Gran Recapte 2018
Chelats Sarrate, així som i així facem

‘Temps de Franja’, un dic de contenció*

// Josep A. Chauvell, alcalde d’Alcampell i president de la comarca de la Llitera

S’ha de reconèixer que mantenir en actiu una revista en català a l’Aragó durant vint anys té molt de mèrit. Encara més si es té en compte els limitats mitjans amb els que ha comptat i les dificultats històriques per a distribuir-la entre una població que majoritàriament no ha estat escolaritzada en català. Això ha dotat Temps de Franja d’un nucli de lectors particularment motivat per les qüestions culturals i lingüístiques del nostre territori. A més, té la virtut de permetre als subscriptors conèixer les coses que passen a les altres comarques catalanoparlants d’Aragó. Tot plegat li dona un valor especial. No és una revista qualsevol.

Malauradament, les mateixes característiques que constitueixen les fortaleses de Temps de Franja, són també els seus condicionants limitadors. Per exemple, a jo el que més m’agradaria és que la revista pogués arribar a molta més gent. No sé com s’hauria de fer, però s’hauria de procurar que transcendís el grup de lectors històric, molt centrat en l’activisme lingüístic, per arribar a altra gent interessada en l’actualitat de les comarques de la Franja. D’altra banda, trobo que la revista acostuma a centrar-se molt més en la part del Matarranya que en les altres comarques. Caldria mirar de reforçar la presència de la Ribagorça i de la Llitera, però també del Baix Cinca, que pel pes que té a la Franja no acaba d’estar prou ben representat.

Durant los raders anys, a la Llitera la presencia del català a nivell infantil i juvenil s’està reduint a marxes forçades. Pares, mares i educadors pareix que no acaben de tindre consciència de la pèrdua cultural que estem patint, i això és molt preocupant i mos n’empenedirem quan ja ho haguem perdut. La revista Temps de Franja fa una mica el paper de dic de contenció, és una referència de la normalitat a la que aspirem, la reivindicació d’una llengua comuna a diferents territoris, en front del que diuen los negacionistes, i de la que no mo n’hem d’amagar. Per això és tan necessari que Temps de Franja incremente la seua cobertura a totes les comarques i procure arribar a un públic més ampli.

Des de la Comarca fem molt poca cosa de política lingüística perquè les competències les tenen els ajuntaments. A l’Ajuntament d’Alcampell tenim una sensibilitat clara pel català. Quan es despenja el telèfon sempre ho fem en català; de fa molts anys fem els pregons bilingües, primer en català i després en castellà; tenim la retolació dels carrers bilingüe; etc. Però a la majoria dels pobles no han fet quasi res. Les institucions tenim molta feina a fer.

Com que la majoria d’ajuntaments no tenim Plans de Gestió Lingüística, és molt difícil poder aprofitar els ajuts que va traient la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Si els demanes, només pots fer que anar improvisant. I amb el tema lingüístic no es pot improvisar,perquè hi ha sectors polítics i mediàtics decidits a traure rèdits del conflicte lingüístic en detriment dels drets dels parlants. Potser seria més efectiu destinar una part d’aquells ajuts de la DGPL a donar suport a revistes culturals com Temps de Franja, que amb la seua difusió mos facilitarien un entorn social més favorable per a què els ajuntaments prenguessen decisions lingüístiques més fonamentades i a llarg termini.

 

Josep A. Chauvell. / Pep Espluga

* Publicat a Temps de Franja n. 146, novembre 2020

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Tweet about this on Twitter
Twitter

Tags:

Trackback des del seu lloc.

Deixa un comentari

REVISTA DE LES COMARQUES CATALANOPARLANTS D’ARAGÓ

Edita:

Iniciativa cultural de la Franja

C. Major, 4. 44610 Calaceit.

T. 978 85 15 21.

Enviar correu electrònic

Associacio Cultural del Matarranya (ASCUMA)

Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC-IEA)

Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib)

Amb la col·laboració de: