
10 anys dels Fets de la Codonyera*
// Artur Quintana
El 2020 és any de moltes commemoracions, unes per lloables motivacions, altres per infàmies i avoleses. Entre les primeres ens cal als franjatins de recordar els 100 anys del naixement d’en Joan Perucho que en la seva prosa novel·lística descriu sovint el nostre territori, personatges i fantasmes, els 125 de Palmira Jaquetti recol·lectora del text i la música de tantes cançons ribagorçanes, i els 25 de publicació de la columna setmanal “Viles i gents” al diari La Comarca d’Alcanyís. Així com també la infàmia i avolesa dels 10 anys del Fets de la Codonyera. Sobre aquests Fets tan infausts us en parlen els encertats versos acusadors d’en Josep Miquel Gràcia, que podeu llegir en aquesta mateixa pàgina, i la prosa precisa d’en Mario Sasot publicada a Temps de Franja digital, on aquest autor posa el dit a la nafra i en sap treure les tràgiques, inevitables, conseqüències. I què més us en puc dir jo, per més que siga dels tres l’únic que va viure els Fets personalment? Només unes precisions: el 2010, l’any dels Fets, vam escriure que al Saló de l’Ajuntament codonyerenc on es van produir els Fets, hi eren 100 persones segons jo, i 30 segons en Josep Miquel Gràcia. Ara mirant tots dos les moltes fotos que hi ha dels Fets, hem pogut establir que els assistents eren entre 90 i 100, del quals 13 eren favorables a l’acte i als presentadors. El nombre d’ensamarretats arborant 10 pancartes era de 25 a 30, dels quals 12 eren escolars menors d’edat. Tota una apoteosi del facaisme: el 29% de la població del Lloc.
Una imatge de la conferència. / Sigrid Schmidt von der Twer
Deu anys fa d’uns fets roïns,
els Fets de la Codonyera:
d’ignomínia s’omplí el lloc,
la democràcia lluny era.
Qui va escriure les pancartes?
Qui pagà els metres de tela?
Era de cotó ben blanc,
no pas de negra estamenya.
La intel·ligència era blanca
i la consciència ben negra,
general la cridadissa,
de debò, lletja i grollera.
El temps fa oblidar el record,
amb raspall o amb l’agranera,
però mai oblidarem
els Fets de la Codonyera.
J. M. Gràcia
*Publicat a Temps de Franja n.146, juliol-agost 2020
Tags: Matarranya
Trackback from your site.