més bé amb les músiques que divertien els nostres iaios. L’any passat es va començar a treballar el ‘planter’ de futurs balladors amb un concurs infantil on el premi és un pollet.

Enguany, per a celebrar aquest 20è aniversari, pel matí es va fer la ruta entre els dos pobles germans, Mont-roig i Torredarques, per la banda de llevant. Els que es van atrevir a la ruta llarga, van conèixer la rambla de l’Escorça, amb els estrets de les Brogidores, la cova de la Fonteta Obscura (dramàticament eixuta) i la gran cova Redona, on els dies de la guerra civil s’hi van refugiar moltes famílies per a evitar els horrors del front. Un cop a la carena, van poder admirar unes vistes poc comuns de les dues viles. Els que van optar per la ruta curta, van conèixer el camí tradicional que unia les poblacions en temps previs a la generalització del vehicle a motor.

Imatges de la ruta llarga
Dalt: Cap al barranc de l'Esquirol.
Les Brogidores
Mig: Cova Redona
Davall: Torredarques des de la carena

Després un bon dinar a base de fesols i costella de gorrino i, ben tips, va començar el taller de ball. Els organitzadors de la festa havien animat a la gent que es vestira totalment o parcial com els iaios i rebisiaios, encara que fos amb un detall (mantons, espardenyes, faixa…), la qual cosa va fer la vesprada molt més lluïda.

El ball infantil el va guanyar el torredarquí Ánder Segura, i el d’adults Joaquín Lorenzo, de Torrecilla de Alcañiz. Ambdós guanyadors van haver d’esmerçar-se de valent, ja que el nivell era molt alt. El jurat, format per l’alcalde, el regidor i la jutgessa de pau, ho va tenir molt difícil. Cal destacar que el que aguantava la vara cerimonial era Willy Fuego, un dels músics més interessants de l’escena contemporània, que és oriünd de Torredarques.

Amb el poll i el pollet en poder dels guanyadors, va començar el bureo, on tothom va poder divertir-se amb fandangos, jotes, masurques i d’altres músiques de tota la vida, tocades i cantades per la Rondalla dels Ports, i animats pels bessons alacantins Flores Abat, uns showmen de primera categoria.

Com a cloenda, Jorge Kapi Pérez, cantant i compositor del conegut grup de rock codonyerenc Azero, va fer un magnífic recital unplugged en solitari al bar comunitari. Després els disc-joqueis locals van allargar la vetllada fins l’endemà.

Tots els xiquets atents al mestre 
Miquel-Àngel Flores


El planter de balladores 
està assegurat



El torredarquí Ánder Segura, 
feliç guanyador del pollet.

La Rondalla dels Ports

Dues concursants vestides 
per a l'ocasió

Fora mantons (tot s'hi val 
per a seduir el jurat)

El gaiter Sergi Massip amb el jurat 
aplaudint els balladors i 
Willy Fuego aguantant 
la vara cerimonial

Joaquín de Torrecilla, 
que després guanyaria el poll, 
executant el ball

Ben concentrat a fer-ho bé

El guanyador del ball del Poll 2017, 
Joaquín Lorenzo

Acabat el 'bureo', foto de família de 
la Rondalla i alguns dels participants 
en la festa

Jorge 'Kapi' Pérez (Azero) en 
l'actuació de final de festa

(Fotos: Carles Terès, Tuabech Terès i Cèlia Antolín.)

*Maties Pallarès escriu: «És un dels balls més antics, típics i plens d’originalitat. El balla un home sol. Acostumen encara a ballar-lo en alguns pobles, molt pocs, de les riberes de l’Algars i Matarranya. Lo l’he vist ballar diverses vegades a la vila de Pena-roja: és on se conserva amb més puresa i més fidelitat.»

Després de descriure amb tota mena de detalls els preliminars del ball (cercavila, majoral, etc.) de manera deliciosa, parla de la seua execució:

«El timbaler toca pausadament. El gaiter, que sol ser jove i comptar amb pulmons de brau per a tocar en aital mena de ball, espera només que surti el primer ballador. Surt aquest, se treu del cap el mocador, la barretina o gorra, passa per davant de les autoritats fent una petita reverència a cada una, es dirigeix al mig del rotlle, la gaita sona, i ell es posa a ballar.

»Jo no us el sabré descriure, aquest ball. […] Alguns moments me va semblar que era una espècie de bolero precipitat; altres, més pausat, va semblar-me una jota, però grollera, i en alguns punts desenfrenada. Hi ha gran moviment de cames i de braços, i sobretot molts arronsaments de muscles. Però lo més important és que alguns individus, molt pocs, arriben a fer el que els anomenen la torre, consistent en donar la volta en rodó sense tocar de paeus a terra ni perdre el precipitat compàs de la música.»

La resta de l’article, juntament amb altres escrits interessantíssims sobre aquestes terres, els podeu llegir a: Pallarès, Maties (Moret, Hèctor, ed.) Articles matarranyencs i altres escrits, col. Lo Trull n.2, Associació Cultural del Matarranya, Calaceit, 1993.

Share this...

Twitter

Facebook

email