Recent excursió científica a les Gesses i records personals

// Josefina Motis

El passat 4 de juny 2023 es va organitzar una sortida a la serra de les Gesses per estudiar la geologia i la biodiversitat que hi ha en aquest terreny de guixos. Els Amics del Parc Geològic i Miner de la Llitera i la Ribagorça van dur a terme esta sortida, amb la intenció de mostrar els raders descobriments sobre el tipus de plantes que creixen en els terrenys àrids com el de les Gesses, una formació geològica que forma part de l’anticlinal de Barbastre i que travessa la Llitera d’oest a est, amb una amplia extensió entre els termes de Tamarit, Alcampell i Albelda.

En aquesta ocasió, el geòleg Jorge Franco va explicar les característiques del sistema kàrstic de guixos i las particularitats del terreny de les Gesses. Després, el veterinari Raúl Malo va explicar la diversitat de fauna existent en aquest territori, tot posant l’atenció en la fauna endèmica i en perill d’extinció que es troba en un brollador de la partida de les Comes. Cal dir que la serra de les Gesses entra dins de la protecció de la Xarxa europea Natura 2000, que pretén conservar la biodiversitat del territori.

La ruta guiada va seguir pujant per un camí de terra fins la partida del Plla. Ací, l’enginyer de camins Marcos Manceñido va explicar els diferents tipus de plantes i arbres d’aquella zona, així com les peculiaritats que els permet sobreviure en aquell difícil lloc. A dalt al Plla, la doctora en Biologia i científica titular de l’Instituto Pirenaico de Ecologia (CSIC), Sara Palacio, va impartir una classe magistral a l’ombra d’una alzina sobre la flora de les zones de guix, amb espècies endèmiques que han estat poc estudiades, amb plantes gipsòfiles amb una amplia varietat de noms desconeguts i amb plantes gipsóvagues com el timó i el romer, entre altres, que poden créixer en aquests terrenys àrids.

En aquests terrenys els nutrients i l’aigua son escassos i el terreny acumula substàncies tòxiques per la vida vegetal, com calci i sulfats. Aquesta excursió va ajudar a comprendre alguns dels mecanismes que tenen les plantes per créixer en aquests ambients tan limitats i com s’ha consolidat la seua evolució. A més han d’afrontar la falta d’aigua a l’estiu, motiu pel qual presenten diverses adaptacions per evitar la pèrdua d’humitat Unes tenen una espècie d’escames que recobreixen les fulles i en limiten la evaporació, mentre que altres procuren la màxima absorció del terreny amb arrels a molts metres de profunditat (fins a 40).

Amb la excursió i les lliçons rebudes es va poder comprovar que les plantes de les Gesses son organismes singulars que viuen en ambients extrems, cosa que també passa en altres zones del planeta. Es tracta d’ambients singulars que mereixen ser coneguts, admirats i conservats com a valor patrimonial.

El recorregut va acabar amb la visita a l’espectacular Lledoner de la Penella, un arbre monumental de 187 cm de diàmetre i 19 m d’alçada que possiblement tingui mes de 250 anys d’antiguitat. Va ser un dia molt intens i didàctic per als participants, veïns de les poblacions del voltant, que van quedar molt sorpresos per tota aquesta biodiversitat.

Com a records personals, m’agradaria dir que les Gesses al terme d’Albelda són terrenys de pas cap zones de cultius de secà. Sempre havien sigut una mena de recorreguts màgics, que mos despertaven emocions quan érem xicarrones i anàvem a ajudar el pare a fer les gavelles i el dinar amb dos pedres i una olla per coure l’arròs amb trumfa i els ous durs, amb els que després fèiem la amanida amb tomàquet en forma de flors. Quan me’n vaig anar a viure lluny, sempre que podia visitar el poble no podia faltar la passejada per un camí especial pel qual “quedaban quietas las nubes y los vientos al pasar las almas por el camino del silencio”. En una d’estes visites hi havia un familiar molt malalt que anava per aquell camí del silenci, i pensava que si la natura podia ser font de vida en terrenys difícils, també podia fer que aquella persona es recuperés. En aixecar la vista, hi havia un arbre sec al davant que no havia vist abans. Va ser l’arbre de difunts. Després, sempre que en tenia ocasió, li portava flors.