Un resum de l’any a través de ‘La Rambla’ d’Albelda*
// Josefina Motis
La Rambla, revista d’Albelda, va eixir esplèndida en el seu moment, a mitjan agost, quan qui això escriu no tenia forces ni ànims per obrir-la. Actualment, tot i que encara convalescent i cansada, més recuperada m’agradaria comentar el seu contingut. La revista s’obre amb un editorial d’Ester Sabaté que evoca la mítica sèrie televisiva Verano Azul i fa un convit a estiuejar a Albelda. Després, com de costum, les associacions exposen idees i projectes, s’hi parla de les festes de Sant Roc, de les notícies de Casa de la Vila, hi ha interessants entrevistes i altres notícies que omplen les cinquanta pàgines de la revista.
Em va agradar especialment l’entrevista a Mª Carmen Birtria Navarro, que es va instal·lar com a perruquera a Albelda l’any 1972 i s’ha jubilat fa poc, segur que la trobarem a faltar tant com ella enyorarà la clientela. També entrevisten un noi, Cristian Moré Coloma, que viu a Hèlsinki i forma part de l’orquestra simfònica de Finlàndia, que explica la seua experiència per Europa i com procura tornar a Albelda sempre que pot.
De les activitats de les associacions en destacaria el futbol sala, que estava d’enhorabona perquè ha pujat a primera regional. Les sòcies de l’associació de dones acomiadaven una Junta i donaven la benvinguda a la nova. Els jubilats seguien amb les seues activitats, amb noves propostes. La rondalla de Sant Roc amb les seues pautes culturals i creatives al poble i a fora. Sempre tan actius els de la penya “Lo Magré” als seus 30 anys d’existència. I, com de costum, els Mossos i Carreters van organitzar atractives festes tot recordant les activitats del camp com la sega, la trilla i el sembrar, que semblen de temps remots, encara que no fa pas tants anys que es feien.
A les pàgines de Casa de la Vila s’explicava la reorganització del trànsit per l’interior del lloc, s’anunciava la renovació del DNI, es recordava la presentació del llibre de Eliseu Trenc sobre l’exili albeldà a França, la remodelació dels patis del carrer Torrent de Baix, les millores de carrers deteriorats i del camp de futbol, i els canvis del passeig al que van treure tots els arbres. Diu que estaven malalts però no ho semblaven gens. Em va agradar molt el sensible i emocionant comiat que Anna Bitrià va fer als arbres del passeig:
De sombras prodigiosas
hoy son ya el pasado
compañeros de paisaje
crecidos conmigo y caídos antes que yo.
De la biblioteca es destacava el projecte de lectura “Leer es crecer”. I a l’article Sant Roc ja té Campana es recordava quan s’anava en processó a l’ermita, així com els costums actuals amb la campana acabada d’estrenar.
Finalment, és molt bona i oportuna la referencia a Vicente Salas, important economista nascut a Albelda, que explicava el difícil que era ser estudiant en el seu temps, perquè dels fills de pagès s’esperava que també fossen pagesos. Que ens ho diguin a nosaltres, que quan una mestra va proposar-nos a un grupet de fer el batxillerat, ens vam haver de sentir dir de tot, d’orgulloses a supersticioses, de vestit descolorit i espardenyes no sempre noves. Per sort els temps han canviat molt, i gràcies a publicacions com La Rambla, que pren nota de tot el que passa, podem ser més conscients dels canvis que van passant.
*Publicat a Temps de Franja 136, gener de 2018
Tags: Llitera
